PIC DE NOU FONTS

PIC DE NOU FONTS

28 de setembre de 2011

Aquest dimecres dia 28 de setembre ens hem decidit anar a Núria i anar al Pic de Nou Fonts, abans no es comenci a emblanquinar de neu.

Hem agafat el cremallera de 2/4 de 9 i en arribar a Núria hem agafat el camí del Torrent de les Molleres fins a travessar-lo, en arribar a la Jaça del mateix nom  trobem que el camiíes divideix, en dos, un a la dreta va a Nou Creus i l'altre a l'esquerra va a Nou Fonts.

Nosaltres agafem el de l'esquerra i anem pujant. Durant una bona estona tenim al costat el torrent de Nou Fonts fins arribar a la coma del mateix nom. Des d'aquí ja veiem el camí que puja al coll de Nou fonts.

El camí està ben marcat i comença a pujar fort, a voltes costa d'aguantar el peu degut a la molta pendent. Però de mica en mica arribem al Coll.

Una vegada al Coll podem triar anar a la dreta cap al Pic de Nou Creus o a l'esquerra al Pic de Nou Fonts, i triem aquesta última opció que comporta pujar 170 metres més de desnivell.
A poc  a poc anem pujant fins arribar a dalt on trobem un excursionista i un gos, que, diu, no és pas seu.

 

Després de fer un mossec i contemplar les vistes, doncs ens fa un dia esplèndit, comencem la baixada, el gos ens segueix fins que trobem un altre excursionista que puja i s'enganxa a ell, però de totes maneres quan arriba a dalt, torna a baixar i ens el tornem a trobar al Coll. Aquest gos es passeja amunt i avall com si fos l'amo de l'indret.

Comencem la baixada, doncs son les tres i encara ens queda molt camí per fer, a més no val a badar si volem agafar el cremallera de 2/4 de 6, que ens pensem que és l'últim.

De baixada em trobar un gran ramat d'isards i també hem pogut contemplar algunes marmotes i alguns cavalls, sembla que en aquest indret aquest bestià es lleven tard, ja que a la pujada només hem trobar 2 isards i 1 marmota.

Després de fer un ràpid mossec com a dinar, hem continuat el camí.

 

Hem arribat a l'estació just 10 minuts abans que sortís el cremallera, però hem vist que n'hi havia un altre a les 6 ,20 i ens hem quedat per gaudir una mica de l'indret de Núria, prendre un refresc i visitar el santuari.

I més contents que unes pasqües, i una mica cansats, hem agafat l'últim cremallera, i cap a casa.

(Crònica feta per Assumpta Vall-llovera)

MINES DE LES VALLS DEL FRESER I DEL RIGAT

MINES DE LES VALLS DEL FRESER I DEL RIGAT

7 setembre 2011

Avui ens hem decidit visitar algunes de les moltes mines que hi ha a la Vall del Freser i del Rigat. Sabem que aquestes mines formen part del patrimoni miner del passat i sobretot en la industrialització de Catalunya. 

Comencem l'excursió a un quilometre de Ribes de Freser, anem a la Casa de Segura on deixem el cotxe i de seguida visitem la primera mina, la Mina Possons que n'extreien minerals de ferro, sibarita, etc. 

Mina de Can Possons

 Aquesta mina no és gaire fonda, les parets, però son d'un color molt vermellós.

Pels escaladors, volem dir que al costat d'aquesta mina, hi ha unes roques i  un  rètol que  diu "zona d'escalada"


 Continuem el camí fins arribar a Batet, on esmorzem a l'acollidor porxo de l'església.
 

Església de Bate

Després d'esmorzar, pugem cap al final del poble i agafem el camí de les mines,  la primera que trobarem serà la Mina Girona, que hi arribem amb uns 40 minuts de caminar.

                                                   

Mina Girona des de l'interior

 



                                   

 Aquesta mina, com es pot veure en el cartell, consta de tres galeries i, segons ens han explicat, s'hi trobava arsènic-pirita, del 30 al 40 % que se'n treia, hi havia de 30 a 60 grams d'or per tonelada.

Tornem cap el camí que hem deixat, continuem, això si, sempre amb unes vistes esplèndides, aquesta vegada dels Torreneules, Balandrau, cerverins etc.

Mina Fernanda

Després d'uns 45 minuts de marxa, arribem a laa Mina Fernanda, a 1490 m. d'altitud.

Aquesta mina ja és del segle IXX. Aquí hi treien arsènic-pirita.Segons informacions, el 15 % de la producció mundial d'arsenic, sortia de les mines d'aquestes valls, principalment de les mines de Queralps.

Continuem amunt, i després de seguir un troç de camí ample que va de Vilamanya a Ventolà, baixem carenejant cap a Coll de Segura.

Ara podem gaudir d''una gran vista de Campelles, la collada de Tosses i de la linea del tren de Barcelona - Puigcerdà. Continuem tenint una vista sobre la vall de Ribes, el Taga, Cerverins i Balandrau.

A mitja baixada ens desviem del camí per anar a la mina de Can Paloca. És una mina  de ferro a cel obert, aquesta i la de Can Possons, ja s'en tenen referències en els segles XVII i XVIII.
  

Mina de Can Paloca

En aquesta mina s'hi poden veure uns números que la Britis Petroleum, no fa gaires anys,  va recollir-hi mostres.

I amb aquestes vistes que ens han acompanyat en tota l'excursió fem camí cap a on tenim el cotxe, satisfets de conèixer una mica més d'història d'aquestes valls ique varen ser tan importantts per la farga catalana.