ÚLTIM TRAM SÈQUIA DE MANRESA: LES COVES - RESCLOSA DELS MANRESANS

Sortida a la Sèquia de Manresa – Balsareny,
últim Tram: Mas Les Coves – Resclosa dels Manresans 

21 febrer 2018

Avui hem decidit fer un nou tram de la Sèquia de Manresa.

L’aproximació la fem per l’Eix C-25. Al km. 142 anem a buscar l’autovia de Manresa –Berga, E-9,C-16, hem sortit per anar a la Benzinera “El Lleó”, un cop allà hem agafat el lateral direcció Manresa, i a la dreta agafem la pista que porta al Mas Les Coves, on deixem el cotxe.

Mas Les Coves

Al costat del Mas, hi ha l’indicador per anar a trobar la Sèquia, baixem per un corriol, i ja hi som, veiem el que en diuen la “ Mina del Mas de les Coves”,

La Mina

és l’entrada de la Sèquia, que forma una volta de pedra, va a 27 metres de fondària i 321 d’allargada que passa per sota el Mas. Nosaltres continuem al costat de la Sèquia direcció a Sallent.

Caseta del Bagant

Aquest tros és ombrívol i molt agradable. Travessem l’aqüeducte de Les Coves, trobem una caseta de Bagant, (El Bagant és un mecanisme que serveix per regular la sortida d’aigua d’un canal, mitjançant una comporta, permet d’aquesta manera buida completament un canal). El camí segueix al costat de camps de conreu. Més endavant, al cantó esquerra, veiem una barraca de vinya, bastant ben conservada, és la barraca de cal Peixater.

Barraca del peixater

Arribem a la Botjosa, és una colònia minaire construïda els anys 30 a  tocar del pou miner de la planta de tractament del mineral a Sallent.

Seguim endavant, travessem la Sèquia, trobem una esplanada amb indicacions, ara el camí és ample, a l’esquerra hi ha un corriol, un rètol diu que va al Poblat Ibèric del Cogulló, nosaltres seguim el camí ample una mica apartat del canal. Veiem que hi ha algun tram que la Sèquia que està revestida de formigó, sembla que ha sofert transformacions. Ara La Sèquia transcorre al costat del runam salí de potassa de la Botjosa.

Runam de la Botjosa

Continuem direcció Sallent, a mesura que ens acostem a la via del tren, la Sèquia s’enfonsa per creuar-la per sota, nosaltres ens enfilem i travessem la via. ( Aquesta via és el Ramal industrial Manresa-Sallent).

A partir d’aquí ha desaparegut la Sèquia, i nosaltres continuem al costat de la via, passem per sota mateix d’una torre de càrrega de Potasses del Llobregat.

Aquest tram es fa llarg, tan perquè ja no caminem al costat de la Sèquia, com també perquè estem presenciant una activitat que a part del benefici econòmic que obté una empresa, ens dona la impressió que és perjudicial pel territori i la salut de la població. Estem desitjant deixar enrere totes aquestes instal·lacions i tornar a retrobar la Sèquia.

Torre de càrrega

A la dreta veiem el poble de Sallent, a sobre, a la muntanya del darrera, hi ha el Castell i la Església de Sant Sebastià, església romànica circular, diem que un dia hi anirem.

Església de Sant Sebastià

A l’esquerra observem l’aqüeducte del Vilar, que passa per sobre la riera de Soldevila, és un pont gòtic que està en desús degut al terreny minat per sota, no s’hi pot passar pel perill d’ensorrament. Té sis arcs de mig punt , fa 85,50 metres de llarg, 4,25 d’ample i 19 d’alçada. La llera de la riera esta totalment salinitzada, sense vegetació a causa dels lixiviats del runam del Cogulló. La seva aigua no es pot utilitzar ni per regar els horts.

Aqüeducte del Vilar

Com que aquest tros ha estat una mica pesat, tant runam, tantes modificacions etc.  parlem de la tornada , en principi havíem de fer un tros i recular, però veien que el tros que acabem de fer és una mica pesat, proposen arribar fins al final de la Sèquia fins a Balsareny, doncs només hi ha un parell més de kilòmetres que si reculéssim, i allà agafarem un Bus que ens deixi prop de on tenim el cotxe.

Anem tenint vistes sobre Sallent, veiem la Torre del Gas de Sallent, una torre circular, amb tres nivell d’edificació i tres finestres exteriors, una a cada nivell.  Al capdamunt de tot conserva un dipòsit circular metàl·lic. La torre també és coneguda com a torre de l’aigua, ja que es feia servir de dipòsit d’aigua per a la  refrigeració del gasòmetre. Al costat hi ha la Fàbrica Vella, amb les seves xemeneies.

Torre del Gas i la Fàbrica Vella

A partir d’aquí la Sèquia continua uns 150 metres més dins d’una canonada. Nosaltres seguim per un terraplè, a l’esquerra de la carretera, que puja suaument fins retrobar el canal. El camí ara és més estret fins que arribem al aqüeducte del mal pas.

Aqüeducte del Mal Pas

Aquí es pot veure com el canal entra a l’aqüeducte del Mal Pas.

Aqüeducte del Mal Pas

El camí s’eixampla i passa per sobre la Sèquia. Al final d’aquest pont hi ha la pedra de Terme Municipal de Manresa, tot i que els mapes no ho indiquen la Sèquia forma part del terme municipal de Manresa.

Pedra de Terme

Passem a tocar per la Torre d’en Roca, o “Rebost de la Torre”, una empresa nascuda el 2006 que elabora formatges, matons i iogurts. Tenen Bar i Restaurant i com que encara no hem esmorzat, ens hi arribem a fer un Cafè, l’entrada està a dos minuts del camí. Els demanem si el Bus de Berga a Manresa te parada allà, o si saben l’horari, no saben res. Per telèfon consultem l’horari, i veiem que a quarts de quatre en passa un per Balsareny, fem càlculs, a les dues podem ser a Balsareny, ja ens va bé.

 

Torre d'en Roca

Tornem cap el camí, travessem la Sèquia, ara la tenim a la dreta,  fins que arribem a l’aqüeducte de Conangle, que salva la sotalada del torrent de Conangla. 

Aqüeducte de Conangle

A la nostra esquerra, veiem una gran nau oberta, son les mines de Vilafruns. Està situada a l’extrem sud de Balsareny.

Mines de Vilafruns

 A continuació el canal travessa la carretera per sota, nosaltres per sobre, i reapareix a l’alçada del mas de Vilafruns.

Mas de Vilafruns

Arribem a les Maioles el polígon industrial de Balsareny. Ara tenim a la dreta el riu Llobregat.

Finalment ens acostem a la carretera,i arribem a l’aqüeducte de la Vinya d’en Martí, una mica més enllà, un pontet ens permet creuar la Sèquia i arribar a la carretera de Manresa a Berga. La Sèquia continua canalitzada per sota la carretera uns 510 metres, aproximadament. Nosaltres passem tot aquest recorregut pel voral de la carretera, amb pals que ens protegeix dels cotxes fins arribar al Molí, una fàbrica de filatures.

El canal passa per sota la fàbrica i ens cal baixar per seguir el recorregut. Enllacem amb la Sèquia. Una mica més endavant passem per sota l’autovia C-16. A partir d’ara el canal passa per una zona d’horts.

Autovia C-16

Horts i riu Llobregat

El recorregut segueix entre la Sèquia, els horts i una mica més a la dreta el riu  Llobregat. Al final d’aquest tram arribem a la caseta de l’antic mòdul hidromètric.

Caseta de l'antic mòdul Hidromètric

Passat la caseta, el camí puja per travessar la carretera que va de Balsareny a Moià passant per Avinyó.

Carretera de Balsareny, Avinyó i Moià

Travessem la carretera, a l'altre cantó agafem el camí que baixa a trobar la Sèquia, passa pel davant d’una capelleta i una font.

 

Inici del camí que baixa a trobar el canal o la Sèquia

Després d'una baixada, de seguida trobem l’aqüeducte de Santa Maria.

Aqüeducte de Santa Maria

Al final d’aquest aqüeducte segueix un camí a la dreta que baixa a trobar el riu Llobregat, aquest camí s’eixampla i es converteix en un passeig ample herbat i amb gran arbres al costat del riu. Un rètol ens indica que falten 500 m. per arribar a la Resclosa dels Manresans, amb quinze minuts hi som, fantàstic!!!, una resclosa circular, molt ample, agafa tota l’amplada del riu Llobregat, pel costat agafa l’aigua per la Sèquia.

 

Entrada de l'aigua a la caseta

Caseta on es regula el canal

Resclosa dels Manresans

Resclosa dels Manresans: Una mica d’història:

“És el punt d’inici  on la Sèquia capta les aigües del Llobregat. Es conserva la resclosa originària, de forma semiel.líptica i feta amb troncs de fusta, però modernament coberta amb formigó. En una caseta adjacent es regula l’aigua al canal, que en aquest primer tram és subterrani.

La Sèquia és un canal construït el segle XV.
Projectada pel mestre d’obres Guillem Catà.

Té un recorregut de 26 km. i un desnivell de només 10 metres. Per fer-ho possible es van haver de construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny, alguns d’aquests, com el de Conangles, el del Vilar, o el de Santa Maria, són veritables monuments.

Conclusions   personals:
Descobrir i conèixer la Sèquia ha estat una gran sorpresa i ha produït, una gran satisfacció i admiració, veure que a través de tants anys, tot i haver sofert tantes modificacions s’ha pogut conservar. La sèquia ha suportat modificacions, l’autovia, carreteres, empreses, sobretot la de “Potasses del Llobregat” soterraments perquè molestava, encimentar-la a trossos per preservar-la de la  salinitat, i altres  agressions dependents dels diversos interessos  de cada època. Tot i que en general està molt cuidada i sembla protegida, en molts punts, sobretot en aquest últim Tram, es nota una manca de respecte, s’intueix que destorba, i fa nosa, però a pesar de tot, ha sobreviscut  al pas del temps. És d’esperar que en un futur es pugui continuar protegint i anar recuperant, eliminant els perills que actualment, encara, l’envolten.

 

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

Fitxa tècnica del Tram d’avui:

Km. La Sèquia: 11,5 (aproximació: 4 km.) Total= 15,50 km.
Temps: 4 h. amb parades.
Dificultat. Baixa.

Mapa del recorregut

Per descarregar el Trakc, podeu anar a:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cabrianes-balsareny-22800448