Sortida a la Via
Verda Olot – Girona
3r. Tram Sant Feliu de Pallarols – Amer
3 maig 2017
3r. Tram Sant Feliu de Pallarols – Amer
3 maig 2017
Avui optem per fer un altre
Tram de la via Verda Olot-Girona, de Sant Feliu de Pallarols, que és on varem
arribar l’ultima vegada i arribar a Amer.
Deixem el cotxe a Sant Feliu de Pallarols, on hi ha l'Estació antiga del Carrilet i seguim la ruta que travessa el poble. Al sortir del poble veiem que hi ha un barri antic una mica enfilat al voltant de l'església, l'Asun ens diu que és molt bonic, que si tornem d’hora el podrem
visitar.
Poble antic |
Al començar a caminar trobem un rètol que ens informa que hi
ha un volcà per visitar, “El volcà entre boscos” de Sant Marc, la Carme diu que en pren nota per anar-hi quan
hàgim fet la Via Verda, llavors ens dedicarem a fer “els laterals” ja que avui
tenim feina i no tenim gaire temps.
Més endavant passem prop del riu Brugent,
podem veure petits salts d’aigua en un entorn d’un verd exuberant, trobem un
trencant a la dreta que indica passejada pels gorgs, ho farem quan fem “els
laterals”. Seguim pel mig de petits horts, ben
cuidats però observem que tomaqueres, figueres, nogueres, i altre verdura,
tenen les fulles cremades, degut a les gelades que va fer la setmana passada, les tomaqueres les hauran de tornar a plantar.
El camí segueix planer, alguna àrea de repòs, amb ponts per salvar les sotalades dels torrents i
també ponts que ens passen per sobre per facilitar la comunicació entre les
cases de pagès.
Àrea de repòs |
Passem per una zona d’un Garden, tots els voltants estan
molt arreglats, a l’esquerra hi ha el turó de Monte Calvari, prop del Castell d’Hostoles. A força distancia,
a la nostra dreta, veiem el poble de Les Planes d’Hostoles, ens pensem que
passarem pels afores d’aquest poble, però no, al cap d’uns vint minuts, ja hi
som.
Com que ja portem uns 6 km. de camí, i més d’una hora caminant, ens parem
per esmorzar en un bar que hi a l’entrada del poble, doncs ens sembla que no en
trobarem cap més fins Amer. Ens informem del trajecte que ens falta, ens diuen
que fins Amer hi ha uns 8 km. que amb una hora hi serem. Caram aquests pagesos, fan 8 km. amb una hora?. Comento a les companyes que el temps que diuen els pagesos, s’ha de doblar.
Una
vegada refetes, emprenem la marxa, seguim la ruta, de seguida entrem cap el
bosc. Aquest tram trobem que els ponts, túnels i camí entre roques, son més llargs
que els trams anteriors, hi ha unes rectes llarguíssimes, també els ponts son
més llargs. Quan ja portem més d’una hora des de l’esmorzar passem un llarg
túnel que passa per sota la carretera, veiem que les obres de la nova carretera han
respectat el sostre d’obra vista d'aquest tunel, que per cert és una filigrana.
Sostre d'un tunel |
Ara sortim al cantó de la
muntanya deixant la carretera a la nostra esquerra a una bona distància, que ja
no la trobarem fins prop d’Amer.
Com que el dia és rúfol,
avui no trobem gaires caminaires, dos o tres al voltant de les Planes, i
una ciclista, sense timbre, prop d’Amer.
Abans de passar per un pont molt alt i llarg per salvar el
desnivell del riu, ens trobem amb un rètol que ens indica el Gorg d’en Poeti,
hi ha un caminet i unes escales que hi baixa, com que és allà mateix, aprofitem per anar-hi, el gorg és
gran, l’aigua salta entre grans pedres, a l’altra cantó hi ha una casa vella,
però conservada, que era el Molí, fem fotos i pugem cap el camí, doncs no podem perdre
temps.
Passem pel llarg pont, com que ja he dit, que és molt llarg hi ha
reposadors a cada punta del pont, per resguardar-se els caminaires que anaven a
peu i es trobaven amb el carrilet.
Pont del Carrilet des del Gorg d'en Poeti |
Passem per un corriol entre roques, veiem que a l’esquerra
sobre la roca hi ha una petita ermita mig enrunada, a la paret de la roca amb lletres de ferro
diu Santa Margarida i hi ha el perfil d’una imatge, el corriol surt al final de
la roca, però no tenim temps d’anar-hi, ho deixem per un altre dia que farem
“els laterals”.
Anem fent tirades llargues. Ja son més de la una del migdia,
ara el paisatge s’obre, no hi ha tanta espessor d'arbres, ja sentim prop el transit de la carretera, trobem
indicadors que ens portarien cap a la font Picant (indústria de l’aigua Fonter),
a la dreta uns rètols ens indiquen que van a la font de Sant Llorenç. D'aquí venen dos nois i un gos, els demanem si és lluny, diuen que és
allà mateix, però no tenim temps, ho deixarem pel dia que farem els “laterals”.
Estem a
1,5 km. d’Amer, ara comença a plovisquejar, ens equipem per la pluja i caminem depresa. Ens creuem amb un home que ens demana si hem vist un parell de gossos,
un va amb una cadena, doncs aquesta s’ha trencat i el gos ha marxat arrossegant la cadena,
i el gos petit l’ha seguit, nosaltres no hem vist res, potser els nois del gos,
els hi demanem, tampoc els han vist. Fan bordar el gos, com a reclam pels gossos
perduts, però res, l’home s’entorna cap a casa seva tot preocupat, ja que amb la cadena
pot quedar lligada en qualsevol arbre o pedra i el gos no en podrà sortir.
Ara plou més, ens afanyem. Ja veiem Amer a sota, arribem
a l’estació del carrilet, l’Asun va a buscar informació del Bus, li diuen que falten 10
minuts perquè passi el Bus que ens portarà a Sant Feliu de Pallarols.
Baixem cap a la carretera, passem per davant d’una escola,
un poliesportiu, i un barri de casetes. Una vegada a la carretera anem fins a la parada del
Bus, ens esperem uns quinze minuts i ja el tenim aquí, paguem 1,70 euros i amunt.
Arribem a Sant Feliu, com que plovisqueja, decidim
anar a dinar a la Fonda Finet, lloc que sabem que es menja bé. Portem el cotxe sota el poble antic, deixem el cotxe,
passem per un pont a sobre la riera, hi ha una escultura de ferro d’un noi que
pesca una lluna, sobre la riera d’una banda a l’altra, hi penja una gran lluna de
cartró, on hi ha un cova a una punta “la lluna en un cova”.
Travessem el pont sobre la Riera de Sant Miquel, (que desemboca al Riu Brugent) entrem al poble antic, deseguida trobem la fonda, a l’hivern el dimecres tenen
tancat, però avui està obert perquè hi tenen un grup i ens diuen que hi podem dinar. Estem soles
al gran menjador, l’home ens porta una amanida per picar i ens ofereix diversos
plats, dinem molt bé, tot boníssim. Al sortir de dinar sembla que ha parat de ploure, visitem el poble antic. Tot està indicat, amb
plafons davant els edificis importants, l’església, corriols i escales que
baixen fins la riera, un passeig arreglat i acollidor, un molí, ara convertit
en museu, cases antigues, etc, i un monument a Francesc Verntallat allà on hi
havia la casa on va viure. (Uns nois en varen dir que havien hagut d'aterrar la casa perquè els cotxes poguèssin entrar al poble.)
Monument a Verntallat on hi havia la casa on va viure. |
Francesc de Verntallat fou un noble català que va lluitar amb els desposseïts. Un
rebel que va ser capaç d’articular un gran moviment per millorar les condicions
de la vida dels pagesos remences quan aquests depenien del senyor fins a la
servitud. va participar en la Guerra dels
remences. Membre de la baixa noblesa, era un home senzill que vivia del seu
propi llaurar i cavar.
Va néixer a Sant Privat
d’en Bas. El febrer de 1446 es va casar amb Joana Noguer, una pagesa remença de Batet de la Serra i es traslladà a viure al
Mas Noguer, de la Baronia de Santa
Pau.
Formava part del Braç
Reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya,
més endavant coneguts com a gentilhomes de Catalunya.
El comte de Tendilla,
destinat pel rei a acabar la guerra, va buscar a Verntallat com a representant
dels pagesos per a arribar a l'acord de la Sentència de
Guadalupe. Un cop aconseguides les principals reivindicacions
remences, Verntallat va romandre un temps a la cort dels Reis Catòlics fins que
va tornar al seu Castell de Sant Feliu de
Pallerols on va morir a finals de Segle XV.
Crònica feta per Assumpta Vall-llovera
Fitxa tècnica:
km. 14,500
Temps. 4 hores 30 minuts
Desnivell: - 300 m. acumulats
Dificultat:Baixa
km. 14,500
Temps. 4 hores 30 minuts
Desnivell: - 300 m. acumulats
Dificultat:Baixa
Mapa del recorregut |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada