LES MONTSERRATINES

(o també "Roques Medes" o Les Encantades o Montserratines de Mora Comtal")

19 de novembre de 2014

Aquest dimecres, com que haviem d'anar a buscar patates a Canalda, varem decidir arrivar-nos a Cambrils del Pirineu per conèixer el grup de muntanyes que en diuen Les Montserratines i altres noms com  he indicat.

Ens dirigim cap a Cambrils del Pirineu ,( l7 km de Canalda) després de demanar informació seguim la carretera C-463 fins arribar a Llinars, aquí girem a l'esquerra i un cop dalt del coll, seguimr una pista de terra que passa pel mig de camps fins al Coll de la Femta, no té pèrdua, ja que a sobre hi ha unes grans entenes de comunicacions.

Deixem el cotxe a coll de Femta (1372 m.), de moment no es veu cap muntanya montserratina, veiem un rètol que en indica "Forat de les Encantades", seguim aquesta direcció i unes marques grogues que baixan per un terreny pedregós, caranejan per un llom de muntanya, baixem uns 272 m. de desnivell fins arribar a sobre mateix de les muntanyes montserratines, i ara si que ja les podem veure bé, també ens sembla endavinar el forat de les encantades.

Ens trobem davant unes cingleres de roca, la seva constitució és el conglomerat com Montserrat. Mirem si hi ha cap camí apte per poder baixar, però no en veiem cap, decidim pujar cap a un tossal per poder tenir més bona vista d'aquest conjunt de muntanyes.


Pugem en diagonal, un llom ple de farigola, travessem l’Espluga de les Amoroses, ens enfilem, sense camí, cap el “Roc de la Torre” (1300 m.) on podem veure el conjunt esplèndit que formen aquestes roques.

Ara de més a prop podem contemplar el "Roc de la Bala", al mig del conjunt hi ha "Les amoroses", dues roques que pugen dretes  enganjades l'una a l'altre que semblen que es bèsin. És tot aquest conjunt que es veu al darrera a la foto, en diuen ", aquest grup concret en diuen "Grup de les Artigues".

La vista és magnífica, un pilot de muntanyes que no te les acabes, cada una amb  la seva forma, i en totes s’endevina que alguns itineraris poden presentar una dificultat alta per la quantitat de roca i d'estimballs que hi ha. Al davant tenim Les roques del Corb i de Sant Honorat que formen un massís aïllat de conglomerats, entre Oliana i Peramola. És un sistema muntanyós de gran complexitat, una regió intricada. Podem admirar les muntanyes  i la plana on es veu a brillar el pantà d'Oliana, des de la nostra posició, veiem, la tres vallsi, a la dreta la vall de Les Anoves,davant nostra la vall de La Móra Comdal, i més a l'esquerra la Valldan, totes arriben fins trobar la plana i el pantà d’Oliana. 

Després d'haver contemplat llargament aquest magnífic indret i fet les fotos de rigor, emprenem la tornada carenejant i en pocs moments trobem una pista que puja fort per la carena de la “Serra de la Coma Deuda” que ens portarà al Coll de Femta. Pel camí podem observar algunes trumferes, alguna tancada i protegida que fa pensar que encara s’està fent servir. 

Arribem al Coll de Femta i pugem fins el Pla de les Guàrdies (1401 m.) on podem veure, a l’altre cantó Cambrils, i les muntanyes del Port del Comte.

  

Tornem al cotxe i emprenem la tornada, agafem la carretera que ens portarà a Oliana. Ja a la banda d’Alinyà passem per un espai que veiem que està patrocinat per l’Obra Social de Caixa Catalunya, segons ens hem informat hi ha un programa pel refugi d’espècies emblemàtiques com son l’Isard, el Trencalós,  el Gall Fer, etc. Alinyà i la seva Vall se’ns presenta  llarga, tortuosa però al mateix temps tranqui-la i acollidora, en el seu engorjat per anar a trobar el pantà, presenta unes parets de roques magnífiques, la qual cosa ens fa sentir enyorança d’haver de deixar aquest indret, però diem que hi tornarem.

Tot marxant a l'indret de la Vall de la Móra del Comdal, veiem 

despuntar alguna roca de les Montserratines, diem que una altra 

vegada anirem a visitar-les per aquest cantó.

Com sempre estem contents i satisfets de la sortida i també com 

sempre tenim la sensació que ens queden pendent moltes 

excursions per fer per aquesta zona i que hi hem de tornar.

 

Fitxa tècnica:

Dificultat: Baixa
Km.:  al voltant d’uns 7,5  km.
Temps: Total, 2,30 hores amb parades 
Desnivell acumulat: 302 m. aprox.
Època: Tot l’any. 

 

Roc dels Llamps per Nevà (2046 m.alt.)

16 de juliol de 2014

Aquest itinerari surt de Nevà. A partir d'aquesta població es pot anar a molts llocs, nosaltres anirem al Roc dels Llamps passant pels Plans de Nevà.

Arribem a Nevà i agafem un carrer que puja i que passa per darrera una bandera estalada, que tenim sobre nostre, passem per un indret on hi ha molts xalets, alguns de fusta, nosaltres anem seguint les indicacions d'una Hípica.

Quan s'acaba la carretera asfaltada just a la pista que indica Hípica i que baixa tot travessant un torrent, veiem en un arbre un senyal groc de pas barrat, no l'hem d'agafar. Si mirem a la dreta veiem una pista, i en un pal hi ha un senyal groc. A uns 10 metres hi ha una tanca metàl·lica, blanca i verda on al costat hi ha lloc per deixar el cotxe.

Comencem a caminar per aquesta pista que puja suaument, passem un pont que travessa un petit torrent i anem enfilant, amb el torrent a la nostra dreta i a l'esquerra camps amb herba pel bestiar.

 Quan fa uns 20 minuts que caminem veiem una petita edificació, que sembla un col·lector d'aigües, amb plaques solars a la teulada. Uns 10 metres abans d'arribar a aquesta edificació hi ha un camí herbat a l'esquerra que passa per mig dels camps, i una estaca on hi ha el senyal groc. (Cal vigilar ja que la pintura groga está una mica desdibuixada). Enfilem pel mig dels camps i anem seguint els senyals grocs que en uns 15 minuts ens portarà a la pista que acabem de deixar i que  ara travessem i seguim les indicacions de les estaques amb senyals grocs. Estem de ple als Plans de Nevà. (1500 m. alt.)

Al cap d'uns 45 minuts d'anar pujant pels plans, arribarem al peu de la muntanya on trobarem un pal amb tres indicadors de direccions: una ve de Tosses, l'altre ve de Nevà, el nostre, i l'altre va a Montgrony. Agafem la que indica Montgrony que és la direcció que ens interessa.

Si mirem la muntanya, podem identificar el Cim de Pedra Picada, L'Emperadora, i més a l'esquerra El Roc dels Llamps, on sota mateix s'hi troba el Coll de la Bona que és on nosaltres volem anar. 

Al fons el Roc dels Llamps

Anem seguint els senyals grocs que passa pel repeu de la muntanya i per sobre  els extensos Plans de Nevà. La vista és molt relaxant ja que tot és verd, amb diversos grups de vaques pasturant pels plans i un gran ramat de xais amb el seu pastor que sentim con dona ordres als seus gossos amb una gran veu que ressona en tota la vall, segons podem intuir es dirigeix cap al cim de la muntanya.

 Al cap d'uns quinze minuts que caminem, trobem un corriol a la dreta, una mica pedregós que puja en diagonal i ens fa pensar que arribarem al Coll de la Bona, (1890 m. alt.) i així és.

Aquí fem una bona reposada i contemplem tot aquest gran espectacle de la natura i també el remat de xais que acaba d'arribar al cim de l'Emperadora.

El temps és bo però pel cantó de Montgrony està entrant una gran boirada que tot plegat ens amaga els cims propers.

 Al final decidim emprendre el camí cap el Roc dels Llamps, en el primer turó que pugem trobem un dels búnquers que hi ha per aquests indrets. En cas de mal temps va bé saber que hi és per poder-se eixuplugar.

 

Continuem pujant fins el Roc dels Llamps (2046 m. alt.). La boira va entrant i s'esvaeix. Ens plantegem anar fins al Pla de Pujals (2045 m. alt.) o Costa Pubilla que tenim al costat, però se'ns ha fet tard i com que hi ha aquesta boira, el més probable és que des de dalt no es pugui veure res, i decidim baixar.

L'itinerari que fem en la baixada, el fem des del Coll de la Bona i baixem en diagonal pels prats i anem a buscar la pista que surt a la dreta d'un toronet i baixa fins a Nevà. Al cap d'uns 30 minuts de caminar trobem els pals amb senyals grogues que travessen la carretera i que hem seguit al matí, ara es pot triar o seguir baixant pels pals indicadors o seguir la carretera.

Fins una altra.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

 

Fitxa Técnica:                                                                                                             

Dificultat: Fàcil
Km.:  10 km.
Temps: Total, 5 hores sense parades.
Desnivell acumulat: 700 m. Aproximadament.
Època: Tot l’any.

MONTSERRAT: LA FORADADA, ELS PALLERS I AGULLES

12 març 2014

Aquest dimecres ens proposem a conèixer la zona de Montserrat dels Pallers i Agulles i de passada també anar a la Foradada.

Sortim del coll de can Maçana agafant el GR 172 fins a Coll Guirló. Però al cap d'uns tretze minuts trobem un indicador a la dreta que informa que amb 5 minuts es va a Sant Pau Vell, i nosaltres ens hi encaminem.            

Tornem endarrere i continuem pel GR 172.

 

Passem de llarg un camí ampla de la dreta, on un rètol indica Pallers i el Bruc. Arribem al coll de Guirló, hi ha un indicador que ens diu Agulles i Refugi Vicenç Barbé. Agafem aquest camí que passa pel mig del bosc. Seguim els senyals fins que arribem a la Canal de la Portella.

Ens mirem aquesta canal i com que no sabem què trobarem a dalt, pensem que si l'hem de baixar, serà complicat, i decidim tornar endarrere i agafar el camí més ample que hem deixat abans d'aribar a Coll de Guirló.

Retrocedim i agafem el camí ample que indica zona de Pallers i el Bruc, amb una baixada força pronunciada seguim el torrent de la Diablera i un indicador ens diu que estem en una zona arqueològica.

Seguim avall i al cap de 10 minuts arribem a una bifurcació que ens indica a l'esquerra als Pallers i a la dreta hi ha el camí de les Batalles que porta al Bruc. Seguim cap a les Pallers. Ja podem veure la zona d'Agulles.

Al cap d'uns 20 minuts arribem a la zona dels Pallers.

Trobem un rètol que indica el Refugi Vicenç Barbé, i decidim provar-lo. És un caminet fresat i que va pujant pel torrent de les Bigues.
Abans d'arribar al refugi ens trobem un corriol ben marcat que ve de la canal de la Portella, veritablement si haguéssim pujat per la canal, haguéssim pogut continuar cap al refugi i tornar pel camí dels pallers. Un altre dia ho farem.

Arribem al Refugi i gaudim de ple d'aquest indret.

Retornem pel mateix camí per tornar als Pallers. Quan hi arribem, els visitem detingudament.

Tornem a buscar el camí ample que ens portarà cap a coll de Guirló.

Una vegada a dalt al coll agafem el GR 172 i ens arribem fins a la Foradada. Una vegada a sota agafem un camí com un torrent de pedra que ens porta sota la Foradada.

Ens quedem a dinar a la zona de pícnic de can Maçana. Per acabar el dia anem cap al monestir a veure la Moreneta.

Com sempre que anem d'excursió a Montserrat, sigui la zona que sigui, ens sentim contentes i satisfetes i veiem que ens queden coses per fer, i ja projectem la propera ruta que farem un altre dia.

Fitxa tècnica:

Dificultat: Baixa
Km: 17
Temps: 4 hores
Desnivell: acumulat: 400
Època: Tot l'any
Mode: A peu

Publicat per: Assumpta Vall-llovera

Mapa.

MONTSERRAT: LA FORADADA, ELS PALLERS I AGULLES

12 març 2014

Aquest dimecres ens proposem a conèixer la zona de Montserrat dels Pallers i Agulles i de passada també anar a la Foradada.

Sortim del coll de can Maçana agafant el GR 172 fins a Coll Guirló. Però al cap d'uns tretze minuts trobem un indicador a la dreta que informa que amb 5 minuts es va a Sant Pau Vell, i nosaltres ens hi encaminem.            

Tornem endarrere i continuem pel GR 172.

 

Passem de llarg un camí ampla de la dreta, on un rètol indica Pallers i el Bruc. Arribem al coll de Guirló, hi ha un indicador que ens diu Agulles i Refugi Vicenç Barbé. Agafem aquest camí que passa pel mig del bosc. Seguim els senyals fins que arribem a la Canal de la Portella.

Ens mirem aquesta canal i com que no sabem què trobarem a dalt, pensem que si l'hem de baixar, serà complicat, i decidim tornar endarrere i agafar el camí més ample que hem deixat abans d'aribar a Coll de Guirló.

Retrocedim i agafem el camí ample que indica zona de Pallers i el Bruc, amb una baixada força pronunciada seguim el torrent de la Diablera i un indicador ens diu que estem en una zona arqueològica.

Seguim avall i al cap de 10 minuts arribem a una bifurcació que ens indica a l'esquerra als Pallers i a la dreta hi ha el camí de les Batalles que porta al Bruc. Seguim cap a les Pallers. Ja podem veure la zona d'Agulles.

Al cap d'uns 20 minuts arribem a la zona dels Pallers.

Trobem un rètol que indica el Refugi Vicenç Barbé, i decidim provar-lo. És un caminet fresat i que va pujant pel torrent de les Bigues.
Abans d'arribar al refugi ens trobem un corriol ben marcat que ve de la canal de la Portella, veritablement si haguéssim pujat per la canal, haguéssim pogut continuar cap al refugi i tornar pel camí dels pallers. Un altre dia ho farem.

Arribem al Refugi i gaudim de ple d'aquest indret.

Retornem pel mateix camí per tornar als Pallers. Quan hi arribem, els visitem detingudament.

Tornem a buscar el camí ample que ens portarà cap a coll de Guirló.

Una vegada a dalt al coll agafem el GR 172 i ens arribem fins a la Foradada. Una vegada a sota agafem un camí com un torrent de pedra que ens porta sota la Foradada.

Ens quedem a dinar a la zona de pícnic de can Maçana. Per acabar el dia anem cap al monestir a veure la Moreneta.

Com sempre que anem d'excursió a Montserrat, sigui la zona que sigui, ens sentim contentes i satisfetes i veiem que ens queden coses per fer, i ja projectem la propera ruta que farem un altre dia.

Fitxa tècnica:

Dificultat: Baixa
Km: 17
Temps: 4 hores
Desnivell: acumulat: 400
Època: Tot l'any
Mode: A peu

Publicat per: Assumpta Vall-llovera

SANT MARTÍ DE QUERÓS

Guilleries

8 de gener de 2014

Fa dies que volíem tornar intentar si trobàvem el camí per anar a la parròquia de Sant Martí de Querós. Ho havíem provat algunes vegades i no ho varem aconseguir, doncs que els camins de les Guillaries son molts i perdedors. Un caçador de Rupit ens va dir que ells havien netejat el camí i que s'hi podia arribar molt bé, i això ens va fer decidir a tornar-hi. 

De totes maneres, cal dir que si hem pogut arribar a l'objectiu, ha estat gràcies a les indicacions dels caçadors de Rupit que hem trobat pel camí, i que a més ens han explicat les seves vivències, un ens ha explicat que recordava haver sopat al Molí de Querós i ens anomenava els noms de les cases que ara estan sota el pantà.

La nostra sortida la varem iniciar a Rupit. Varem agafar la carretera que surt de Rupit cap a la Presa de Sau. Es passa per sota Sant Joan de Fàbregues fins arribar a Coll de Pendís. Aquest coll es troba a l'esquerra de la carretera, un lloc on hi ha una gran alzina i que hi ha un rètol que diu Montdois.

Varem seguir aquesta pista, que està en molt bon estat per tota mena de vehicles fins arribar a l'envista de l'ermita de Montdois, recentment rehabilitada. Ignorem el trencant de la dreta que va a l'Aulet i al Casot.

Quan falten uns 200 metres per arribar a l'ermita de Montdois,, hi ha un trencant a mà dreta, pel costat d'una casa rehabilitada que senbla de 2a. residència, ( si no es va amb 4x4 millor deixar el cotxe aquí), tant amb cotxe com a peu s'agafa aquest trencant deixant a la nostra esquerra la casa, es segueix a tocar del tancat de la casa, al cap de pocs metres trobem una bifurcació, nosaltres hem d'anar a l'esquerra i anar baixar pel mig del bosc. Trobem una latra bifurcació i es segueix a ma dreta, continuar avall, no agafar cap trencant ni a la dreta ni a l'esquerra, sempre per la pista principal.

Al cap d'uns dos km. trobarem la casa del Vilar de Querós a la nostra dreta, una casa mig enrunada. Continuem avall fins arribar a una bifurcació on es pot deixar el cotxe. Fins aquí hem fet 4 km. amb cotxe, per tant ens hem estalviat 1 hora de camí.

D'aquest punt fins a Sant Martí hi ha 420 metres de desnivell. Comencem a caminar per aquesta pista, i baixem uns 100 metres de desnivell, fins que al final on s'acaba hi aquesta pista, ha un rètol que indica el corriol que porta a Sant Martí de Querós.

A partir d'aquí es segueix un corriol que va fent llaçades, i continuament trepitgem terreny aixecat pel senglar. S'ha d'estar atent de seguir sempre les marques grogues. El corriol passa tota l'estona entremig de alzines i arbustos. Fins que s'arriba no es veu l'església.

Ens plau haver arribat al nostre objectiu. Contemplem tot l'entorn. El pantà de Susqueda està relativament ple. Hi fem una bona parada per gaudir d'aquest lloc.

Al davant mateix hi ha un curiós illot anomenat el Turó del Mal Sopar.

 

S'anomena així degut a la fi precipitada d'un àpat del bandoler Joan de Serrallonga i els seus homes, en veure's, de sobte, perseguits pels homes del rei. 

Els habitacles de l'entorn de l'església estan molt enrunats, l'església també li convindria reforçar-la i fer la taulada nova perquè no acabi de caure.

 

Cal esmentar també com, apunt històric, que Antoni de Serrallonga, fill gran del bandoler, fou rector de Sant Martí de Querós a partir del 1656 i durant més de cinquanta anys. Des de l'església es podia veure el mas Serrallonga, a dalt d'un turó a l'altra banda del pantà, antigament, riu, tenia uns grans quintars de terra davant la casa. Actualment no es pot veure degut a una plantació d'avets que hi ha.

Mostrem unes fotos del pont de Querós, un pont de quatre arcades, del segle XVI, data de l'any 1532, situat a uns deu minuts de camí aigües amunt que comunicava les dues ribes del Ter, ja que les cases del poble es repartien a cada costat del riu. Actualment aquest pont només és visible quan minva molt el nivell del pantà de Susqueda. Encara hi ha trossos que es conserva l'empedrat. Quan el pantà és baix, val la pena visitar aquest indret que et fa reviure la ida d'un passat.

Ben satisfets després de fer un mosseg, emprenem el nostre retorn pel mateix camí.

Mapa de la ruta.

 
Fitxa Tècnica:

Dificultat: Baixa
Temps: 15 m. (4 km.amb 4x4) i 3 hores anada i tornada, a peu,  amb parades.
Desnivell: 420 m. a peu
Època: Tot l'any
Mode: 4x4 i peu ( Si es fa tota a peu afegir 2h. més)


A la tornada ens hem aribat al'ermita de  Montdois, on hem gaudit de bones vistes. A la fotografia de sota l'Agullola de Rupit vista des de Montdois.

Nota: Les Guilleries, pel seu caràcter muntanyós i boscà, han estat, durant molt de volgut un espai inhòspit i desconegut. Nosaltres hem volgut fer aquest  recorregut, un indred oblidat del nostre país amb un passat que fora bo de donar a conèixer.

Crònica publicada per Assumpta Vall-llovera