COLL DE CONDREU - PLA DE L'OM - GRAU DEL GALERÓ - SANT MARTÍ SACALM - GRAU DE SANTA ANNA - EL FAR
8 de juny2016
Avui hem decidit fer una ruta per conèixer el Grau del Galeró, és a la zona de Coll de Condreu,
El recorregut serà: Pla de l'Om, Grau del Galeró, La Triola, Sant Martí Sacalm i el Far pel Grau de Santa Anna.
El recorregut serà: Pla de l'Om, Grau del Galeró, La Triola, Sant Martí Sacalm i el Far pel Grau de Santa Anna.
Arribem al Coll de Condreu i aparquem el cotxe. entrem al restaurant a fer
un cafè.
Les persones que porten el restaurant son nebots dels avis que coneixem d’Hostalets d’en Bas, els demanem per ells i ens diuen que es varen morir, primer en Lluís i llavors en Josep, que és el que coneixíem més.
Ens informem per l’estat del Grau del Galeró, ens diuen que últimament l’han arreglat i sembla està bé. Els donem les gràcies per la informació i comencem la ruta. Baixem per la carretera fins les cases de l’Om,
passem pel davant de les cases on hi ha tres
homes que parlen, els diem bon dia i continuem fins a trobar la riera de l’Om,
quan tenim la riera a l’esquerra trobem un rètol que ens indica el Grau del Galeró,
travessem la riera i ens trobem en un gran prat verd amb l’herba molt alta, a la nostre esquerra hi ha el salt del Galeró.
Sabem que el camí del grau surt de entre els boixos que hi ha sobre el torrent del Galeró, uns passem a tocar dels boixos per si es veu alguna senyal, un altre grup esperen en el prat. En el prat sobresurt un gran arbre, sota hi veiem un pal indicador, però no diu res del grau del Galeró, l’Assumpta reconeix i recorda aquest arbre, diu que per allà hi ha haver el camí. Situats sota l’arbre mirant cap el grau, veiem, al mig dels boixos, un senyal de circulació que prohibeix la circulació de motos, just darrera aquest senyal comença el camí del Grau del Galeró.
Anem cap allà, trobem un corriol i comencem a baixar pel mig de boixos fins arribar a un camí on al costat del cingle hi han posat una barana de ferro per seguretat dels caminadors, ara el camí està empedrat, refiant-nos de la barana donem un cop d’ull al salt del Galeró, veiem que hi baixa aigua. Quan és època de pluja el salt porta més aigua, és molt bonic ja que fa com una esglaonada de pedra, molt maca, en segons quina època si pot veure algun escalador que repela aquest salt.
Les persones que porten el restaurant son nebots dels avis que coneixem d’Hostalets d’en Bas, els demanem per ells i ens diuen que es varen morir, primer en Lluís i llavors en Josep, que és el que coneixíem més.
Ens informem per l’estat del Grau del Galeró, ens diuen que últimament l’han arreglat i sembla està bé. Els donem les gràcies per la informació i comencem la ruta. Baixem per la carretera fins les cases de l’Om,
 |
| Cases de l'Om |
 |
| Riera de l'Om |
Sabem que el camí del grau surt de entre els boixos que hi ha sobre el torrent del Galeró, uns passem a tocar dels boixos per si es veu alguna senyal, un altre grup esperen en el prat. En el prat sobresurt un gran arbre, sota hi veiem un pal indicador, però no diu res del grau del Galeró, l’Assumpta reconeix i recorda aquest arbre, diu que per allà hi ha haver el camí. Situats sota l’arbre mirant cap el grau, veiem, al mig dels boixos, un senyal de circulació que prohibeix la circulació de motos, just darrera aquest senyal comença el camí del Grau del Galeró.
Anem cap allà, trobem un corriol i comencem a baixar pel mig de boixos fins arribar a un camí on al costat del cingle hi han posat una barana de ferro per seguretat dels caminadors, ara el camí està empedrat, refiant-nos de la barana donem un cop d’ull al salt del Galeró, veiem que hi baixa aigua. Quan és època de pluja el salt porta més aigua, és molt bonic ja que fa com una esglaonada de pedra, molt maca, en segons quina època si pot veure algun escalador que repela aquest salt.
 |
| Porta en el camí del Grau |
Anem baixant, pel camí empedrat va fent llaçades, trobem una
porta de ferro mig desmuntada que servia per tancar el pas al bestiar, anem baixant, és un camí molt maco, en poca estona ens trobem a ple bosc, i cap de poc anem a parar a una placeta, un pal indicador ens
informa de diferents camins. Aquí s’acaba pròpiament dit el Grau.
Sabem que per aquí hi ha la cova del Galeró, no la sabem veure el camí, no hi ha cap senyal, com que encara ens queda molt tros per fer, no hi perdem més temps, un altre dia la buscarem. Seguim un corriol, molt bonic, que passa pel mig del bosc, ple de roures i roques cobertes de molsa, continua
essent un camí ombrívol, molt agradable.
 |
| Grau del Galeró |
Ens creuem amb un noi d’Anglès que puja cap el Grau, ve de
Sant Martí, xerrem sobre l’excursió, li demanem si sap on és la cova del
Galeró, diu que és la primera vegada que puja per aquest Grau, ens demana informació,
li diem el que sabem. Ens acomiadem. En
poca estona arribem a la casa de la Triola,
L’Assumpta sap que sota la casa hi ha el Castell de Fornils, busquem un camí que hi porti, caminem més de mitja hora i el corriol que seguim ens porta cap a Rupit, suspenem la recerca i reculem cap a la Triola. La casa està habitada, Tot el voltant de la casa i prats hi ha un tancat de filferro i alguna porta que has d’obrir per passar, pensem que això pot ser la causa que amb el temps s’hagi esborrat el corriol que hi havia per anar al castell de Fornils.
Son pels voltants de les dotze i encara ens queda una hora fins a Sant Martí i una altra per pujar cap el Far. Seguim la pista ample que ens portarà a Sant Martí, el sol escalfa i fa calor. Arribem a Sant Martí, ens comuniquem amb en Miquel i Josep que ens esperen dalt el Far, els diem que hi arribarem cap a quarts de tres.
Anem fent per la pista, cap d'uns quaranta minuts ja veiem Sant Martí.
Arribem a Sant Martí, ja estem sota el Far.
 |
| La Triola |
L’Assumpta sap que sota la casa hi ha el Castell de Fornils, busquem un camí que hi porti, caminem més de mitja hora i el corriol que seguim ens porta cap a Rupit, suspenem la recerca i reculem cap a la Triola. La casa està habitada, Tot el voltant de la casa i prats hi ha un tancat de filferro i alguna porta que has d’obrir per passar, pensem que això pot ser la causa que amb el temps s’hagi esborrat el corriol que hi havia per anar al castell de Fornils.
Son pels voltants de les dotze i encara ens queda una hora fins a Sant Martí i una altra per pujar cap el Far. Seguim la pista ample que ens portarà a Sant Martí, el sol escalfa i fa calor. Arribem a Sant Martí, ens comuniquem amb en Miquel i Josep que ens esperen dalt el Far, els diem que hi arribarem cap a quarts de tres.
Anem fent per la pista, cap d'uns quaranta minuts ja veiem Sant Martí.
 |
| Sant Martí Sacalm |
 |
| El Far |
Trobem un tram que aquest camí és tan suau que durant més de 15 minuts no puja, planeja i a vegades
baixa, anem en direcció a ponent, a veure on sortirem, l’Asun assegura que
sortirem a l’ermita de Santa Anna, ens ho creiem. Ens creuem amb una parella
d’excursionistes estrangers, deuen ser els dos holandesos que ens ha parlat
el noi d’Anglès que ell també els ha trobat.
El grau es
fa pesat, per una banda perquè estem acalorades i perquè l’últim tram puja
fort, l’Assumpta ja descarta que falti poc per arribar-hi, en un revolt trobem una ceràmica de la Verge, bon senyal, ara ja es deu acabar.
Reposem una mica, i emprenem la pujada, l'últim esforç i ja hi som. Reposem una mica, mirem l’ermita i encara que
estiguem cansades ens fem una foto hi tot,
Ara ens queda un km. de carretera enquitranada per arribar al Far.
 |
| Ermita de Santa Anna |
Ara ens queda un km. de carretera enquitranada per arribar al Far.
Arribem al
Far i trobem en Miquel i en Josep que ens esperen fent una cerveseta i parlant
amb el mossèn que cuida del santuari.
Entrem al menjador, ja tenim la taula parada, anem a refrescar-nos al lavabo i a dinar s’ha dit que ens l’hem guanyat.
Entrem al menjador, ja tenim la taula parada, anem a refrescar-nos al lavabo i a dinar s’ha dit que ens l’hem guanyat.
L’Assumpta
qualifica l’excursió com excursió estrella, doncs tot i la calor, és una volta
molt maca.
Queda pendent la Cova del Galeró i Castell de Fornils, ho deixarem per la tardor.
Queda pendent la Cova del Galeró i Castell de Fornils, ho deixarem per la tardor.
Dinem amb
tota tranquil·litat, després fem una foto de tots plegats, equip excursionista
i equip de suport.
I tothom,
una vegada més, satisfets i contents, marxem cap a casa.
Crònica feta per Assumpta
Vall-llovera
