SERRA DE PICANCEL

 4 de maig de 2016

Vista de part de la Serra de Picancel des de Vilada

Avui hem decidit anar a conèixer la Serra de Picancel. Sempre que passavem per la població de Vilada, si mirem cap a migdia, veiem unes muntanyes punxagudes, és la Serra de Picancel,  però nosaltres hi hem anat mai.

Arribem a Vilada i, com és costum anem a l’estanc a parlar amb la senyora que sempre ens informe d’excursions, aquesta vegada li diem si ens pot donar informació sobre la serra de Picancel, i ens va a buscar un noi, que és el que ha fet el llibret d'excursions als voltants de Vilada, Lluís Casals, que hi ha l’excursió que volem fer, ens explica i ens aconsella la volta que podem realitzar. Comprem algunes galetes típiques de Vilada, que precisament fan els de la botiga, i marxem cap a buscar el cotxe.

Anem en direcció a Borredà, tranquem per un camí a la dreta on diu Sant Miquel de les Canals, arribem al Pla de la Fusta, on hi ha molt lloc per deixar el cotxe, just abans del pont d'en Climent i la tanca que barra el pas als vehicles.

Pont d'en Climent

Ens equipem i comencem a caminar, passem el pont del Climent, que creua la riera de Margançol, riera que desemboca allà mateix al pantà de la Baells,  trobem uns rètols que marquen el camí de la Portella, però nosaltres seguim les indicacions que ens ha donat en Lluís. Agafem un corriol a la dreta seguint paral·lel a la riera fins a trobar la cua del pantà de la Baells, podem veure el Pont del Doro, que quan el pantà és uns metres avall, es pot veure i s'hi pot travessar, més endavant veiem una fàbrica tèxtil just al costat on s’ajunten les riberes de Vilada i de Margançol.

Ara creuem un rierol que baixa del bosc, el camí es bifurca, agafem el de l’esquerra. Més endavant trobem un altre rierol que travessem diverses vegades, passem per un indret, tal com ens han dit,  que sembla un bosc encantat ple de molsa que penja d’arbustos com unes grans barbes, la vegetació és densa i ombrívola formada bàsicament de pins, avellaners, boix, i també algunes alzines i roures, més amunt trobem faigs, alguns d’una amplada considerable.

Bosc encantat

Tot i que la pujada és forta i sostinguda s’ha de reconèixer que estem passant per uns indrets que ens sorprenen per la seva bellesa.

Anem pujant, travessant reguerons i superant algunes roques que, com sempre la ma dels companys ajuden, fins que arribem a la font dels Colletons, aquí l’Assumpta es sorprèn al trobar aquesta font, doncs es pensava que pujàvem per la canal de Sant Miquel, ja que la canal dels Colletons és més complicada, però  no passa res, amunt!!!. passem pel mig de l'aigua, després grimpem per una roca plena de molsa mullada i amunt.!!!!! durant tot el camí no es veu cap vista, ni tan sols el cel, només arbres, i si mires amunt fulles i branques.

Font dels Colletons

Després de pujar fort, baixar i tornar a pujar, arribem a una bifurcació de camins, hi ha un petit rètol, a l'esquerra que diu Camí de la Portella,

Esquerra camí de la Portella, dreta Sant Miquel de les Canals

nosaltres tirem a la dreta per anar a Sant Miquel de les Canals, sembla que serà a prop, però el camí es va allargant, ara baixa i llavors puja fort, fins que arribem a un collet és “La Collada Alta”, anem cap a la dreta carenejant, després d'uns 200 metres, l’Ermita i la casa de Sant Miquel de les Canals a sota, baixem per un prat i en deu minuts hi som.

Ermita i casa de Sant Miquel de les Canals

L'ermita, la casa i el cobert estan al mig d’una gran esplanada verda, totalment de cara a migdia, és magnífic, l'ermita ben conservada, una mica més amunt la masia, que tot i que no hi viuen, si que serveix per guardar el bestiar a l'estiu. Dalt del turó darrera la masia, hi ha una bassa d'aigua per apagar focs, o sigui no es veu pas un terreny abandonat. Fem les fotos, reposem una mica. Veiem un grup d’homes que arriben de la banda de la Portella, els demanes informació i no saben res de res, en  prou feines saben on son.

Nosaltres emprenem el retorn fent un camí al costat dels camps, per sota la carena de la petita serra per on hem vingut, trobem uns senyals grocs, els seguim, en un revolt els senyals tomben a l’esquerra flanquejant aquesta petita serra, i hi ha un pas una mica delicat per la fondària d'una de les canals, no és gaire llarg, s'ha d'anar en compte, son pocs metres i es va a sortir al corriol que hem trobat abans si haguéssim seguit el rètol que deia "La Portella", seguim a la dreta, trobem el rètol de la Font dels Coms, l’Asun hi va a veure-la, diu que no raja.
Seguim aquest corriol, continuem en direcció al coll dels Pins, tot pujant, l'últim tros puja fort, veiem un rètol a l'esquerra que marca Coll dels Pins, i Serrat de Migdia, comencem aquest camí, però ens parem per dinar una mica, ja que fa estona que no fem un mossec.

Collet dels Pins

Després de dinar anem al Serrat de Migdia, hi ha poc tros, entre anada i tornada, uns 30 minuts. La vista des del cim del Serrat és magnífica. Emprenem la tornada.

Vista des del Roc de Migdia

Tornem al Coll dels Pins, agafem el corriol de baixada, se'n diu el Torrentfred, de moment és un caminoi ple de fulles, anem baixant, però com que aquests camins son d'un desnivell fort, quan plou es converteixen en torrent, hi trobem tota mena de roques, troncs i pedres que ha arrossegat l'aigua, tot d'una unes roques que ens hem d’ajudar amb les mans i l'ajuda dels companys, anem baixant, aquest camí-torrent dura estona, hi ha petits trams que hi ha un corriol que entre al bosc, però torna a parar al torrent, cal precaució amb el gran pedregar i arbres caiguts que s'hi troba.

Camí del Torrentfret

Quan em perdut  desnivell, més de 00 metres, baixem fort fins al torrent, el travessem i tornem a pujar, aquest indret deu ser el que diu el mapa, el “Trencacames”,. Seguim el camí una mica, ara  horitzontal, però no dura gaire estona. Segons el mapa hem d’estar prop de “Caseta del Bosc”,  ha de ser per aquí aquest racó, diu que és la “Font de la caseta del bosc”, que a més de la font i ha un pilot de pedres i una cisterna tallada a la roca a la dreta” no la sabem localitzar, potser és aquest pilot de pedres?. 

Cisterna Caseta del bosc?

Amb tanta vegetació al bosc és ombrívol, no hi entre gaire la llum del sol.

Continuem pujant i baixant son les ondulacions que fa la muntanya, amut i avall, tot plegat arribem dalt d'un petit turó amb una esplanada, i lluny podem  el poble de Vilada. D'aquest lloc deu ser “l'Era de la Castellona”.

Vilada al fons

Superat aquest coll, ve una forta i llarga baixada. Trobem, altre vegada la mateixa vegetació del bosc encantat que hem trobat en el camí de l'anada, estem a la mateixa altitud. Continuem baixant fent pujades i baixades més o menys pronunciades, passem pel “Portell de l’Ovellar”,

Portell de l'Ovellar

El Portell és que el camí passa entre mig de dues roques molt altes, a les parets hi ha molta vegetació, sembla, sembla com si aquest camí s'hagués obert antigament entre les roques pel fer un pas pel bestiar.
Anem fent, ara hi ha trossos de camí més bo, hi ha molta farigola, violetes, orella d’os...... tot el bosc està florint. Passem per un corriol estret que passa just sobre un torrent, hi ha algun tros esllavissat, s'ha d'anar en compte. Travessem algun regueró d’aigua claríssima. Arribem a una bifurcació on trobem un rètol que indica a la dreta cap a la Portella, passa per Coll de Tell, a prop de Salga Aguda, un altre pic emblemàtic de la serra de Picancel, També indica de on venim nosaltres i a l'esquerra indica fins a Vilada falten 35’ minuts.

Els tres camins

Cada vegada hi ha més claror, el camí és més pla, quan arribem a baix trobem tres camins, a l’esquerra el que hem fet a l’anada, a la dreta va a Borredà, el del mig és el que ens porta al pont del Climent , on tenim el cotxe. I cap allà s’ha dit, doncs s'ha fet tard, son més de les sis de la tarda.

Contents, però cansats, emprenem la tornada.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

Sant Miquel de les Canals

Fitxa tècnica:
Km. 10,500
Temps: 8 hores 50 minuts ( amb parades )
Desnivell: 900 m.
Dificultat: Alta

Mapa del recorregut

Mapa de la zona