LA SÈQUIA DE MANRESA. 

Primer Tram, Parc de l'Agulla fins prop Santpedor

5 Abril 2017

Ens hem proposat fer la Sèquia de Manresa, des del Parc de l'Agulla fins a Balsareny.

Parc de l'Agulla


La Sèquia és un canal medieval, construït al segle XIV, entre els anys 1339 i el 1383. Van tardar 44 anys en construir-lo, i es va fer tot manualment. Va ser ideada pel barceloní Guillem Catà i concedida pel rei Pere el Cerimoniós l’any 1339. Es tracta d'un canal de 26 qm. de llargada, amb una diferència de nivell de només 10,63 metres, representant una mitjana de quaranta centímetres per cada quilòmetre recorregut. Porta aigua del riu Llobregat, des de Balsareny fins a Manresa, passant pels termes de Sallent, Sant Fruitós i Santpedor. Tenint en compte l’època en què fou construïda, està considerada una de les obres d'enginyeria hidràulica més importants de l'època medieval. El punt final de la Sèquia és al Parc de l'Agulla, que es va construir l'any 1974. Des d'aquest llac artificial l'aigua de la Sèquia és distribuïda a Manresa i diferents pobles de les rodalies. Aquest llac permet que Manresa tingui una reserva d'aigua d'uns 4 o 5 dies.
Al costat del canal hi ha un camí que permet fer tot el recorregut, travessant diferents tipus de paisatges. L’obra de la Sèquia ha comportat la construcció de nombrosos pontarrons, aqüeductes i mines per a salvar l’orografia del terreny. Actualment hi han 31 aqüeductes, 71 pontarrons i dues mines de 583 i 321 metres. És interessant fixar-se en el tipus de construcció de cada un dels ponts, ja que n'hi ha d'estils ben diferents encara que són molt semblants, en trobem d’esquena plana i d’arc de mig punt. També trobarem algunes casetes on hi ha els mecanismes per accionar els bagants (comportes que permeten aturar i desviar l'aigua, molt útils quan cal fer treballs de manteniment). Una ultima dada, l'aigua tarda unes 18 hores a arribar des de la resclosa de Balsareny fins a Manresa.
 

Sortim per on entre l’aigua al llac de l’Agulla, passem per sota l’eix Transversal i ja estem al camí al costat de la Sèquia, tros conegut com el camí dels Ànecs. 

L’aigua baixa amb continuïtat, el canal va ple, aquest serpenteja a dreta i esquerra, de tant en tant hi ha algun pontet de pedra per travessar cap als camps de l’altre banda. Estem en un terreny pla de caràcter planament agrícola i d’horta. Així anem fent fins arribar al llogaret de Sant Iscle i Santa Victòria.

L’Ermita i Mas de Sant Iscle, és d’origen medieval, és un dels nuclis de poblament més antic del Bages. Hi ha una església romànica. Actualment acull un celler productor de vins i caves amb DO Pla de Bages. Llàstima que unes construccions, que semblen bastant recents tapen la vista de la major part de l’església i també del Mas.

Continuem al costat de la sèquia fins arribar all lloc on ens han dit que no podríem continuar perquè fan obres de manteniment. Agafem un camí alternatiu per retrobar després del tram d’obres la Sèquia, aquest és al Bosquet i el Coll. En fer aquesta volta passem pel costat del Centre Terapèutic Ampans,  entitat d'àmbit comarcal, sense finalitat de lucre, que des de l'any 1965 es dedica a l'atenció integral de les persones amb disminució psíquica de Manresa i la comarca. El Centre està molt cuidat i consta de diversos pavellons. Seguim al voltant d’aquest Centre i no ens adonem que caminem per dintre el recinte, un home amb un tractor que ens ve de cara ens diu que aquest camí no porta enlloc, i sense parar ens senyala a l’esquerra, reculem i agafem el camí que ens ha indicat.

Arribem al Coll, fem una aturada per fer un mossec, comprovem l’hora, i decidim deixar en aquest punt la sèquia i arribar-nos als Aiguamolls de la Bòbila de Santpedor, que estan a 1,5 km. el proper dia que seguim la sèquia començarem en aquest punt.

Aquests aiguamolls  son estanys originats artificialment a partir d’extracció d’argiles d’una antiga bòbila.

 “L'aiguamoll té el seu origen en l'extracció d'argiles que realitzava una bòbila (dècada de 1920) i que va propiciar un rebaixament del sòl fins a arribar al nivell d'aigües freàtiques. Als anys 80 la indústria va fer fallida i la zona es va convertir en un abocador. L'any 1992 la Junta de Residus va clausurar l'abocador i va retirar-ne les deixalles i un any més tard l'organització ecologista local Gestió i Estudi del medi procedí a reconvertir l'antiga argilera en aiguamoll, gràcies a una subvenció del Departament de Medi Ambient.”  

Arribem als aiguamolls, ja veiem grups d’escolars que hi fan una visita, seguim els itineraris indicats. Veiem que el passeig no és circular, sembla que encara estan en fase de recuperació i reestructuració.

Agafem el camí de retorn. En arribar a el Coll, agafem un camí que ens portarà directament cap el Parc de l’Agulla, deixem passar un ramat d’ovelles i cabres i ens dirigim amunt per passar sobre els ponts de les vies dels trens de Manresa -  Sallent i Manresa – Súria.

Tornem a sortir al tros de sèquia que en diuen el camí dels ànecs, ara si, n’hi ha quatre que estan  nedant tranquil·lament però la nostre presència els posa nerviosos, i no saben si anar pel canal amunt o avall, al final van amunt.

Arribem al Parc de la Sèquia,  anem a dinar de picnic al Bar Restaurant que hi ha. Hi ha gent, els escolars del matí estan dinant, persones que passegen, altres corren, n’hi ha que fan un vermut etc. Nosaltres dinem, ens fem fotos i marxem, que hem de ser d’hora a casa.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

Fitxa tècnica:
km. 11
Temps: 4 hores, amb parades.
Desnivell: 36 m.
Dificultat: Baixa

 

Mapa del recorregut