SORTIDA FAMILIAR 19 DE NOVEMBRE DE 2011

Matinal a la Grevolosa

Avui em decidit fer una matinal a la Grevolosa. Ens ha fet de guia l'Eloi Ramon.

Tot i que semblava que el dia seria emboirat, en arribar a l'alçada de Torelló s'ha aclarit. Hem arribat a la Vola i hem deixat un cotxe a l'aparcament del Restaurant Piguillem i els altres els hem deixat abans d'arribar al Coll de Bracons, agafant el camí que ens ha de portar al Pla de la Grevolosa.

El camí és molt bonic, a trossos de tantes fulles és com una catifa, encara queden alguns arbres que conserven alguna fulla, però no gaires, això fa que puguem veure  algunes vistes de l'entorn.

Ens anem introduint cada vegada més a la fageda, sovint trobem algun regueró d'aigua. 

Després de més d'una hora, arribem la Pla de la Grevolosa,on hi ha faigs magnífics, molts d'ells catalogats.

Fem una bona parada i fonda, que diuen, esmorzem, els petits juguen en un rierol d'una aigua molt neta, i ens fem les fotos corresponents.

Agafem el camí per on hem arribat i després d'una estona, tombem per un corriol a l'esquerra per anar cap a l'ermita de Sant Nazari.

 

Com es pot veure, aquesta ermita l'estan rehabilitant, al menys el que fa la part exterior. 

Seguim el camí, que continua passant per una fageda, però tot de cop hi ha dos pins, i sorpresa!!! fredelucs.....!!!, ja ens teniu tots ajupits i collir fredelucs, i per cert que n'hi havia bastants, tots en varem poder collir una menjada.

 Arribem al final del camí, una pista ample, i agafem una pista que ens ha de portar a la Vola, passant en tot moment pel costat de la riera de Fornès.

 Al final arribem a l'aparcament, els xofers van a buscar els altres vehicles, i tots molt satisfets agafem el camí de tornada, i fins una altra.

 Aquí, tot el grup.

(Crònica feta per Assumpta Vall-llovera)

CAMÍ DE L'EXILI O DE "LA RETIRADA"

26 d'octubre de 2011

En les sortides dels dimecres, hem decidit, abans no nevés, anar a fer un camí de l'Exili, dit també "Camí de la Retirada", i és el que va des de Coll d'Ares a Prats de Molló. El desnivell és de 780 metres.

Comencem a caminar a Coll d'Ares, per un corriol senyalat que hi ha al costat d'aquest rètol, també hi ha un indicador que diu "Camí de la Retirada".

Aquesta excursió és al revés del que estem acostumats, primer hem de baixar i després per tornar, hem de pujar

Des del començament podem gaudir d'una esplèndida vista del Canigó que tienim sempre al davant.

El camí està senyalat amb senyals grogues i sovint trobem rètols que ens indica "Camí de la Retirada".

Anem baixant pel bosc, que per cert és molt humit al ser la banda nord de la muntanya, i hem de vigilar de no relliscar.

Quan fa més de dues hores que caminem hi ha un rètol que ens diu que arribarem en un parc a uns 30 minuts. Al cap de 45 minuts arribem al parc i ens trobem en un gran espai on hi ha unes  instal.lacions d'aventura, molt diverses. Alguna per mostra és aquesta:

 

Continuem caminant i amb 40 minuts més travessem un pont sobre una riera i arribem a Prats de Molló.

 

Donem un petit tom pel poble, però com que ja és al voltant de la una del migdia, tot està tancat, menys els bars i restaurants. Com que no podem perdre temps, ja que tenim pel davant refer el camí de tornada. Fem un mossec en una zona de pic-nic que hi ha al costat del riu Tech. Però ens queden ganes de poder visitar aquest poble, la seva muralla, i la seva gran església. Ho deixem per un altre dia.

I tornem emprendre la tornada pel mateix camí.

Crònica publicada per Assumpta Vall-llovera

PIC DE NOU FONTS

PIC DE NOU FONTS

28 de setembre de 2011

Aquest dimecres dia 28 de setembre ens hem decidit anar a Núria i anar al Pic de Nou Fonts, abans no es comenci a emblanquinar de neu.

Hem agafat el cremallera de 2/4 de 9 i en arribar a Núria hem agafat el camí del Torrent de les Molleres fins a travessar-lo, en arribar a la Jaça del mateix nom  trobem que el camiíes divideix, en dos, un a la dreta va a Nou Creus i l'altre a l'esquerra va a Nou Fonts.

Nosaltres agafem el de l'esquerra i anem pujant. Durant una bona estona tenim al costat el torrent de Nou Fonts fins arribar a la coma del mateix nom. Des d'aquí ja veiem el camí que puja al coll de Nou fonts.

El camí està ben marcat i comença a pujar fort, a voltes costa d'aguantar el peu degut a la molta pendent. Però de mica en mica arribem al Coll.

Una vegada al Coll podem triar anar a la dreta cap al Pic de Nou Creus o a l'esquerra al Pic de Nou Fonts, i triem aquesta última opció que comporta pujar 170 metres més de desnivell.
A poc  a poc anem pujant fins arribar a dalt on trobem un excursionista i un gos, que, diu, no és pas seu.

 

Després de fer un mossec i contemplar les vistes, doncs ens fa un dia esplèndit, comencem la baixada, el gos ens segueix fins que trobem un altre excursionista que puja i s'enganxa a ell, però de totes maneres quan arriba a dalt, torna a baixar i ens el tornem a trobar al Coll. Aquest gos es passeja amunt i avall com si fos l'amo de l'indret.

Comencem la baixada, doncs son les tres i encara ens queda molt camí per fer, a més no val a badar si volem agafar el cremallera de 2/4 de 6, que ens pensem que és l'últim.

De baixada em trobar un gran ramat d'isards i també hem pogut contemplar algunes marmotes i alguns cavalls, sembla que en aquest indret aquest bestià es lleven tard, ja que a la pujada només hem trobar 2 isards i 1 marmota.

Després de fer un ràpid mossec com a dinar, hem continuat el camí.

 

Hem arribat a l'estació just 10 minuts abans que sortís el cremallera, però hem vist que n'hi havia un altre a les 6 ,20 i ens hem quedat per gaudir una mica de l'indret de Núria, prendre un refresc i visitar el santuari.

I més contents que unes pasqües, i una mica cansats, hem agafat l'últim cremallera, i cap a casa.

(Crònica feta per Assumpta Vall-llovera)

MINES DE LES VALLS DEL FRESER I DEL RIGAT

MINES DE LES VALLS DEL FRESER I DEL RIGAT

7 setembre 2011

Avui ens hem decidit visitar algunes de les moltes mines que hi ha a la Vall del Freser i del Rigat. Sabem que aquestes mines formen part del patrimoni miner del passat i sobretot en la industrialització de Catalunya. 

Comencem l'excursió a un quilometre de Ribes de Freser, anem a la Casa de Segura on deixem el cotxe i de seguida visitem la primera mina, la Mina Possons que n'extreien minerals de ferro, sibarita, etc. 

Mina de Can Possons

 Aquesta mina no és gaire fonda, les parets, però son d'un color molt vermellós.

Pels escaladors, volem dir que al costat d'aquesta mina, hi ha unes roques i  un  rètol que  diu "zona d'escalada"


 Continuem el camí fins arribar a Batet, on esmorzem a l'acollidor porxo de l'església.
 

Església de Bate

Després d'esmorzar, pugem cap al final del poble i agafem el camí de les mines,  la primera que trobarem serà la Mina Girona, que hi arribem amb uns 40 minuts de caminar.

                                                   

Mina Girona des de l'interior

 



                                   

 Aquesta mina, com es pot veure en el cartell, consta de tres galeries i, segons ens han explicat, s'hi trobava arsènic-pirita, del 30 al 40 % que se'n treia, hi havia de 30 a 60 grams d'or per tonelada.

Tornem cap el camí que hem deixat, continuem, això si, sempre amb unes vistes esplèndides, aquesta vegada dels Torreneules, Balandrau, cerverins etc.

Mina Fernanda

Després d'uns 45 minuts de marxa, arribem a laa Mina Fernanda, a 1490 m. d'altitud.

Aquesta mina ja és del segle IXX. Aquí hi treien arsènic-pirita.Segons informacions, el 15 % de la producció mundial d'arsenic, sortia de les mines d'aquestes valls, principalment de les mines de Queralps.

Continuem amunt, i després de seguir un troç de camí ample que va de Vilamanya a Ventolà, baixem carenejant cap a Coll de Segura.

Ara podem gaudir d''una gran vista de Campelles, la collada de Tosses i de la linea del tren de Barcelona - Puigcerdà. Continuem tenint una vista sobre la vall de Ribes, el Taga, Cerverins i Balandrau.

A mitja baixada ens desviem del camí per anar a la mina de Can Paloca. És una mina  de ferro a cel obert, aquesta i la de Can Possons, ja s'en tenen referències en els segles XVII i XVIII.
  

Mina de Can Paloca

En aquesta mina s'hi poden veure uns números que la Britis Petroleum, no fa gaires anys,  va recollir-hi mostres.

I amb aquestes vistes que ens han acompanyat en tota l'excursió fem camí cap a on tenim el cotxe, satisfets de conèixer una mica més d'història d'aquestes valls ique varen ser tan importantts per la farga catalana.

PIC DE LA COMA D'OR (França) i PIC DEL MOIXERÓ

El grup dels dimecres durant l'estiu hem fet dues sortides, que ara posarem al blog.

PIC DE LA COMA D'OR
3 agost 2011

Ens hem agrupat unes 10 persones i ens hem dirigit cap al port de Pimorent, allà hem entrat per una pista de muntanya fins a la vall d'en Garcia, on hem deixat els cotxes i hem començat l'excursió.

Ens parem a esmorzar a la Coma d'Engracies i continuem fins al Llac de la Coma d'Or.

Des del llac de la Coma d'Or, es pot veure el refugi de

Bessines.


Continuem pujant fins l'últim collet per dirigir-nos ja cap al Coma D'Or.


Des del Coll del Coma d'Or, es pot veure la punta nord, també el llac de Lanus.

Davant mateix el Puigpedrós de Lanus.

El temps era una mica insegur, ja que hi havia nuvolades grises i la boira que remenava tan a dalt dels pics com a les valls, la qual cosa ha fet que l'excursió durés més del compte. Però amb tot, hem pogut gaudir d'aquest indret amb ganes de tornar-hi en una altra ocasió.

En arribar allà on teníem els cotxes, em dinat, hem fet la foto de rigor i contents i satisfets em donat per acabada l'excursió.



PIC DEL MOIXERÓ
10 agost 2011

Un altre dimecres hem anat al Pic del Moixeró des de la Cerdanya.

Tota la serra del Moixeró des de la Cerdanya, té una visió molts diferent de la que estem acostumats a veure des del Berguedà.

Sortim de Riu de Cerdanya per una pista que passa pel Refugi de Les Esposes i arribem al Coll de la Trapa, on hi ha una una tanca que prohibeix passar els vehicles.

Agafem una pista a l'esquerra que passa per bonics boscos i prats verds i que ens porta fins al coll davant del Moixeró.

des d'aquí es pot contemplar una bonica vista de la Cerdanya. En la foto al fons es pot veure La Tossa Plana de Lles.

CAMÍ RAL DE BAGÀ A URÚS
29 de juny de 2011

Aquest camí fa tres anys que l'han recuperat, és el que antigament passava del Berguedà a la Cerdanya.
Aquest camí surt de l'Hospitalet de Rocasansa, municipi de Bagà, passa per Coll de Jou (el coll està entre la Tossa d'Alp i les Penyes Altes del Moixeró) i va a parar al poble d'Urús, poble de la Cerdanya.

Comencem a caminar des del trencant que va a l'ermita i antic hospital de Rocasansa.
A mesura que anem pujant, gaudim de millor vista, com és el cantó est del Pedraforca, i també de la quantitat de roques que hi ha durant tot l'itinerari.

Al cap d'un quilòmetre i mig trobem un rètol que ens indica el camí que hem de seguir.

El camí està molt ben senyalitzat, blanc i groc, ja sigui en pintades a pedres o uns cercles lligats en els arbres.

És un camí que fa contínues llaçades, que passa pel mig de bosc i de les moltes roques que hi ha, molt difícil d'endevinar, però que el trobes bé, molt ben marcat i no té pèrdua.

Anem pujant doncs el desnivell total és de 800 metres, però la pujada és agradable per la varietat d'arbres i arbusts que hi ha, pi, faig, boix...., i també de flors.

Arribem a dalt al collet de Deogràcies, i seguim un corriol pel mig del bosc que en poca estona ens porta a Coll de Jou.

Des de Coll de Jou tenim una gran vista de la Cerdanya ,i ha uns indicadors que ens marquen la direcció dels camins: A la dreta la Tossa d'Alp, a l'Esquerra Les Penyes Altes del Moixeró, les roques del davant son les Suquetes i endavant comença el camí per baixar cap a Urús.

Mentre reposem al Coll de Jou, passen dos excursionistes que ens diuen que venen de la Tossa d'Alp, que van cap a Les Penyes Altes i aniran a dormir al refugi dels Cortals. Ens diuen que fan la ruta dels Cavalls del Vent.

Després de fer la foto de rigor, i fer un mossec, emprenem la baixada, i potser més lentament que la pujada per contemplar més bé el paisatge, ja que ara ja tenim el camí segur, i així podem tornar a contemplar la varietat de plantes i flors. N'hi ha una que ens crida l'atenció, surt de les roques com si sortissin unes punges de la roca, però vistes de més aprop veiem que és una flor que es fa a les escletxes de la roca.

Aném baixant i contemplant la natura vigilantperò, on posem els peus.

I molt contents i satisfets, busquem una ombra per reposar i dinar una miqueta, i fins la propera!!!.