Sortida a la Sèquia
de Manresa – Balsareny
1r. Tram: El Parc de l’Agulla – Sant Iscle i Aiguamolls de la Bòbila de Santpedor.
5 abril de 2017
1r. Tram: El Parc de l’Agulla – Sant Iscle i Aiguamolls de la Bòbila de Santpedor.
5 abril de 2017
Avui hem decidit començar a fer la Sèquia per trams, començarem al Parc de l'Agulla Santpedor, (Manresa).
La Sèquia és un canal
medieval, construït al segle XIV, entre els anys 1339 i el 1383. Van tardar 44
anys en construir-lo, i es va fer tot manualment. Va ser ideada pel barceloní
Guillem Catà i concedida pel rei Pere el Cerimoniós l’any 1339. Es tracta d'un
canal de 26 qm. de llargada, amb una diferència de nivell de només 10,63
metres, representant una mitjana de quaranta centímetres per cada quilòmetre
recorregut. Porta aigua del riu Llobregat, des de Balsareny fins a Manresa,
passant pels termes de Sallent, Sant Fruitós i Santpedor. Tenint en compte
l’època en què fou construïda, està considerada una de les obres d'enginyeria hidràulica
més importants de l'època medieval. El punt final de la Sèquia és al Parc de
l'Agulla, que es va construir l'any 1974. Des d'aquest llac artificial l'aigua
de la Sèquia és distribuïda a Manresa i diferents pobles de les rodalies.
Aquest llac permet que Manresa tingui una reserva d'aigua d'uns 4 o 5 dies.
Al costat del canal hi ha un camí que permet fer tot el recorregut, travessant diferents tipus de paisatges. L’obra de la Sèquia ha comportat la construcció de nombrosos pontarrons, aqüeductes i mines per a salvar l’orografia del terreny. Actualment hi han 31 aqüeductes, 71 pontarrons i dues mines de 583 i 321 metres. És interessant fixar-se en el tipus de construcció de cada un dels ponts, ja que n'hi ha d'estils ben diferents encara que són molt semblants, en trobem d’esquena plana i d’arc de mig punt. També trobarem algunes casetes on hi ha els mecanismes per accionar els bagants (comportes que permeten aturar i desviar l'aigua, molt útils quan cal fer treballs de manteniment). Una ultima dada, l'aigua tarda unes 18 hores a arribar des de la resclosa de Balsareny fins a Manresa.
Al costat del canal hi ha un camí que permet fer tot el recorregut, travessant diferents tipus de paisatges. L’obra de la Sèquia ha comportat la construcció de nombrosos pontarrons, aqüeductes i mines per a salvar l’orografia del terreny. Actualment hi han 31 aqüeductes, 71 pontarrons i dues mines de 583 i 321 metres. És interessant fixar-se en el tipus de construcció de cada un dels ponts, ja que n'hi ha d'estils ben diferents encara que són molt semblants, en trobem d’esquena plana i d’arc de mig punt. També trobarem algunes casetes on hi ha els mecanismes per accionar els bagants (comportes que permeten aturar i desviar l'aigua, molt útils quan cal fer treballs de manteniment). Una ultima dada, l'aigua tarda unes 18 hores a arribar des de la resclosa de Balsareny fins a Manresa.
 |
| Parc de l'Agulla |
Avui farem aquest primer Tram, curt, ja que hem de tornar aviat a casa. Sortirem del Parc de l'Agulla de Manresa (Municipi de Santpedor), i anirem fins els aiguamolls de la Bòbila de Santpedor.
Arribem al Parc de l’Agulla, anem a l’oficina d’informació, estem de sort doncs en aquest moment arriben els dos nois de l’oficina perquè tenen una visita concertada amb alumnes d’una escola. Els demanem informació, ens expliquen el que podem fer avui, demanem sobre el transport públic, ens diuen que és molt difícil i que el millor és anar amb dos cotxes. Ens donen un tríptic que descriu tota la ruta de la Sèquia. Ara arriben els escolars, nosaltres anem cap a començar el camí de la Sèquia.
Arribem al Parc de l’Agulla, anem a l’oficina d’informació, estem de sort doncs en aquest moment arriben els dos nois de l’oficina perquè tenen una visita concertada amb alumnes d’una escola. Els demanem informació, ens expliquen el que podem fer avui, demanem sobre el transport públic, ens diuen que és molt difícil i que el millor és anar amb dos cotxes. Ens donen un tríptic que descriu tota la ruta de la Sèquia. Ara arriben els escolars, nosaltres anem cap a començar el camí de la Sèquia.
Sortim per on entre l’aigua al
llac de l’Agulla, passem per sota l’eix Transversal i ja estem al camí al
costat de la Sèquia, tros conegut com el camí dels Ànecs.
 |
| Camí dels ànecs |
L’aigua baixa amb continuïtat, el canal va ple, serpenteja a dreta i esquerra, de tant en tant hi ha algun ponterró de pedra per travessar cap als camps de l’altre banda. Estem en un terreny pla de caràcter totalment agrícola i d’horta. Així anem fent fins arribar al llogaret de Sant Iscle i Santa Victòria. Ja ho veiem aprop.
 |
| Aprop de Sant Iscle i Santa Victòria |
 |
| Sant Iscle i Santa Victòria |
Ja hi hem arribat. L’Ermita i Mas de Sant Iscle, és d’origen medieval, és un dels nuclis de poblament més antic del Bages. Hi ha una església romànica. Actualment acull un celler productor de vins i caves amb DO Pla de Bages. Llàstima que unes construccions de granges, que semblen bastant recents, tapen la vista de la major part de l’església i també del Mas.
 |
| Fent camí pel costat de la Sèquia |
Continuem al costat de la sèquia fins arribar al lloc on hi ha un senyal que prohibeix el pas, per obres de manteniment.
Agafem un camí alternatiu que dona la volta per retrobar la Sèquia, després del tram d’obres. Aquest punt es diu el Bosquet i el Coll. En fer aquesta volta passem pel
costat del Centre Terapèutic Ampans, entitat d'àmbit comarcal, sense finalitat de lucre, que des de l'any
1965 es dedica a l'atenció integral de les persones amb disminució psíquica de
Manresa i la comarca. El Centre està molt cuidat i consta de diversos
pavellons. Seguim al voltant d’aquest Centre i no ens adonem que caminem per
dintre el recinte, un home amb un tractor que ens ve de cara ens diu que aquest
camí no porta enlloc, i sense parar ens senyala a l’esquerra, reculem i agafem
el camí que ens ha indicat.
Arribem al Coll,
fem una aturada per fer un mossec, comprovem l’hora, i decidim deixar en aquest
punt la sèquia i arribar-nos als Aiguamolls de la Bòbila de Santpedor, que
estan a 1,5 km. el proper dia començarem des d'aquest punt.
 |
| Punt del primer Tram. |
Seguim una pista de terra, cap a Santpedor, on abans d'arribar-hi, trobem els Aiguamolls.
Aquests
aiguamolls son estanys originats
artificialment a partir d’extracció d’argiles d’una antiga bòbila.
“L'aiguamoll té el seu origen en
l'extracció d'argiles que realitzava una bòbila (dècada de 1920) i
que va propiciar un rebaixament del sòl fins a arribar al
nivell d'aigües freàtiques. Als anys 80 la
indústria va fer fallida i la zona es va convertir en un abocador. L'any 1992
la Junta de Residus va clausurar
l'abocador i va retirar-ne les deixalles i un any més tard l'organització
ecologista local Gestió i Estudi del medi procedí a reconvertir l'antiga
argilera en aiguamoll, gràcies a una subvenció del Departament de Medi
Ambient.”
 |
| Una bassa dels aiguamolls |
Arribem als aiguamolls, ja veiem grups d’escolars que hi fan una visita, seguim els itineraris indicats. Veiem que l'itineerari no és circular, sembla que encara estan en fase de recuperació i reestructuració d'aquests Aiguamolls.
Agafem el camí de
retorn. En arribar a el Coll, seguim un camí que ens portarà directament cap el
Parc de l’Agulla, deixem passar un ramat d’ovelles i cabres,
 |
| Camí de tornada |
i continuem, la carretera passa per sobre les vies dels trens de Manresa - Sallent i Manresa – Súria.
A l'altre cantó de la carretera, tornem a sortir al
tros de sèquia dels ànecs.
Arribem al Parc de
la Sèquia, anem a dinar de picnic al Bar
Restaurant que hi ha.
Hi ha els escolars del matí que estan dinant pel voltants de la Sequia, persones que passegen, altres que corren, o que fan un vermut etc. Nosaltres dinem, ens fem fotos i marxem.
Hi ha els escolars del matí que estan dinant pel voltants de la Sequia, persones que passegen, altres que corren, o que fan un vermut etc. Nosaltres dinem, ens fem fotos i marxem.
 |
| Parc de l'Agulla |
Crònica feta per Assumpta Vall-llovera
Fitxa tècnica:
Km.11Temps: 4 hores, amb parades.
Desnivell: 36 m.
Dificultat: Baixa
 |
| Mapa del recorregut |
