COLL DE CONDREU -  PLA DE L'OM - GRAU DEL GALERÓ - SANT MARTÍ SACALM - GRAU DE SANTA ANNA - EL FAR

8 de juny2016

Tots plegats davant l'església del Far

Avui hem decidit fer una ruta per conèixer el Grau del Galeró, és a la zona de Coll de Condreu, 
El recorregut serà: Pla de l'Om, Grau del Galeró, La Triola, Sant Martí Sacalm i el Far pel Grau de Santa Anna.

Arribem al Coll de Condreu i aparquem el cotxe. entrem al restaurant a fer un cafè.

Les persones que porten el restaurant son nebots dels avis que coneixem d’Hostalets d’en Bas, els demanem per ells i ens diuen que es varen morir, primer en Lluís i llavors en Josep, que és el que coneixíem més. 

Ens informem per l’estat del Grau del Galeró, ens diuen que últimament l’han arreglat i sembla està bé. Els donem les gràcies per la informació i comencem la ruta. Baixem per la carretera fins les cases de l’Om,

Cases de l'Om

passem pel davant de les cases on hi ha tres homes que parlen, els diem bon dia i continuem fins a trobar la riera de l’Om, quan tenim la riera a l’esquerra trobem un rètol que ens indica el Grau del Galeró, travessem la riera i ens trobem en un gran prat verd amb l’herba molt alta, a la nostre esquerra hi ha el salt del Galeró.

Riera de l'Om

Sabem que el camí del grau surt de entre els boixos que hi ha sobre el torrent del Galeró, uns passem a tocar dels boixos per si es veu alguna senyal, un altre grup esperen en el prat. En el prat sobresurt un gran arbre, sota hi veiem un pal indicador, però no diu res del grau del Galeró, l’Assumpta reconeix i recorda aquest arbre, diu que per allà hi ha haver el camí. Situats sota l’arbre mirant cap el grau, veiem, al mig dels boixos, un senyal de circulació que prohibeix la circulació de motos, just darrera aquest senyal comença el camí del Grau del Galeró.

Anem cap allà, trobem un corriol i comencem a baixar pel mig de boixos fins arribar a un camí on al costat del cingle hi han posat una barana de ferro per seguretat dels caminadors, ara el camí està empedrat, refiant-nos de la barana donem un cop d’ull al salt del Galeró, veiem que hi baixa aigua. Quan és època de pluja el salt porta més aigua, és molt bonic ja que fa com una esglaonada de pedra, molt maca, en segons quina època si pot veure algun escalador que repela aquest salt.

Porta en el camí del Grau

Anem baixant, pel camí empedrat va fent llaçades, trobem una porta de ferro mig desmuntada que servia per tancar el pas al bestiar, anem baixant, és un camí molt maco, en poca estona ens trobem a ple bosc, i cap de poc anem a parar a una placeta,  un pal indicador ens informa de diferents camins. Aquí s’acaba pròpiament dit el Grau. 

Grau del Galeró

Sabem que per aquí hi ha la cova del Galeró, no la sabem veure el camí, no hi ha cap senyal, com que encara ens queda molt tros per fer, no hi perdem més temps, un altre dia la buscarem. Seguim un corriol, molt bonic, que passa pel mig del bosc, ple de roures i roques cobertes de molsa, continua essent un camí ombrívol, molt agradable.

Ens creuem amb un noi d’Anglès que puja cap el Grau, ve de Sant Martí, xerrem sobre l’excursió, li demanem si sap on és la cova del Galeró, diu que és la primera vegada que puja per aquest Grau, ens demana informació,  li diem el que sabem. Ens acomiadem. En poca estona arribem a la casa de la Triola, 

La Triola

L’Assumpta sap que sota la casa hi ha el Castell de Fornils, busquem un camí que hi porti, caminem més de mitja hora i el corriol que seguim ens porta cap a Rupit, suspenem la recerca i reculem cap a la Triola. La casa està habitada, Tot el voltant de la casa i prats hi ha un tancat de filferro i alguna porta que has d’obrir per passar, pensem que això pot ser la causa que amb el temps s’hagi esborrat el corriol que hi havia per anar al castell de Fornils.  

Son pels voltants de les dotze i encara ens queda una hora fins a Sant  Martí i una altra per pujar cap el Far. Seguim la pista ample que ens portarà a Sant Martí, el sol escalfa i fa calor. Arribem a Sant Martí, ens comuniquem amb en Miquel i Josep que ens esperen dalt el Far, els diem que hi arribarem cap a quarts de tres. 

Anem fent per la pista, cap d'uns quaranta minuts ja veiem Sant  Martí.

Sant Martí Sacalm

Arribem a Sant Martí, ja estem sota el Far.

El Far 

Al començar el camí del Grau de Santa Anna, ens trobem de nou el noi d’Anglès que ja ha fet la volta, xerrem i continuem el camí de pujada que ens portarà al peu del Grau de Santa Anna. Parem a menjar i beure alguna cosa. Emprenem la marxa, al cap de mitja hora llarga de pujada trobem el trencant del Grau, aquest tot i que fa pujada, és ombrívol i fa més de bon pujar, quan portem una 20 minuts de pujada en una pedra hi ha uns indicadors ens informen de dos camins, camí curt a l’esquerra, suau a la dreta, agafem el de la dreta. Anem pujant pel grau.

Trobem un tram que aquest camí és tan suau que durant més de 15 minuts no puja, planeja i a vegades baixa, anem en direcció a ponent, a veure on sortirem, l’Asun assegura que sortirem a l’ermita de Santa Anna, ens ho creiem. Ens creuem amb una parella d’excursionistes estrangers, deuen ser els dos holandesos que ens ha parlat el noi d’Anglès que ell també els ha trobat. 

El grau es fa pesat, per una banda perquè estem acalorades i perquè l’últim tram puja fort, l’Assumpta ja descarta que falti poc per arribar-hi, en un revolt trobem una ceràmica de la Verge, bon senyal, ara ja es deu acabar.

Reposem una mica, i emprenem la pujada, l'últim esforç i ja hi som. Reposem una mica, mirem l’ermita i encara que estiguem cansades ens fem una foto hi tot, 

Ermita de Santa Anna

Ara ens queda un km. de carretera enquitranada per arribar al Far.

Arribem al Far i trobem en Miquel i en Josep que ens esperen fent una cerveseta i parlant amb el mossèn que cuida del santuari.

Entrem al menjador, ja tenim la taula parada, anem a refrescar-nos al lavabo i a dinar s’ha dit que ens l’hem guanyat.

L’Assumpta qualifica l’excursió com excursió estrella, doncs tot i la calor, és una volta molt maca. 

Queda pendent la Cova del Galeró i Castell de Fornils, ho deixarem per la tardor.

Dinem amb tota tranquil·litat, després fem una foto de tots plegats, equip excursionista i equip de suport.

I tothom, una vegada més, satisfets i contents, marxem cap a casa.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

SERRA DE PICANCEL

 4 de maig de 2016

Vista de part de la Serra de Picancel des de Vilada

Avui hem decidit anar a conèixer la Serra de Picancel. Sempre que passavem per la població de Vilada, si mirem cap a migdia, veiem unes muntanyes punxagudes, és la Serra de Picancel,  però nosaltres hi hem anat mai.

Arribem a Vilada i, com és costum anem a l’estanc a parlar amb la senyora que sempre ens informe d’excursions, aquesta vegada li diem si ens pot donar informació sobre la serra de Picancel, i ens va a buscar un noi, que és el que ha fet el llibret d'excursions als voltants de Vilada, Lluís Casals, que hi ha l’excursió que volem fer, ens explica i ens aconsella la volta que podem realitzar. Comprem algunes galetes típiques de Vilada, que precisament fan els de la botiga, i marxem cap a buscar el cotxe.

Anem en direcció a Borredà, tranquem per un camí a la dreta on diu Sant Miquel de les Canals, arribem al Pla de la Fusta, on hi ha molt lloc per deixar el cotxe, just abans del pont d'en Climent i la tanca que barra el pas als vehicles.

Pont d'en Climent

Ens equipem i comencem a caminar, passem el pont del Climent, que creua la riera de Margançol, riera que desemboca allà mateix al pantà de la Baells,  trobem uns rètols que marquen el camí de la Portella, però nosaltres seguim les indicacions que ens ha donat en Lluís. Agafem un corriol a la dreta seguint paral·lel a la riera fins a trobar la cua del pantà de la Baells, podem veure el Pont del Doro, que quan el pantà és uns metres avall, es pot veure i s'hi pot travessar, més endavant veiem una fàbrica tèxtil just al costat on s’ajunten les riberes de Vilada i de Margançol.

Ara creuem un rierol que baixa del bosc, el camí es bifurca, agafem el de l’esquerra. Més endavant trobem un altre rierol que travessem diverses vegades, passem per un indret, tal com ens han dit,  que sembla un bosc encantat ple de molsa que penja d’arbustos com unes grans barbes, la vegetació és densa i ombrívola formada bàsicament de pins, avellaners, boix, i també algunes alzines i roures, més amunt trobem faigs, alguns d’una amplada considerable.

Bosc encantat

Tot i que la pujada és forta i sostinguda s’ha de reconèixer que estem passant per uns indrets que ens sorprenen per la seva bellesa.

Anem pujant, travessant reguerons i superant algunes roques que, com sempre la ma dels companys ajuden, fins que arribem a la font dels Colletons, aquí l’Assumpta es sorprèn al trobar aquesta font, doncs es pensava que pujàvem per la canal de Sant Miquel, ja que la canal dels Colletons és més complicada, però  no passa res, amunt!!!. passem pel mig de l'aigua, després grimpem per una roca plena de molsa mullada i amunt.!!!!! durant tot el camí no es veu cap vista, ni tan sols el cel, només arbres, i si mires amunt fulles i branques.

Font dels Colletons

Després de pujar fort, baixar i tornar a pujar, arribem a una bifurcació de camins, hi ha un petit rètol, a l'esquerra que diu Camí de la Portella,

Esquerra camí de la Portella, dreta Sant Miquel de les Canals

nosaltres tirem a la dreta per anar a Sant Miquel de les Canals, sembla que serà a prop, però el camí es va allargant, ara baixa i llavors puja fort, fins que arribem a un collet és “La Collada Alta”, anem cap a la dreta carenejant, després d'uns 200 metres, l’Ermita i la casa de Sant Miquel de les Canals a sota, baixem per un prat i en deu minuts hi som.

Ermita i casa de Sant Miquel de les Canals

L'ermita, la casa i el cobert estan al mig d’una gran esplanada verda, totalment de cara a migdia, és magnífic, l'ermita ben conservada, una mica més amunt la masia, que tot i que no hi viuen, si que serveix per guardar el bestiar a l'estiu. Dalt del turó darrera la masia, hi ha una bassa d'aigua per apagar focs, o sigui no es veu pas un terreny abandonat. Fem les fotos, reposem una mica. Veiem un grup d’homes que arriben de la banda de la Portella, els demanes informació i no saben res de res, en  prou feines saben on son.

Nosaltres emprenem el retorn fent un camí al costat dels camps, per sota la carena de la petita serra per on hem vingut, trobem uns senyals grocs, els seguim, en un revolt els senyals tomben a l’esquerra flanquejant aquesta petita serra, i hi ha un pas una mica delicat per la fondària d'una de les canals, no és gaire llarg, s'ha d'anar en compte, son pocs metres i es va a sortir al corriol que hem trobat abans si haguéssim seguit el rètol que deia "La Portella", seguim a la dreta, trobem el rètol de la Font dels Coms, l’Asun hi va a veure-la, diu que no raja.
Seguim aquest corriol, continuem en direcció al coll dels Pins, tot pujant, l'últim tros puja fort, veiem un rètol a l'esquerra que marca Coll dels Pins, i Serrat de Migdia, comencem aquest camí, però ens parem per dinar una mica, ja que fa estona que no fem un mossec.

Collet dels Pins

Després de dinar anem al Serrat de Migdia, hi ha poc tros, entre anada i tornada, uns 30 minuts. La vista des del cim del Serrat és magnífica. Emprenem la tornada.

Vista des del Roc de Migdia

Tornem al Coll dels Pins, agafem el corriol de baixada, se'n diu el Torrentfred, de moment és un caminoi ple de fulles, anem baixant, però com que aquests camins son d'un desnivell fort, quan plou es converteixen en torrent, hi trobem tota mena de roques, troncs i pedres que ha arrossegat l'aigua, tot d'una unes roques que ens hem d’ajudar amb les mans i l'ajuda dels companys, anem baixant, aquest camí-torrent dura estona, hi ha petits trams que hi ha un corriol que entre al bosc, però torna a parar al torrent, cal precaució amb el gran pedregar i arbres caiguts que s'hi troba.

Camí del Torrentfret

Quan em perdut  desnivell, més de 00 metres, baixem fort fins al torrent, el travessem i tornem a pujar, aquest indret deu ser el que diu el mapa, el “Trencacames”,. Seguim el camí una mica, ara  horitzontal, però no dura gaire estona. Segons el mapa hem d’estar prop de “Caseta del Bosc”,  ha de ser per aquí aquest racó, diu que és la “Font de la caseta del bosc”, que a més de la font i ha un pilot de pedres i una cisterna tallada a la roca a la dreta” no la sabem localitzar, potser és aquest pilot de pedres?. 

Cisterna Caseta del bosc?

Amb tanta vegetació al bosc és ombrívol, no hi entre gaire la llum del sol.

Continuem pujant i baixant son les ondulacions que fa la muntanya, amut i avall, tot plegat arribem dalt d'un petit turó amb una esplanada, i lluny podem  el poble de Vilada. D'aquest lloc deu ser “l'Era de la Castellona”.

Vilada al fons

Superat aquest coll, ve una forta i llarga baixada. Trobem, altre vegada la mateixa vegetació del bosc encantat que hem trobat en el camí de l'anada, estem a la mateixa altitud. Continuem baixant fent pujades i baixades més o menys pronunciades, passem pel “Portell de l’Ovellar”,

Portell de l'Ovellar

El Portell és que el camí passa entre mig de dues roques molt altes, a les parets hi ha molta vegetació, sembla, sembla com si aquest camí s'hagués obert antigament entre les roques pel fer un pas pel bestiar.
Anem fent, ara hi ha trossos de camí més bo, hi ha molta farigola, violetes, orella d’os...... tot el bosc està florint. Passem per un corriol estret que passa just sobre un torrent, hi ha algun tros esllavissat, s'ha d'anar en compte. Travessem algun regueró d’aigua claríssima. Arribem a una bifurcació on trobem un rètol que indica a la dreta cap a la Portella, passa per Coll de Tell, a prop de Salga Aguda, un altre pic emblemàtic de la serra de Picancel, També indica de on venim nosaltres i a l'esquerra indica fins a Vilada falten 35’ minuts.

Els tres camins

Cada vegada hi ha més claror, el camí és més pla, quan arribem a baix trobem tres camins, a l’esquerra el que hem fet a l’anada, a la dreta va a Borredà, el del mig és el que ens porta al pont del Climent , on tenim el cotxe. I cap allà s’ha dit, doncs s'ha fet tard, son més de les sis de la tarda.

Contents, però cansats, emprenem la tornada.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

Sant Miquel de les Canals

Fitxa tècnica:
Km. 10,500
Temps: 8 hores 50 minuts ( amb parades )
Desnivell: 900 m.
Dificultat: Alta

Mapa del recorregut

Mapa de la zona

SORTIDA A FAIG I BRANCA - Sant Jaume de Frontanyà
27 abril 2016

Puig de Faig i Branca

Hem deixat el cotxe a l'aparcament de Sant Jaume de Frontanyà. Passem pel davant l'església, seguim fins al final del carrer, que només hi ha cases a una banda, al final uns rètols ens indiquen les diferents direccións a seguir, nosaltres hem d'agafar el PR-51, (els senyals també coincidiran amb el GR-241, Creu Melosaa i Sant Romà de la Clusa), Agafem aquest corriol, molt fresat i anem pujant pel mig del bosc, a estones es torna una mica pedregós, seguint les marques, pugem un marge que a dalt hi ha un pal indicador, seguim pel bosc, un altre corriol passa per un marge i ens porta a una pista, que seguim a la dreta.

Sant Jaume de Frontanyà des del Puig de les Forques

En poc més de 10 minuts arribem a un collet, a la dreta hi ha un bosc amb pins i un sotabisc molt net que fa com un turonet, en un arbre hi ha un rètol que diu "a la creu", ens hi arribem en tres minuts. Estem al cim de la Creu o també anomenat de les Forques, sota mateix podem veure Sant Jaume de Frontanyà, una vista perfecte.
Tornem a la pista cap a la dreta, i seguin els senyals, fem algunes ziga-zages, després d'un revolt cap a l'esquerra amb pujada, arribem a una carena,  continuem, el PR-51 tomba a la dreta en un corriol de baixada per dintre el bosc, nosaltres seguim el GR.241 Cada vegada s'aixample més el panorama i es pot veure una vista més àmplia, sobretot cap al nord. Més endavant la carena és més ampla per les dues bandes, som al Pla de la Lleona, un ample i planer terreny herbat voltat de bosc. Arribem a un collet i sota mateix veiem el Coll de la Creu Melosa, on hi ha un pal informatiu i creuement de camins.

Coll de la Creu Melosa

S'ha d'ignorar una pista a l'esquerra, oberta de nou, i hem de seguir els senyals del GR.241 que donen la volta per l'esquerra a un turo, el corriol surt a una gran esplanada verda, estem al Pla del Calvari. Seguim endavant i al final del pla seguim un corriol a la dreta que ens porta a passar per una ombrívola fageda, trobem una porta de fusta, la passem, a l'esquerra hi ha unes grans roques que formen el turonet,

Rodaixant un turó

i sortim al Pla del Calvari, una altre gran esplenada, aquí hi ha un tancat pel al mig del pla pel bestiar, el  passem a l'altre costat, en un pi hi ha un rètol petit que diu "a peu" i una fletxa, ara anem seguin a l'altre banda del fil, sempre carenejant i al costat del fil del tancat, un camí que surt de l'esplanada segueix amunt, està una mica eixargaiat per l'aigua. Arribem a un petit collet que separa dos cims, al de la dreta, al nord és el de la Creueta i al sud, a l'esquerra és el Puig de Faig Branca, pugem cap aquest últim, amb cinc minuts hi som. Podem veure totes les muntanyes d'aquesta zona, Catllaràs, Picancel, Rasos de Peguera, Ensija, etc.

(Si es vol allargar l'excursió, des del collet cal seguir el GR-241 que en menys d'una hora ens portarà al Puig Lluent).

Baixem cap al collet, pugem al puig de la Creueta, però no es veu res, els arbres priven la vista. Baixem al collet i emprenem el camí de tornada pel mateix camí, passem pel pla del Calvari, travessem el filat, ara cap a l'esquerra, revoltem el turó i anem a sortir al coll de la Creu Melosa. 
 

De tornada pel Pla del Capellà

Una vegada al Coll, agafem el GR a la dreta un caminet que passa pel mig del bosc però que de seguida va a sortir a una pista ampla, que ens portarà, en poc més d'una hora, a la Casa de Frontanyà,

Can Frontanyà

A la casa hi ha un pal indicador, nosaltres seguim la pista direcció Sant Jaume de Frontanyà fins que trobem que els senyals ens indiquen que hem de girar a la dreta per un camí ample herbat que ens porta al corriol que hem pujat a l'anada i en uns 30 minuts arribem a Sant Jaume.
 

Fitxa tècnica:

Km. 10,7
Temps: 4 h. 45 m. (amb parades)
Desnivell: 600 m.
Dificultat: Baixa
Circular: Si, (en part.)

Mapa del recorregut

Sant Romà de la Clusa - Puig Lluent

13 d'abril de 2016

Sant Romà de la clusa

Per fer aquesta ruta, anem cap a Vilada, al final del poble, a l'esquerra, surt una estreta pista que passa pel costat d'una casa i desemboca en un terreny urbanitzat, seguim cap a l'esquerra, passem per davant de la casa Can Xocolater, que per cert hi ha uns 50 metres de camí dolent, llavors ja comença una pista bona. Enfilem cap a Sant Romà de la Clusa, passem pel trencant del poble Castell de l'Areny, hi ha un plafó informatiu. Continuem amunt, al cap d'un kilòmetre la pista s'estreny, no es pot corre ja que si ve algun cotxe de cara no passen dos cotxes, cal anar alerta, doncs al cantó dret hi ha una gran cinglera. 

Desprès d'aquesta pista s'arriba a un gran pla, amb alguna casa i una zona de pícnic, es segueix pista amunt fins arribar a Sant Romà de la Clusa, hi ha l'església romànica de Sant Romà, i una casa que fa d'alberg. Aquí s'ha de deixar el cotxe.

Es passa per davant de la casa, es travessa un rierol i s'agafa una pista a la dreta on hi ha els senyals del GR-241. Es puja per aquesta ampla pista, es va guanyant uns 200 metres de desnivell fins arribar al Ras de Clarent, o dels Altars. Ens trobem en una gran esplanada que s’acaba amb un llarg espadat de roca, la vista és magnífica, no cal dir que es veuen totes les muntanyes de la part de migdia, i una munió de cases de pagès de les valls de sota, de la zona de Borredà, la Serra del Cosp, etc. Seguim els senyals del GR-241

 

Ras de Clarent

Des del Ras de Clarents

Es continua per la carena cap a l'esquerra, de seguida els senyals passen per una petita tanca on hi ha unes fites per marcar el camí ample que baixa una mica. Al cap de poc trobem una baume que hi estan fent algunes parets, ja en té alguna d'enrunada, que dona a entendre que antigament hi havia hagut alguna edificació, es va seguin pla i avall, el camí és molt bo, es trobem alguns regarons d'aigua i als racons de la muntanya, i alguna font. Més endavant el camí puja entre boixos fins arribar a la Collada Fonda, Grau Pedrís. Aquí un pal indicador ens informe de les diferents opcions.
 

Grau Pedrís. Fons Puig Lluent

Com es pot veure a la foto, el pla que es veu al fons, no gaire lluny, és Puig Lluent, amb 20 minuts s'hi pot arribar, llavors cal tornar al pal indicador i agafar la direcció de Sant Romà de la Clusa.

De tornada de Puig Lluent, seguim la direcció de Sant Romà de la Clusa, el bosc és clar, net i comença a ser verd, passem per una gran esplanada que pertany a la zona de l'Orri.

Zona de l'Orri

al final de l'esplanada hi ha una pista herbada, es va seguint pel mig del bosc. Estem a la Collada del Pla de l’Orri, a la dreta tenim el Serrat de Corró i el Pedró del Pla de l’Orri, seguim pista avall. Al cap d’una mitja hora ens trobem la casa del Pla de l’Orri, ara rehabilitada per la Fundació projecte Miranda.

Casa del Pla de l'Orri

Aquí hi ha dues opcions, baixa per sota la casa, pel Rec de la Font Negre, que en poc més de mitja hora s'arriba a Sant Romà, o seguir la pista en direcció oest, si es segueix aquesta, quan s'arriba a un plafó a l'entrada del camí de la casa, s'agafa un camí herbat a l'esquerra que passa per dintre el bosc, s si es continua la pista a la dreta es va a parar al Roc del Catllaràs. El camí herbat és molt agradable, travessa el Serrat Negra, a mig camí es troba que acaben d'obrir una pista molt ample per desemboscar,  tot i que el camí herbat continua a l'altre cantó de la pista, millor pujar per aquesta pista, que puja un parell de vegades durant un parell de kilòmetres.
 
Quan acabem aquesta pista es troba la que baixa del Roc de la Clusa. Es segueix avall, aquí trobem els senyals del Gr-4, si s'està al cas hi ha corriols que tallen revolts de la pista. Es passa per Cabanelles, casa enrunada, i per sota de Can Serra, Un cop a Cabanilles ja estem a uns dos kilòmetres per arribar a Sant Roma. Es troba una bifurcació, seguim a l'esquerra, ara per una pista emporlanada amb molta baixada, al final d'aquesta  hi ha un mirador excel.lent sobre tota la vall, sota mateix tenim Sant Romà.

Mirador

Amb 20 minuts més de baixada, som a Sant Romà de la Clusa.

Església Sant Romà de la Clusa

Mapa del recorregut

Fitxa tècnica:

Km. 13,5
Desnivell acumulat: 600 m.
Durada: 6  hores, amb parades
Dificultat: Mitjana, per la llargada

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

SERRA DE L'OBAC - HOSPITAL DE SANG - TURÓ DE LA POLA

3 febrer 2016

Comencem l'excursió al Coll d'Estenalles. Deixem el cotxe al primer aparcament i enfilem les escales que ens porten a buscar el GR-5, passant per la casa de La  mata, centre d'informació del Parc.

Escala de l'aparcament

Seguim les marques del GR-5 fins al Coll del Boix, (cota 878)

Coll del Boix

a l'esquerra agafem un corriol pedregós que acaba amb tres graons a la pista de Matarodona.

 

Seguim a l'esquerra aquesta pista que baixa suaument,  després d'uns 20 minuts en un revolt molt pronuciat a l'esquerra, hem de deixar la pista i anar cap a la dreta per un corriol de roca conglomerada on hi podem veure un senyal blau amb forma de H, vol dir Hospital.

Inici del corriol

Seguim aquest corriol que segueix entre bosc i conglomerats de roca, així seguirem uns 20 minuts.

Al fons es pot veure el turó d'en Pujol

Al final d'aquest camí, hi ha una baixada dreta que ens torna a portar al bosc, i en pocs minuts ens trobem a la petita canal que ens portarà, primer a la cova de la Cort Fosca i al costat mateix hi ha l'Hospital de Sang.

Petita canal

Aquesta petita canal es baixa sense cap dificultat, però vigilant, ja que a baix, el camí està una mica erosionat, entrem dins del bosc, el camí s’enfosqueix, degut a la quantitat de vegetació que hi ha,  de seguida arribem a la cova de la Cort Fosca.

Cova de la Cort Fosca

És una cova d’uns 100 metres de fondària, a l’entrada hi ha una pica natural que recull  l‘aigua que goteja del sostre, més al fons n'hi ha una altra de més gran que també recull aigua.  

Pica a l'interior de la cova

Sortim de la cova i seguin a la dreta, allà mateix trobem l'Hospital de Sang.

Hospital de Sang

Segons informació que tenim, diu que aquest lloc va ser utilitzat com a hospital de campanya durant les guerres Carlines. També diuen que es va fer servir com a refugi en la guerra contra les tropes de Napoleó. S’hi poden veure, encara alguns murs.

Emprenem la tornada desfent el camí d’anada. Arribem a la pista de Matarodona, ara ens toca pujar.

Si no disposem de temps, es pot tornar al punt d'inici per allà on hem vingut, és una passejada que val la pena, però si es vol allargar l'excursió, com varem fer nosaltres,  es pot anar al Turó de La Pola.

Pugem per la pista i a pocs metres, trobem a la nostra dreta un corriol que comença amb tres graons i entra al bosc,

Corriol a la dreta

agafem aquest camí per anar a trobar el GR-5 que passa per la carena i que ens portarà al Turó de la Pola.Passem per aquest bonic bosc d’alzines,  el corriol va pujant suaument, fins que al final hi ha algunes zigues-zagues que pugen més fort, hi estem uns 20 minuts, un cop a dalt a pocs metres ja trobem el GR-5 que agafem cap a la dreta, en direcció al coll de les tres Creus.

El camí és ample i senzill,  envoltat d’alzines, tot d’una sortim del bosc a una zona oberta, ens  trobem la cota 921, segons el mapa de l’Alpina, hi ha un pilot de pedres com una gran fita. Sota a la nostra dreta veiem les roques del Quarto de Reixa.
 

Roques del Quarto de Reixa

Seguim el GR fins arriba a una bifurcació on hi ha un pal que indica, el camí de la dreta, ens portarà al Turó de la Pola, i a l’esquerra al Coll de les Tres Creus.  Agafem a la dreta i en poc més de cinc minuts som dalt el Turó de la Pola,(929 m.).

Turó de La Pola o del Coll de Tres Creus

El dia està una mica ennovolat, però podem distingir al fons "El Paller de tot l'Any". ( Aquest Turó cau sobre el Coll de les Tres Creus, per això també en diuen de les Tres Creus, a aquest coll que s'hi arriba més facilment des de l'aparcament de l'Alzina del Salari, que es troba una mica més avall de l'aparcament del Coll d'Estenalles, va bé perquè porta directament a aquesta altra zona de la Serra de l'Obac, que hi ha excursions molt molt interessants, com el Paller de tot l'Any, el Castellsapera, etc.)

Emprenem la tornada per on hem vingut, seguint el GR, en direcció al Coll d’Estenalles, anem fent tota carena, fent el puja i baixa per les diferents cotes, aquestes van baixant fins que arribem al Coll del Boix.  Aquí trobem una bifurcació, a la dreta porta al Coll d’Estenalles, que és per on hem vingut a l'anada, i a l’esquerra, carenejant, també ens hi porta, però el camí és una mica més llarg, agafem el de l’esquerra, ja que el dia s’ha aclarit i aprofitarem per veure les vistes esplèndides que hi ha. Passem per l’Alzina Bonica, o del Vent,

Alzina Bonica o del Vent

també passem per la Coma d’en Vila, trobem un indicador a l'esquerra que porta cap a Mura, nosaltres continuem recte.

Coma d'en Vila

Anem carenejant i molt lluny ja podem veure l’ermita de Sant Jaume, que és per on hem de passar i a l'esquerra es veu el Moncau.

Moncau, a la dreta ermita de Sant Jaume

        
Després d'uns quaranta minuts passem per sota l'ermita de Sant Jaume, que està situada sobre la masia de la Mata.

Ermita de Sant Jaume

Passem per la bassa de la Mata i en poc més de vint minuts ja arribem a l'aparcament on tenim el cotxe.

Bassa de la Mata

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

Fitxa tècnica:
km: 11,4
Desnivell acumulat: 360 m.
Temps: 5 hores, amb parades
Dificultat: Baixa