Sortida a Vallferosa,
Cementiri nins xics.Torre Vallferosa i Forn d’oli de Ginebre.
21 de maig de 2022
Anem cap a Calaf, Torà per allà agafar la carretera LV 3005a. Al passar per Torà no veiem cap rètol que
indiqui Vallferosa, seguim direcció Solsona però en arribar a Biosca,
retrocedim, una vegada a Torà ho demanem i al final ens en sortim.
És una carretera una mica estreta amb alguns revolts, tombem
a la dreta al trencant que va a les cases rurals de Fustegueres i la Collita.
Seguim carretera amunt, agafem una camí ample a l’esquerra,
més endavant esdevé un corriol que puja pel mig del bosc, passem pel mig d’un
camp que hi ha camí fressat per poder passar, un altre corriol i anem a parar a
una gran roca on hi ha 16 tombes excavades a les roques, algunes d’elles de
petites dimensions, que dona el nom al cementiri dels nins xics.
Tornem enrere fins a trobar el camí ample on seguim els
senyals d’un GR, tal com ens han indicat el grup d'excursionistes que hem trobat. Fem una
parada per beure alguna cosa, doncs comença a fer calor, sort que el camí passa
per mig del bosc i hi ha ombra.
Deixem el GR, enfilem un corriol que puja fins dalt el Coll, passem per espessos boscos de pinassa, el sotabosc, segons en Josep Sobrino, l’espècie que domina l’estat herbaci, és la jonça: “(la jonceda es troba ara ocupada parcialment per pins (pi roig i pinassa)”, podem observar una gran floridura de clavellets blaus de la jonça.
Busquem una
ombra, però aquest lloc tan enclotat també hi fa calor.
Ens trobem
que hi ha un petit grup amb la guia que visiten la torre, la guia ens ofereix
poder-la visitar, i hi entren.
Com que la
visita s’allarga, surtim abans d’acabar la visita, ens disposem a
dinar, n’hi ha que amb tanta calor, no tenen gana, només beure aigua.
Tan a Fustagueres com a La Collita, als voltants de la casa hi ha sobre roques, molt ben posades, com si fos un museu d'eines antigues del camp, ja en desús, hi donen un nom, monument, a Sant Isidre, a l’equilibri del pagès, etc.
Mereix un apartat especial, la informació que he trobat sobre el
funcionament del forn d’oli de Ginre.
Explicació feta pels propietaris de la casa LaCollita.
"Encuny a la roca per a l'obtenció d'oli de ginebre. Aquest oli, espès i fosc i molt amarg, s'obté tant dels ginebrons com del tronc (més habitual i amb millors propietats). És sudorific, depuratiu i en la ramaderia es feia servir per treure la ronya (malaltia de la pell) del bestiar. La sabia del ginebre és com un oli , la major part del qual s'emmagatzema a la soca del tronc, que en comparació a la resta de l'arbre és voluminosa. Aquest oli s'extreia de les soques seguint un curiós procediment. Una vegada arrencada la soca s'estellava en bocins petits, aprofitant només la part vermella, i es posaven a dins d'un bidó girat al revés, encaixat al dibuix de la pedra. Fent foc al voltant del bidó, primerament surt aigua i després va sortint l'oli de la fusta. Per les regueres inla conducció metàl.lica es conduïa al foradet fet a la roca, on es recollia definitivament. De la teia del pi, i de la mateixa manera, també s'extreia una espècie de vesc que, entre altres applicacions, s'usava per a posar, com si fos guix, en les trencadures d'ossos, ja que en assecar-se es posava fort. En aquesta zona hi ha molts ginebres i encara que dels ginebrosa se'n fa ginebra, no sé que mai n'hagi hagut tradició".
I, donem per acabada l'excursió.
Aconsallem fer aquesta sortida en dies que no faci calor.
Fitxa tècnica:
km. 6,47
Desnivell: 252
Temps en moviment: 2h. temps total: 4h.
Dificultat: fàcil
Crònica feta per Assumpta Vall-llovera
