Font i Salt de Marianegra (Montseny)

Font i Salt de Marianegra (Montseny)
31 maig de 2017

Salt de Marianegra

Una passejada agradable i refrescant pel Montseny.

Avui hi anirem des de Coll de Te.

Venin de la carretera de Viladrau que va a Santa Fe, al ser al Coll del Convent, tombem a l'esquerra i seguim la pista que va a Arbúcies, és apta per tota mena de vehicles, seguim fins a Coll de Te.

 

  Deixem el cotxe a l'aparcament del Restaurant de Coll de Te.

Restaurant Coll de Te

Seguim la pista d'Arbúcies avall, trobem la font del Prat, a l'esquerra de la pista, al costat de d'una casa que sembla que deu estar habiatada alguns caps de setmana.

Font del Prat

Seguim, després d'uns cinc minuts de caminar, en un revolt a la dreta, hi ha una pedra de Propietat privada. 

En el mig del revolt a l'esquerra, surt una altre pista més estreta, si mirem, en un arbre hi ha una fletxa de color verd, hem d'anar per aquesta pista. Seguim endavant, el camí algun tros és una mica pedregós, però fa de bon caminar, fins que veiem un torrent a l'esquerra 

i de seguida a tocar ja veiem la font de marianegra.

Font de Marianegra

És un lloc molt frescal. Per anar al Salt, s'ha de passar pel costat del torrent, deixant aquest a la nostra dreta, i pujar una mica com es pot, una vegada pujat el marge ja planeja més, anar seguint pel costat del torrent, quan has fet uns 40 metres de desnivell ja arribes al Salt.

Si es continua quatre passes per la pista, es poden veure Les Agudes.

 

Les Agudes

Per tornar es fa pel mateixa camí.

Mapa del recorregut

Fitxa tècnica:

km. 5 aprox.

Temps total: 1 hora 20 minuts
Desnivell: 40 m. (de la font al Salt.)
Dificultat: Fàcil

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

Nota: Si es vol caminar més, es pot deixar el cotxe al Coll del Convent, baixar per la pista i al seon o tercer revolt, a la dreta hi ha unes fites que marquen un corriol pel mig del bosc que va a Coll de Te. De baixada fins a coll de Te, hi deuen haver uns 20 minuts.

Sant Miquel de les Canals per Sant Pere de la Portella

Sant Miquel de les Canals per Sant Pere de la Portella

24 maig 2017

Fa dies que volíem anar a Sant Miquel de les Canals pel cantó de la Portella, l’any passat varem anar-hi pel cantó de Vilada, per la Canal dels Colletons. Abans no faci calor, aprofitem per anar-hi per aquest altre canto.

Marxem matí, i a dos quarts de nou ja som a Sant Pere de la Portella.

Façana de Sant Pere de la Portella

Sant Pere havia estat un monestir, fa temps que està tancat i tapiat, per protegir el que en queda.

“L’església és una obra romànica del segle XII, reformada a l’interior amb decoració barroca. Un senzill claustre agrupa a l’entorn vestigis d’edificacions monàstiques del segle XI molt modificades. A l’exterior del recinte es va vestir, a finals del segle XVIII una nova casa de l’abat.”
 

Casa dels Frares també, casa de l'Abad

Estem davant l’esplanada, no veiem cap indicador, ens mirem el mapa i seguim un corriol mig perdut que baixa cap un camí ample fins arribar a una bifurcació de camins. Aquí trobem indicadors, tot i que els indicadors no son gaire clars, seguim direcció oest.

Baixem per un camí mig encimentat, davant trobem un gual que travessa un petit rierol, no el travessem, seguim la pista de l’esquerra pel costat de la riera de la Portella, passem per sota una casa, sembla de segona residència.

Fent camí

Anem seguint la pista, al cap d’una mitja hora, travessem la riera,
 

Torrent de Cal Moliner

continuem per la pista, a la nostra dreta veiem una altre pista, no en fem cas, pensem que va només a la riera, ( resulta que és per allà on tornarem), seguim endavant, tornem a travessar la riera, al cap de poc trobem una bifurcació on comença una pista a la dreta en un revolt que gira 190º , hi ha un pal que diu “camí de la Quart” la fletxa indica de on venim. Agafem aquesta pista en pujada mantinguda i decidida, al principi bastant pedregosa, al cap d’un parell de revolts ja està millor, el terra és sorrenc.
 

Pista amb moltes pedres

Anem seguint pujant fort, ens parem a una ombra a fer un mossec. Continuem pujant, mirem la carena a dalt a la nostra dreta veiem la masia que hi ha al pla de Sant Miquel, això ens confirma que anem bé.

Quan portem una mitja hora més de camí, trobem un senyal groc rodó que ens indica “La Portella”, més enllà veiem una casa enrunada plena d’heura, perfecte diem, que de tornada baixarem per aquí.

Continuem pujant, vint minuts més, arribem dalt la carena, trobem una pista que ve de l’esquerra, que passa per davant de la masia “ El Mascaró”, sense teulada i bastant enrunada,  pensem que deu ser la pista que ve del poble d’Olvan. Anem fins a la masia, abans d'arribar-hi veiem unes fites a la dreta que senyalen un corriol que baixa per la vessant de Berga, deu anar a Sant Quirze de Pedret.

El Mascaró. a la dreta es pot veure una fita del camí que porta a Pedret

Reculem a la bifurcació i seguim el camí amunt, passem pel mig d’un bosc d’alzines, la pista de moment és planera  però de seguida comença a pujar fort, continuarà pujant fins arribar dalt. 

Passem per sota una línia elèctrica, arribem on el camí s'aixample fa com una petita esplanada, bon lloc, pels que hi pugen amb cotxe el poden deixar aquí. No hi ha cap indicació, però al cap d'uns cinquanta metres la pista està tancada i allà, els cotxes, és difícil girar. Anem pujant.

El pla de Sant Miquel de les Canals

Quan pràcticament som dalt, reposem sota una gran alzina, allà mateix hi ha el Pla de Sant Miquel.

L’arbreda ens priva de veure l’ermita, cinc minuts més i ja hi som.

Son cap a les 12 del migdia, fa calor, l’ermita s’obre amb un forrellat, hi entrem, s'hi està més fresc, hi fem una bona reposada, esperem que ens marxi la calorada.

Sortim de l’ermita, anem cap a la casa de Sant Miquel, 

Masia de Sant Miquel

 seguim cap un turó que hi ha un dipòsit d’aigua per apagar focs. La vista cap el Berguedà és àmplia.
 

Vista cap el Berguedà

Anem cap al nord, fins a la carena per veure el cantó de Vilada, un cop al Collet podem veure a primer terme "Els Tres Agullons" i darrera "El Serrat de Migdia" on varem anar l'any passat.
 

Els Tres Agullons, al davant, al darrera "El Serrat de Migdia"

Baixant del Collet cap el Pla de Sant Miquel trobem un rètol que indica el camí de Sant Quirze de Pedret. Perfecte veiem que es pot fer una sortida circular des de Pedret, pujar per aquest i baixar pel que hem trobat prop de la Masia del Mascaró.

Una vegada reviscut la nostra anterior excursió, iniciem el camí de tornada.

Al passar per sota el pal d’electricitat que hem comentat pujant, hi ha un replà, veiem que hi ha alguna fita al començament d’un camí ample, pensem que deu ser bo i segurament anirà a buscar el que hem trobat de pujada que deia La Portella, trobem alguns cercles de pintura de color groc, sota veiem la casa enrunada plena d’heures que ja havíem vist a la pujada, decidim  seguir aquest camí ample, tot i que no hi ha cap marca. El camí baixa decidit anant fent llaçades. Després d’uns vint-i-cinc minuts de baixar, ens trobem la casa enrunada de “Corrúbies”, veiem els senyals grocs que baixen de dret per la carena, a partir d'ara aquests senyals ens marcaran el camí fins a la Portella.

 

Detall finestra de Corrubies

Masia "Corrubies"

 

Un pal amb rètols ens indiquen el camí cap a la Portella, anem baixant, ara el terra de la pista està totalment coberta de còdols de totes mides i colors, tots arrodonits, hem de vigilar ja que és molt fàcil que ens facin rodolar, anem a poc a poc, la qüestió és no caure. Aquest camí va fent ziga-zaga, per sobre tenim la línia elèctrica.

Al final arribem al riu, el travessem i sortim a la pista que hem fet al matí i que per manca de senyalització hem passat aquest trencant de llarg, seguim a l’esquerra, pel camí que ja coneixem.

Son al voltant de les dues del migdia, tot i que hi ha alguna ombra d’alguns arbres, fa sol, la calor es fa sentir. Parem un moment en una ombra per hidratar-nos, sabem que encare tenim de guanyar un desnivell de 109 metres de pujada fins a la Portella, es fa pesat.

Al final arribem a Sant  Pere.

Sant Pere de la Portella

Aquesta vegada tampoc hem trobat ningú en tota l’excursió, com ens sol passar gairebé sempre.

Si no hagués estat per la calor, aquest indret, és agradable, tan l’esplanada de Sant Pere de la Portella, com el camí prop la riera i també a dalt al pla de Sant Miquel.

Ja en el cotxe passem per sota la roca de Santa Maria de la Quar, degut a la calor, deixem per un altre dia pujar-hi, seguim fins a Sant Maurici de la Quar, on parem a un Bar Restaurant, fem una mica de mossec. Una vegada refetes, emprenem la tornada cap a casa
.

I fins una altra!!!

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

Com arribar amb cotxe?.

(Des de l'Eix C-25, Girona-Lleida, al km 170 s'agafa la carretera C-62 que va a Gironella. Quan s'arriba a Sagàs, entre el km. 25-26, s'agafa la carretera que va a Sant Maurici de la Quar, i es segueix fins a Sant Pere de la Portella.)

Fitxa tècnica:
Km. 11,400
Desnivell acumulat:  450 m.
Temps:  5hores 30 minuts
Dificultat:  Baixa

Mapa del recorregut

PONT DE CA L'ESCANYOLIT (Collsuspina)

19 maig 2017

El Pont de ca l’Escanyolit, és un pont natural de pedra que hi ha prop del poble de Collsuspina, al Torrent de l’Espina.

 

Arribem a Collsuspina, travessem el poble, trobem un senyor gran que fa cara de ser del poble i li demanem per on podem a la casa de l'Espina, perquè volem anar a veure el Pont de ca l'Escannyolit, dubte que el trobem, ja que el lloc és una mica amagat, però ens indica per on hem de seguir després de la casa de l'Espina.

Ens dirigim cap al final del poble i després de les últimes cases a l’esquerra, tal com ens ha dit, tombem en direcció a la casa de l’Espina, en pocs moments som a la casa, una masia magnífica, ben conservada i rehabilitada.

 Casa de l'Espina

Continuem la pista que ara fa baixada fins arribar a un pla on podem deixar el cotxe. Continuem avall  a peu molt pendents de trobar el corriol a la dreta. En una corva cambiem de vessant, ara el torrent de l’Espina el tenim a la dreta, anem bé, en cinc minuts veiem un corriol a la dreta, obrim la tanca del bestiar, seguim aquest corriol, i anem baixant, deu minuts més ja veiem la bauma de l’Espina.

 Bauma de l'Espina

Continuem avall, de seguida ja veiem les runes de la casa de ca l’Escanyolit, mirem i sota mateix de la casa veiem el pont, és una pedra que travessa el torrent a una bona alçada, per sobre tota herbada amb un corriol al mig per travessar cap a la casa.

 

Pont de ca l'Escanyolit

Fantàstic, ja ho hem trobat!!!. Baixem cap el torrent per poder fer les fotos corresponents, ens hi passem una bona estona fins que comencen a caure gotes i com que diuen que plaurà, ens entornem cap al cotxe.

El camí que hem seguit, des de Collsuspina és una pista que va a Santa Coloma Sasserra.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera