Excursió: de Maians al Coll de la Creueta 

23 de maig de 2012

Avui hem decidit fer un dels camins ramaders més importants de Catalunya, és el que va per tota la serralada des del Coll de la Bona i segueix tota la carena, passant per diversos cims fins el Coll de la Creueta.

Aquesta serralada és molt important ja que antigament hi portaven els remats de xais des de Poblet, Santes Creus, de l'Empordà, del Lluçanès, estaven en aquestes muntanyes i arribaven fins el Pla d'Anyella, degut a que hi havia una gran producció de llana, tan necessària antigament. Actualment també hi ha molt bestiar i com podem veure durant l'excursió tota la muntanya està preparada amb molts abeuradors que aprofiten tots els reguerons  d'aigua, per muntar el que en diuen, fontetes. Aquest any però, ens han comentat que el bestiar encara tardara un mes a pujar-hi , ja que les últimes nevades han endarrerit la brotada de l'herba.

Durant la travessa passarem per diversos termes municipals, del Ripollès, Cerdanya i Berguedà.

Començarem la nostra excursió a la Casa de Maians, 1450 m. alt., pugem per una pista que han obert per transportar el bestiar i anem pujant fins les Fontetes de Maians. 1800 m. alt.

Travessem el rierol i seguim les senyals grogues fins el Coll de la Bona, 1890 m. alt.

Aquest coll separa el Pla de Pujals o Costa Pubilla del cim de l'Emperadora, nosaltres ens dirigirem cap a l'esquerra per arribar a l'Emperadora. 1962 m alt.

Des de l'Emperadora baixem  cap el Coll de Remoló, 1860 m alt. Aquest coll era, i encara és, una important cruïlla de camins, antigament aquí s'hi ajuntaven els remats que venien dels diferents indrets.

En aquest coll busquem un dels Búnkers que sabem que hi ha, i el trobem. 

Aquests búnquers pertanyien a la  línia P, """"Organización Defensiva del Pirineo", sector 45 bis. Aquestes construccions es varen portar a terme a partir dels anys 1940. Per portar el material per fer aquestes edificacions, es va obrir una pista, que encara existeix, doncs s'ha de tenir en compte que per construir una edificació d'aquestes, es necessitaven 100 k. de ferro i 3 tones i mitja de ciment. En aquest sector estava previst construir-ne 64 i se'n varen construir 6, en canvi al sector de Sant Antoni de Ribes, dels 64 que estava previstes construir, se'n varen fer 50.

Segons consta en documents, aquestes edificacions, fins els anys 1970 es passava a inspeccionar per comprovar el seu estat de conservació. 

Tornem al coll de Remoló, i agafem la pujada per anar al cim del Pedra Picada.

A sota, a la part oest, veiem les fontetes del torrent del remoló

Arribem al cim del Pedra Picada, 2006 m. alt.. no cal dir que durant tota l'estona, i sobretot des d'aquest cim, gaudim d'unes  vistes excepcionals, per una banda els plans de Nevà i el  Puigmal, al nord, muntanyes de La Molina, Pirineu català i francès i a l'oest totes les muntanyes del Pedraforca,

serra d'Ensija...

Tot i que no hi ha desnivells que superin els 115 m. anar seguint per la carena suposa un  trencacames de tant pujar i baixar.

Ara baixem cap el Collet de Castellar i enfilem cap el serrat del Paravent, plans del Ginebrar i el Cim de la Moixera.1995 m alt.

Durant tot el recorregut observem molt pilots de pedra que fan de paravent i també  trobem alguna cabana de pastor.

Baixem cap a la Pleta Roja i enfilem cap el cim de la Creueta, 2067 m alt.

 
Hi ha gent que han explicat que, en aquesta zona de pasturatge,  hi havia alguna gent Càtar. Segons documents, un tal Duc de Nevà va ser acusat de Càtar en el segle XII. Aquesta zona era del domini dels Mataplana i en alguns documents s'hi poden trobar referències als Bons Homes.

Des d'aquesta serralada hem pogut descobrir el camí ral de la Vall de Ribes a Puigcerdà, que passa per la Creu de Maians i el Pla d'Anyella, avui convertit en un GR. 11

El tindrem en compte per fer-lo un altre dia.

Crònica publicada per Assumpta.

LES ESCLETXES DE L'EUGA O LES CLAPISSES

28 MARÇ DE 2012

Aquest dimecres hem decidit anar a descobrir les Escletxes de l'Euga.

Aquestes es troben a la Serra de la Freixeneda, que està entre la Casa de la Freixeneda i el Coll de Ciuret, i estan entre la carena de la serra i la cara nord.

Comencem la sortida de la casa de Collfred, passem per davant la font de Collfred, i continuem per una pista forestal entre mig d'un bosc de faigs. Al cap d'una hora, ens trobem amb aquesta barraca forestal. 
Continuem el nostre camí.
                                                                                                                                                                                                 

Arribem als plans de la Correjada, i fem una parada per esmorzar.

 

Precisament, aquest és l'indret on es puja cap a les Escletxes, però nosaltres volem arribar fins a la Masia de la Freixeneda per contemplar la vista sobre la Vall d'en Bas que hi ha des d'allà.

Després de gaudir d'aquest indret, tornem pel camí de on hem vingut  i al cap, aproximad ment d'1 km. agafem a l'esquerra, una carretera de desemboscar de forta pujada fins a trobar les escletxes.

Cal anar molt en compte, sobretot amb els més menuts, ja que si no es vigila s'hi pot caure, i moltes tenen una alçada de més de cinc metres. A  moltes s'hi pot entrar per un cantó i sortir per un altre.

N'hi ha de amples i s'hi crea un microclima amb plantes diferents de la faixeda.

 Hem trobat aquest escrit que defineix bé aquest indret:

"Un entremat de blocs i passadissos estrets i camins que es perden. Un fenomen natural. El seu origen es deu per la inclinació i el trencament (diàclasis) de les capes de gresos i margues a causa des plegaments que hi  hagueren a la zona durant la formació dels Pirineus fa 40 milions d'anys a causa del xoc de dues grans plaques tectòniques (l'africana i l'europea). Alhora la inclinació de les capes provoca que l'estrat de gresos llisqui per damunt de les margues i separi els blocs i origini cavitats i balmes entre ells.Les laminacions que es poden veure en l'interior de la roca, es deu a la sedimentació de les sorres a la platja. En aquest context es van sedimentar les roques que formen les escletxes i totes les serres que envoltes la Vall d'en Bas." (Text tret de la revista Puigsacalm - n 97).                         

 

                                                                                                                             

                                                                                                                                                                                                                                                 

I com que s'ha fet tard, hem deixat per un altre dia visitar les que es troben més amunt, a la carena de la Serra.

I fins la propera.

SORTIDA FAMILIAR 19 DE NOVEMBRE DE 2011

Matinal a la Grevolosa

Avui em decidit fer una matinal a la Grevolosa. Ens ha fet de guia l'Eloi Ramon.

Tot i que semblava que el dia seria emboirat, en arribar a l'alçada de Torelló s'ha aclarit. Hem arribat a la Vola i hem deixat un cotxe a l'aparcament del Restaurant Piguillem i els altres els hem deixat abans d'arribar al Coll de Bracons, agafant el camí que ens ha de portar al Pla de la Grevolosa.

El camí és molt bonic, a trossos de tantes fulles és com una catifa, encara queden alguns arbres que conserven alguna fulla, però no gaires, això fa que puguem veure  algunes vistes de l'entorn.

Ens anem introduint cada vegada més a la fageda, sovint trobem algun regueró d'aigua. 

Després de més d'una hora, arribem la Pla de la Grevolosa,on hi ha faigs magnífics, molts d'ells catalogats.

Fem una bona parada i fonda, que diuen, esmorzem, els petits juguen en un rierol d'una aigua molt neta, i ens fem les fotos corresponents.

Agafem el camí per on hem arribat i després d'una estona, tombem per un corriol a l'esquerra per anar cap a l'ermita de Sant Nazari.

 

Com es pot veure, aquesta ermita l'estan rehabilitant, al menys el que fa la part exterior. 

Seguim el camí, que continua passant per una fageda, però tot de cop hi ha dos pins, i sorpresa!!! fredelucs.....!!!, ja ens teniu tots ajupits i collir fredelucs, i per cert que n'hi havia bastants, tots en varem poder collir una menjada.

 Arribem al final del camí, una pista ample, i agafem una pista que ens ha de portar a la Vola, passant en tot moment pel costat de la riera de Fornès.

 Al final arribem a l'aparcament, els xofers van a buscar els altres vehicles, i tots molt satisfets agafem el camí de tornada, i fins una altra.

 Aquí, tot el grup.

(Crònica feta per Assumpta Vall-llovera)

CAMÍ DE L'EXILI O DE "LA RETIRADA"

26 d'octubre de 2011

En les sortides dels dimecres, hem decidit, abans no nevés, anar a fer un camí de l'Exili, dit també "Camí de la Retirada", i és el que va des de Coll d'Ares a Prats de Molló. El desnivell és de 780 metres.

Comencem a caminar a Coll d'Ares, per un corriol senyalat que hi ha al costat d'aquest rètol, també hi ha un indicador que diu "Camí de la Retirada".

Aquesta excursió és al revés del que estem acostumats, primer hem de baixar i després per tornar, hem de pujar

Des del començament podem gaudir d'una esplèndida vista del Canigó que tienim sempre al davant.

El camí està senyalat amb senyals grogues i sovint trobem rètols que ens indica "Camí de la Retirada".

Anem baixant pel bosc, que per cert és molt humit al ser la banda nord de la muntanya, i hem de vigilar de no relliscar.

Quan fa més de dues hores que caminem hi ha un rètol que ens diu que arribarem en un parc a uns 30 minuts. Al cap de 45 minuts arribem al parc i ens trobem en un gran espai on hi ha unes  instal.lacions d'aventura, molt diverses. Alguna per mostra és aquesta:

 

Continuem caminant i amb 40 minuts més travessem un pont sobre una riera i arribem a Prats de Molló.

 

Donem un petit tom pel poble, però com que ja és al voltant de la una del migdia, tot està tancat, menys els bars i restaurants. Com que no podem perdre temps, ja que tenim pel davant refer el camí de tornada. Fem un mossec en una zona de pic-nic que hi ha al costat del riu Tech. Però ens queden ganes de poder visitar aquest poble, la seva muralla, i la seva gran església. Ho deixem per un altre dia.

I tornem emprendre la tornada pel mateix camí.

Crònica publicada per Assumpta Vall-llovera

PIC DE NOU FONTS

PIC DE NOU FONTS

28 de setembre de 2011

Aquest dimecres dia 28 de setembre ens hem decidit anar a Núria i anar al Pic de Nou Fonts, abans no es comenci a emblanquinar de neu.

Hem agafat el cremallera de 2/4 de 9 i en arribar a Núria hem agafat el camí del Torrent de les Molleres fins a travessar-lo, en arribar a la Jaça del mateix nom  trobem que el camiíes divideix, en dos, un a la dreta va a Nou Creus i l'altre a l'esquerra va a Nou Fonts.

Nosaltres agafem el de l'esquerra i anem pujant. Durant una bona estona tenim al costat el torrent de Nou Fonts fins arribar a la coma del mateix nom. Des d'aquí ja veiem el camí que puja al coll de Nou fonts.

El camí està ben marcat i comença a pujar fort, a voltes costa d'aguantar el peu degut a la molta pendent. Però de mica en mica arribem al Coll.

Una vegada al Coll podem triar anar a la dreta cap al Pic de Nou Creus o a l'esquerra al Pic de Nou Fonts, i triem aquesta última opció que comporta pujar 170 metres més de desnivell.
A poc  a poc anem pujant fins arribar a dalt on trobem un excursionista i un gos, que, diu, no és pas seu.

 

Després de fer un mossec i contemplar les vistes, doncs ens fa un dia esplèndit, comencem la baixada, el gos ens segueix fins que trobem un altre excursionista que puja i s'enganxa a ell, però de totes maneres quan arriba a dalt, torna a baixar i ens el tornem a trobar al Coll. Aquest gos es passeja amunt i avall com si fos l'amo de l'indret.

Comencem la baixada, doncs son les tres i encara ens queda molt camí per fer, a més no val a badar si volem agafar el cremallera de 2/4 de 6, que ens pensem que és l'últim.

De baixada em trobar un gran ramat d'isards i també hem pogut contemplar algunes marmotes i alguns cavalls, sembla que en aquest indret aquest bestià es lleven tard, ja que a la pujada només hem trobar 2 isards i 1 marmota.

Després de fer un ràpid mossec com a dinar, hem continuat el camí.

 

Hem arribat a l'estació just 10 minuts abans que sortís el cremallera, però hem vist que n'hi havia un altre a les 6 ,20 i ens hem quedat per gaudir una mica de l'indret de Núria, prendre un refresc i visitar el santuari.

I més contents que unes pasqües, i una mica cansats, hem agafat l'últim cremallera, i cap a casa.

(Crònica feta per Assumpta Vall-llovera)

MINES DE LES VALLS DEL FRESER I DEL RIGAT

MINES DE LES VALLS DEL FRESER I DEL RIGAT

7 setembre 2011

Avui ens hem decidit visitar algunes de les moltes mines que hi ha a la Vall del Freser i del Rigat. Sabem que aquestes mines formen part del patrimoni miner del passat i sobretot en la industrialització de Catalunya. 

Comencem l'excursió a un quilometre de Ribes de Freser, anem a la Casa de Segura on deixem el cotxe i de seguida visitem la primera mina, la Mina Possons que n'extreien minerals de ferro, sibarita, etc. 

Mina de Can Possons

 Aquesta mina no és gaire fonda, les parets, però son d'un color molt vermellós.

Pels escaladors, volem dir que al costat d'aquesta mina, hi ha unes roques i  un  rètol que  diu "zona d'escalada"


 Continuem el camí fins arribar a Batet, on esmorzem a l'acollidor porxo de l'església.
 

Església de Bate

Després d'esmorzar, pugem cap al final del poble i agafem el camí de les mines,  la primera que trobarem serà la Mina Girona, que hi arribem amb uns 40 minuts de caminar.

                                                   

Mina Girona des de l'interior

 



                                   

 Aquesta mina, com es pot veure en el cartell, consta de tres galeries i, segons ens han explicat, s'hi trobava arsènic-pirita, del 30 al 40 % que se'n treia, hi havia de 30 a 60 grams d'or per tonelada.

Tornem cap el camí que hem deixat, continuem, això si, sempre amb unes vistes esplèndides, aquesta vegada dels Torreneules, Balandrau, cerverins etc.

Mina Fernanda

Després d'uns 45 minuts de marxa, arribem a laa Mina Fernanda, a 1490 m. d'altitud.

Aquesta mina ja és del segle IXX. Aquí hi treien arsènic-pirita.Segons informacions, el 15 % de la producció mundial d'arsenic, sortia de les mines d'aquestes valls, principalment de les mines de Queralps.

Continuem amunt, i després de seguir un troç de camí ample que va de Vilamanya a Ventolà, baixem carenejant cap a Coll de Segura.

Ara podem gaudir d''una gran vista de Campelles, la collada de Tosses i de la linea del tren de Barcelona - Puigcerdà. Continuem tenint una vista sobre la vall de Ribes, el Taga, Cerverins i Balandrau.

A mitja baixada ens desviem del camí per anar a la mina de Can Paloca. És una mina  de ferro a cel obert, aquesta i la de Can Possons, ja s'en tenen referències en els segles XVII i XVIII.
  

Mina de Can Paloca

En aquesta mina s'hi poden veure uns números que la Britis Petroleum, no fa gaires anys,  va recollir-hi mostres.

I amb aquestes vistes que ens han acompanyat en tota l'excursió fem camí cap a on tenim el cotxe, satisfets de conèixer una mica més d'història d'aquestes valls ique varen ser tan importantts per la farga catalana.