CAMÍ RAL DE BAGÀ A URÚS
29 de juny de 2011

Aquest camí fa tres anys que l'han recuperat, és el que antigament passava del Berguedà a la Cerdanya.
Aquest camí surt de l'Hospitalet de Rocasansa, municipi de Bagà, passa per Coll de Jou (el coll està entre la Tossa d'Alp i les Penyes Altes del Moixeró) i va a parar al poble d'Urús, poble de la Cerdanya.

Comencem a caminar des del trencant que va a l'ermita i antic hospital de Rocasansa.
A mesura que anem pujant, gaudim de millor vista, com és el cantó est del Pedraforca, i també de la quantitat de roques que hi ha durant tot l'itinerari.

Al cap d'un quilòmetre i mig trobem un rètol que ens indica el camí que hem de seguir.

El camí està molt ben senyalitzat, blanc i groc, ja sigui en pintades a pedres o uns cercles lligats en els arbres.

És un camí que fa contínues llaçades, que passa pel mig de bosc i de les moltes roques que hi ha, molt difícil d'endevinar, però que el trobes bé, molt ben marcat i no té pèrdua.

Anem pujant doncs el desnivell total és de 800 metres, però la pujada és agradable per la varietat d'arbres i arbusts que hi ha, pi, faig, boix...., i també de flors.

Arribem a dalt al collet de Deogràcies, i seguim un corriol pel mig del bosc que en poca estona ens porta a Coll de Jou.

Des de Coll de Jou tenim una gran vista de la Cerdanya ,i ha uns indicadors que ens marquen la direcció dels camins: A la dreta la Tossa d'Alp, a l'Esquerra Les Penyes Altes del Moixeró, les roques del davant son les Suquetes i endavant comença el camí per baixar cap a Urús.

Mentre reposem al Coll de Jou, passen dos excursionistes que ens diuen que venen de la Tossa d'Alp, que van cap a Les Penyes Altes i aniran a dormir al refugi dels Cortals. Ens diuen que fan la ruta dels Cavalls del Vent.

Després de fer la foto de rigor, i fer un mossec, emprenem la baixada, i potser més lentament que la pujada per contemplar més bé el paisatge, ja que ara ja tenim el camí segur, i així podem tornar a contemplar la varietat de plantes i flors. N'hi ha una que ens crida l'atenció, surt de les roques com si sortissin unes punges de la roca, però vistes de més aprop veiem que és una flor que es fa a les escletxes de la roca.

Aném baixant i contemplant la natura vigilantperò, on posem els peus.

I molt contents i satisfets, busquem una ombra per reposar i dinar una miqueta, i fins la propera!!!.