Arxiu del blog

dissabte, 20 de gener del 2024


Sortida a Vallferosa, Cementiri nins xics.Torre Vallferosa i Forn d’oli de Ginebre.

 21 de maig de 2022

Anem cap a Calaf, Torà per allà agafar la carretera LV 3005a.  Al passar per Torà no veiem cap rètol que indiqui Vallferosa, seguim direcció Solsona però en arribar a Biosca, retrocedim, una vegada a Torà ho demanem i al final ens en sortim.

És una carretera una mica estreta amb alguns revolts, tombem a la dreta al trencant que va a les cases rurals de Fustegueres i la Collita. 

                                                                   Casa de Fustegueres

Primer trobem Fustegueres i anem cap a la casa de La Collita.

                                                                 Casa de La Collita
A la casa de La Collita no hi ha ningú, telefonem al propietari, i ens informa que tancaran la carretera perquè hi ha un esdeveniment de molta gent.
Marxem per allà on hem vingut i deixem el cotxe a l'entrada del trencant de la carretera i comencem la nostra ruta.

Seguim carretera amunt, agafem una camí ample a l’esquerra, més endavant esdevé un corriol que puja pel mig del bosc, passem pel mig d’un camp que hi ha camí fressat per poder passar, un altre corriol i anem a parar a una gran roca on hi ha 16 tombes excavades a les roques, algunes d’elles de petites dimensions, que dona el nom al cementiri dels nins xics.

                                                               Cementiri dels Nins Xics

Tornem enrere fins a trobar el camí ample on seguim els senyals d’un GR, tal com ens han indicat el grup d'excursionistes que hem trobat. Fem una parada per beure alguna cosa, doncs comença a fer calor, sort que el camí passa per mig del bosc i hi ha ombra.

Deixem el GR, enfilem un corriol que puja fins dalt el Coll, passem per espessos boscos de pinassa, el sotabosc, segons en Josep Sobrino, l’espècie que domina l’estat herbaci, és la jonça: “(la jonceda es troba ara ocupada parcialment per pins (pi roig i pinassa)”, podem observar una gran floridura de clavellets blaus de la jonça.

                                                                        Flor de Jonça

Anem passant per espessos boscos de pinassa arribem a Santa Maria de Sasserra antiga ermita i actual seu parroquial de Vallferosa.

Després una forta pujada arribem dalt el coll on ens espera en Quim. Busquem l’església de Santa Maria Sasserra.  Seguim un camí ample, passem per davant el cementiri i arribem a l'església, l’entrada fa un porxo amb bancs de pedra, està oberta perquè hi ha un enterrament.

Santa Maria Sasserra

Fa molta, molta calor.( Estem a 37 graus) Encara hem d’anar a veure la Torre de Vallferosa per una pista sense ombra.

En vista de tanta callor, hem trobat un cotxe que ens ha baixat a l'inici de l'excursió per poder anar a buscar els cotxes. Deixem els cotxes al coll.

Arribem als cotxes i marxem a buscar el camí de la Torre, hi ha una tanca, aparquem i anem pista avall, hi ha un kilòmetre de baixada, doncs està en el clot. A mig camí passem per sota Clavells, una gran masia, que fou  Seu del senyor feudal al desaparèixer el castell de Vallferosa.

Seguim avall, de seguida veiem la Torre de Vallferosa, també, al costat mateix, hi trobem el nucli del poble de Vallferosa, ara en ruïnes, habitat fins a la guerra civil espanyola. Arribem al poble, hi trobem l’església, el cementiri, cases, i altres elements, tot en mal estat, menys la Torre que és considerada, l’obra mestra de l’arquitectura europea del segle X.

                                                   T
orre i església de Sant Pere de Vallferosa      T

Busquem una ombra, però aquest lloc tan enclotat també hi fa calor.

Ens trobem que hi ha un petit grup amb la guia que visiten la torre, la guia ens ofereix poder-la visitar, i  hi entren.

Com que la visita s’allarga, surtim abans d’acabar la visita, ens disposem a dinar, n’hi ha que amb tanta calor, no tenen gana, només beure aigua.

Després de dinar, enfilem amunt...., amunt, fins als cotxes. 
Baixem per la carretera i ens parem  a la casa Rural de Fustagueres, per visitar, principalment, el forn d’oli de Ginebre, dons hi tenim molt d'interès per aquest forn!!!!!!!!!

Tan a Fustagueres com a La Collita, als voltants de la casa hi ha sobre roques, molt ben posades, com si fos un museu d'eines antigues del camp, ja en desús, hi donen un nom,  monument, a Sant Isidre, a l’equilibri del pagès, etc.

Mereix un apartat especial, la informació que he trobat sobre el funcionament del forn d’oli de Ginre.

 


                                                                        Forn d'Oli de Ginebre

Explicació feta pels propietaris de la casa LaCollita.

"Encuny a la roca per a l'obtenció d'oli de ginebre. Aquest oli, espès i fosc i molt amarg, s'obté tant dels ginebrons com del tronc (més habitual i amb millors propietats). És sudorific, depuratiu i en la ramaderia es feia servir per treure la ronya (malaltia de la pell) del bestiar. La sabia del ginebre és com un oli , la major part del qual s'emmagatzema a la soca del tronc, que en comparació a la resta de l'arbre és voluminosa. Aquest oli s'extreia de les soques seguint un curiós procediment. Una vegada arrencada la soca s'estellava en bocins petits, aprofitant només la part vermella, i es posaven a dins d'un bidó girat al revés, encaixat al dibuix de la pedra. Fent foc al voltant del bidó, primerament surt aigua i després va sortint l'oli de la fusta. Per les regueres inla conducció metàl.lica es conduïa al foradet fet a la roca, on es recollia definitivament. De la teia del pi, i de la mateixa manera, també s'extreia una espècie de vesc que, entre altres applicacions, s'usava per a posar, com si fos guix, en les trencadures d'ossos, ja que en assecar-se es posava fort. En aquesta zona hi ha molts ginebres i encara que dels ginebrosa se'n fa ginebra, no sé que mai n'hagi hagut tradició".

I, donem per acabada l'excursió.

Aconsallem fer aquesta sortida en dies que no faci calor.

Fitxa tècnica:

km. 6,47
Desnivell: 252
Temps en moviment: 2h. temps total: 4h.
Dificultat: fàcil

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera



















diumenge, 8 de setembre del 2019

Excursió als Estanys de Malniu i de Mal o de Guils

8 d'agost de 2019 

Deixem el cotxe al Refugi de La Feixa, per buscar el camí per anar primer a l'estany de Mal o de Guils, però el guarda ens diu que el camí que sortia en aquest punt, està restringit el pas per aquesta zona, per protegir la reproducció del Gall Fer. Ens recomana que anem, un km. més amunt a buscar el camí de l'estany de Malniu i una vegada passat l'estany de Malniu anar cap a l'estany Mal, i així ho fem.

Pas tallat




Ens posem en marxa, seguim un camí al costat de la pista, fins a trobar, a mà dreta el camí que surt cap a l'estany de Malniu. És un camí ample i molt fresat, que sense cap mena de dificultat ens porta a l'estany de Malniu. Poc abans d'arribar a l'estany, ens creuem amb el camí que ve del Refugi de Malniu.

Al costat mateix de l'estany hi ha un bon ramat de vaques amb el seus vedells, es veu que hi estan molt acostumades, ja que encara que vagi arribant gent, no s'immuten.

La Fina i la Carme al mig del ramat

Fem una bona parada per fer fotos i esmorzar una mica.
Podem contemplar a la carena de la muntanya del fons, el Puig Farinós i el Turó de La Tossa.


El grup a l'estany de Malniu

Quan hem acabat de tot, anem a buscar el camí que ens porti cap a l'estany de Mal o de Guils. Seguim vora l'estany, però ens semble que el camí ha de passar una mica més amunt de l'estany, i així és, a pocs metres, trobem un camí fresat, fa bona pinta, hi ha alguna fita i alguna fletxa pintada de color blau. Arribem a una clariana del bosc i veiem una fita de pedres cap a la dreta i una altra, amb la fletxa blava, que continua el camí que seguim, agafem aquest que ens porta dalt el Pla Fondal, un turó herbat, una mica elevat amb cavalls que hi pasturen. L'indret és bonic, però hem perdut les fites, busquem una mica, baixem uns metres i sobre roques ja veiem que hi ha fites, a partir d'aquí n'anem trobant tot el camí fins que veiem, una mica ensotat, l'estany Mal. Baixem per un corriol fins l'estany.
Arribar fins a tocar l'aigua de l'estany és difícil, ja que degut a la sequera, està una mica buit, i els grans blocs de roca del voltant de l'estany, dificulten arribar a l'aigua, de totes maneres és bonic i més gran del que ens pensàvem.
Una parella que tornen del l'estany ens comenten que cada any venen a veure'l, i cada any hi ha menys aigua, els fa por que si va segint així, no acabi essent com un aiguamoll ple de vegetació. Aquesta parella també ens comenten que, com nosaltres, per respectar la zona restringida, han hagut de fer el camí passant per l'estany de Malniu, desitjant que plogui i es refaci l'estany, ens acomiadem.

Estany Mal o de Guils

Fem una mica de mossec, i emprenem la tornada.
Trobem uns pins amb moltes ganes de viure, encara que sigui en mig de les roques.

Pins mig de roques

Tornem pel mateix camí, però no passem pel Pla Fondal, passem pel corriol de sota.
Tornem arribar a l'estany de Malniu, i no cal dir que hi ha moltíssima gent pels voltants, i més que en va arribant, ja que durant tot el camí ens creuem  amb gent que es ditigeixen cap a l'estany.

Refugi de La Feixa

Arribem al Refugi de la Feixa, on dinem i prenem begudes fresques, després de dinar fem una passejada al gran pla que hi ha davant el refugi on també hi pastura molt bestiar.
 
Pla de la Feixa

 Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

Fitxa tècnica:
km. 9
Desnivell, 192 m.
Temps en moviment: 3 h. 37 m.
Temps total: 4h. 30 m.
Dificultat: Fàcil

Mapa del recorregut



dimecres, 21 de febrer del 2018

ÚLTIM TRAM SÈQUIA DE MANRESA: LES COVES - RESCLOSA DELS MANRESANS


Sortida a la Sèquia de Manresa – Balsareny,
últim Tram: Mas Les Coves – Resclosa dels Manresans 


21 febrer 2018

Avui hem decidit fer un nou tram de la Sèquia de Manresa.
L’aproximació la fem per l’Eix C-25. Al km. 142 anem a buscar l’autovia de Manresa –Berga, E-9,C-16, hem sortit per anar a la Benzinera “El Lleó”, un cop allà hem agafat el lateral direcció Manresa, i a la dreta agafem la pista que porta al Mas Les Coves, on deixem el cotxe.
Mas Les Coves
Al costat del Mas, hi ha l’indicador per anar a trobar la Sèquia, baixem per un corriol, i ja hi som, veiem el que en diuen la “ Mina del Mas de les Coves”,
La Mina
és l’entrada de la Sèquia, que forma una volta de pedra, va a 27 metres de fondària i 321 d’allargada que passa per sota el Mas. Nosaltres continuem al costat de la Sèquia direcció a Sallent.

Caseta del Bagant
Aquest tros és ombrívol i molt agradable. Travessem l’aqüeducte de Les Coves, trobem una caseta de Bagant, (El Bagant és un mecanisme que serveix per regular la sortida d’aigua d’un canal, mitjançant una comporta, permet d’aquesta manera buida completament un canal). El camí segueix al costat de camps de conreu. Més endavant, al cantó esquerra, veiem una barraca de vinya, bastant ben conservada, és la barraca de cal Peixater.

Barraca del peixater
Arribem a la Botjosa, és una colònia minaire construïda els anys 30 a  tocar del pou miner de la planta de tractament del mineral a Sallent.
Seguim endavant, travessem la Sèquia, trobem una esplanada amb indicacions, ara el camí és ample, a l’esquerra hi ha un corriol, un rètol diu que va al Poblat Ibèric del Cogulló, nosaltres seguim el camí ample una mica apartat del canal. Veiem que hi ha algun tram que la Sèquia que està revestida de formigó, sembla que ha sofert transformacions. Ara La Sèquia transcorre al costat del runam salí de potassa de la Botjosa.
Runam de la Botjosa
Continuem direcció Sallent, a mesura que ens acostem a la via del tren, la Sèquia s’enfonsa per creuar-la per sota, nosaltres ens enfilem i travessem la via. ( Aquesta via és el Ramal industrial Manresa-Sallent).
A partir d’aquí ha desaparegut la Sèquia, i nosaltres continuem al costat de la via, passem per sota mateix d’una torre de càrrega de Potasses del Llobregat.
Aquest tram es fa llarg, tan perquè ja no caminem al costat de la Sèquia, com també perquè estem presenciant una activitat que a part del benefici econòmic que obté una empresa, ens dona la impressió que és perjudicial pel territori i la salut de la població. Estem desitjant deixar enrere totes aquestes instal·lacions i tornar a retrobar la Sèquia.

Torre de càrrega
A la dreta veiem el poble de Sallent, a sobre, a la muntanya del darrera, hi ha el Castell i la Església de Sant Sebastià, església romànica circular, diem que un dia hi anirem.

Església de Sant Sebastià





A l’esquerra observem l’aqüeducte del Vilar, que passa per sobre la riera de Soldevila, és un pont gòtic que està en desús degut al terreny minat per sota, no s’hi pot passar pel perill d’ensorrament. Té sis arcs de mig punt , fa 85,50 metres de llarg, 4,25 d’ample i 19 d’alçada. La llera de la riera esta totalment salinitzada, sense vegetació a causa dels lixiviats del runam del Cogulló. La seva aigua no es pot utilitzar ni per regar els horts.

Aqüeducte del Vilar



Com que aquest tros ha estat una mica pesat, tant runam, tantes modificacions etc.  parlem de la tornada , en principi havíem de fer un tros i recular, però veien que el tros que acabem de fer és una mica pesat, proposen arribar fins al final de la Sèquia fins a Balsareny, doncs només hi ha un parell més de kilòmetres que si reculéssim, i allà agafarem un Bus que ens deixi prop de on tenim el cotxe.
Anem tenint vistes sobre Sallent, veiem la Torre del Gas de Sallent, una torre circular, amb tres nivell d’edificació i tres finestres exteriors, una a cada nivell.  Al capdamunt de tot conserva un dipòsit circular metàl·lic. La torre també és coneguda com a torre de l’aigua, ja que es feia servir de dipòsit d’aigua per a la  refrigeració del gasòmetre. Al costat hi ha la Fàbrica Vella, amb les seves xemeneies.

Torre del Gas i la Fàbrica Vella
A partir d’aquí la Sèquia continua uns 150 metres més dins d’una canonada. Nosaltres seguim per un terraplè, a l’esquerra de la carretera, que puja suaument fins retrobar el canal. El camí ara és més estret fins que arribem al aqüeducte del mal pas.

Aqüeducte del Mal Pas
Aquí es pot veure com el canal entra a l’aqüeducte del Mal Pas.

Aqüeducte del Mal Pas
El camí s’eixampla i passa per sobre la Sèquia. Al final d’aquest pont hi ha la pedra de Terme Municipal de Manresa, tot i que els mapes no ho indiquen la Sèquia forma part del terme municipal de Manresa.
Pedra de Terme
Passem a tocar per la Torre d’en Roca, o “Rebost de la Torre”, una empresa nascuda el 2006 que elabora formatges, matons i iogurts. Tenen Bar i Restaurant i com que encara no hem esmorzat, ens hi arribem a fer un Cafè, l’entrada està a dos minuts del camí. Els demanem si el Bus de Berga a Manresa te parada allà, o si saben l’horari, no saben res. Per telèfon consultem l’horari, i veiem que a quarts de quatre en passa un per Balsareny, fem càlculs, a les dues podem ser a Balsareny, ja ens va bé.
 
Torre d'en Roca

Tornem cap el camí, travessem la Sèquia, ara la tenim a la dreta,  fins que arribem a l’aqüeducte de Conangle, que salva la sotalada del torrent de Conangla. 


Aqüeducte de Conangle

A la nostra esquerra, veiem una gran nau oberta, son les mines de Vilafruns. Està situada a l’extrem sud de Balsareny.
Mines de Vilafruns
 A continuació el canal travessa la carretera per sota, nosaltres per sobre, i reapareix a l’alçada del mas de Vilafruns.

Mas de Vilafruns
Arribem a les Maioles el polígon industrial de Balsareny. Ara tenim a la dreta el riu Llobregat.

Finalment ens acostem a la carretera,i arribem a l’aqüeducte de la Vinya d’en Martí, una mica més enllà, un pontet ens permet creuar la Sèquia i arribar a la carretera de Manresa a Berga. La Sèquia continua canalitzada per sota la carretera uns 510 metres, aproximadament. Nosaltres passem tot aquest recorregut pel voral de la carretera, amb pals que ens protegeix dels cotxes fins arribar al Molí, una fàbrica de filatures.

El canal passa per sota la fàbrica i ens cal baixar per seguir el recorregut. Enllacem amb la Sèquia. Una mica més endavant passem per sota l’autovia C-16. A partir d’ara el canal passa per una zona d’horts.
Autovia C-16
Horts i riu Llobregat
El recorregut segueix entre la Sèquia, els horts i una mica més a la dreta el riu  Llobregat. Al final d’aquest tram arribem a la caseta de l’antic mòdul hidromètric.
Caseta de l'antic mòdul Hidromètric
Passat la caseta, el camí puja per travessar la carretera que va de Balsareny a Moià passant per Avinyó.
Carretera de Balsareny, Avinyó i Moià
Travessem la carretera, a l'altre cantó agafem el camí que baixa a trobar la Sèquia, passa pel davant d’una capelleta i una font.
 
Inici del camí que baixa a trobar el canal o la Sèquia
Després d'una baixada, de seguida trobem l’aqüeducte de Santa Maria.
Aqüeducte de Santa Maria
Al final d’aquest aqüeducte segueix un camí a la dreta que baixa a trobar el riu Llobregat, aquest camí s’eixampla i es converteix en un passeig ample herbat i amb gran arbres al costat del riu. Un rètol ens indica que falten 500 m. per arribar a la Resclosa dels Manresans, amb quinze minuts hi som, fantàstic!!!, una resclosa circular, molt ample, agafa tota l’amplada del riu Llobregat, pel costat agafa l’aigua per la Sèquia.

 
Entrada de l'aigua a la caseta







Caseta on es regula el canal

Resclosa dels Manresans
Resclosa dels Manresans: Una mica d’història:
“És el punt d’inici  on la Sèquia capta les aigües del Llobregat. Es conserva la resclosa originària, de forma semiel.líptica i feta amb troncs de fusta, però modernament coberta amb formigó. En una caseta adjacent es regula l’aigua al canal, que en aquest primer tram és subterrani.
La Sèquia és un canal construït el segle XV.
Projectada pel mestre d’obres Guillem Catà.
Té un recorregut de 26 km. i un desnivell de només 10 metres. Per fer-ho possible es van haver de construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny, alguns d’aquests, com el de Conangles, el del Vilar, o el de Santa Maria, són veritables monuments.

Conclusions   personals:
Descobrir i conèixer la Sèquia ha estat una gran sorpresa i ha produït, una gran satisfacció i admiració, veure que a través de tants anys, tot i haver sofert tantes modificacions s’ha pogut conservar. La sèquia ha suportat modificacions, l’autovia, carreteres, empreses, sobretot la de “Potasses del Llobregat” soterraments perquè molestava, encimentar-la a trossos per preservar-la de la  salinitat, i altres  agressions dependents dels diversos interessos  de cada època. Tot i que en general està molt cuidada i sembla protegida, en molts punts, sobretot en aquest últim Tram, es nota una manca de respecte, s’intueix que destorba, i fa nosa, però a pesar de tot, ha sobreviscut  al pas del temps. És d’esperar que en un futur es pugui continuar protegint i anar recuperant, eliminant els perills que actualment, encara, l’envolten.
 

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera


Fitxa tècnica del Tram d’avui:
Km. La Sèquia: 11,5 (aproximació: 4 km.) Total= 15,50 km.
Temps: 4 h. amb parades.
Dificultat. Baixa.

Mapa del recorregut




Per descarregar el Trakc, podeu anar a:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cabrianes-balsareny-22800448