EXCURSIÓ A LA SERRA DE L'OBAC

Pins recargolats i Alzina Bonica o del Vent

4 de març de 2015

Aquest dimecres tot i el pronòstic de possibilitats de pluja, ens hem decidit anar cap a la Serra de l'Obac a veura uns pins recaragolats que ens han dit que hi havia, i també una Alzina Bonica o del Vent.

Comencem l'excursió al Coll d'Estenalles i agafem el GR-5 , passem per sobre de la Font i la bassa de la Mata. A la casa de la Mata sembla que hi ha els serveis que gestionen el Parc.

Anem seguint la pista fins que arribem a un coll, on veiem que per l'esquerra ens ve un camí de l'aparcament de l'Alzina del Salari, i davant hi ha un camí que careneja cap a l'esquerra que aniria cap a altres itineraris, aquí nosaltres hem de deixar el GR-5 i tombar a la dreta fins el Coll de Boix, una vegada al Coll, busquem  a ma esquerra una escala amb tres o quatre graons de fusta que baixa cap a una pista que va a Mata-rodona, no agafem aquesta pista, el que hem d'agafar és un corriol que surt a l'altra banda de la pista, davant mateix de les escales. És un corriol molt fresat, va baixant per dins el bosc d'alzines, de tant en tant surt a alguna clariana. Aquest camí s'ha de seguir sempre en direcció a ponent, no fer cas si hi ha algun corriol a dreta o esquerra, sempre seguir el mes fresat, el camí baixa però no s'enfonsa, sempre va carenejant. De tant en tant es troba alguna fita de pedres.

L’entorn es molt bonic, passem per boscos d’alzines, en algun tros hi ha algun pi però pocs, també passem per grans roques, el camí no presenta cap dificultat. Al cap d’uns ¾ d’hora que caminem, ja veiem en alguna vessant alguns pins, ara s’obra una clariana i carenegem sobre una  esplenada, tornem a entrar al bosc, quan s'acaba el bosc arribem ara a un pla sobra una roca més gran que la que hem trobat primer, estem a l'Era dels Enrics,

  

anem seguint el camí més fresat, entrem a un bosc i cal estar alerta i mirar cap dintre el bosc i trobarem el primer pi recaragolat anomenat el " Pi Arrastrat".

Tornem a recuperar el corriol  i amb cinc minuts trobarem el "Pi Anaconda".

Seguim una mica a l'esquerra, on hi sol haver una fita de pedres, i en dos minuts trobem el "Pi Cua de porc".

Allà a prop passat per un terrer hi ha un pilot de llenya i veiem un pi recaragolat arrencat, molt vell i sec.

Comença a caure gotes i una mica de calamarsa petita, ens afanyem a tornar, i en poc més de 40 minuts arribem a Coll de Boix, al sortir del corriol trobem la pista i la seguim a l'esquerra,  en 3 minuts passarem a tocar " l'Alzina Bonica o del Vent", ( foto que encapçala aquesta crònica).

El temps està empitjorant, hi ha negror tant a llevant com al nord, ens afanyem seguim aquesta pista.

Anem carenejant i tot i el mal temps les vistes son esplèndides, tant d'una banda com d'una altra.

Trobem un indicador a l'esquerra que diu Mura, nosaltres seguim per la pista,

Passem per més d'una bassa amb aigua, ara trobem "La bassa nova",potser son pels senglars, ja que tota l'estona trobem terra remoguda.

 Arribem a la Coma d'en Vila, on hi ha una casaenrunada  i també una bassa al costat.

Al fons veiem la Masia de La Mata i l'ermita de Sant Jaume que és per on hem vingut. Al cap de 20 minuts trobem el GR-5, és per allà on hem fet a l'anada. Seguim sense torbar-nos, amb 20 minuts arribem a l'Ermita de Sant Jaume.

Baixem, passem novament per la font i la bassa de La  Mata i agafem una pista amb avets que ens portarà al Coll d'Estenalles.

Fitxa tècnica:

Itinerari circular, en una part petita

Temps: 4 h. sense parades.

Desnivell: 350 m.

Dificultat: Baixa

Km. 12

Mapa de l’itinerari.

Crònica feta per: Assumpta Vall-llovera i Roca

RUTA DE LA BATALLA DE TALAMANCA

14 gener 2015

Avui hem decidit passejar-nos per on va tenir lloc la batalla on l'exercit català va vèncer les tropes Borbòniques.

Referent a la història d'aquesta batalla podeu entrar al web:

ca.wikipendia.org/wiki/Batalla-de-Talamanca.

 En arribar a Talamanca ens dirigim cap al Castell, on hi ha un aparcament per cotxes.

Aquest casal senyorial està vestit sobre un edifici del segle XI que formava part de la xarxa de castells de defensa contra els sarraïns. La fortalesa original va sobreviure fins al 1717, moment en què va ser enderrocada per les tropes borbòniques.

Davant del castell hi trobem el "Mirador del Memorial 1714" on es pot veure ben bé tota la serra de la Mussarra, on hi havien les forces borbòniques, i podem contemplar l'escenari on tingué lloc la Batalla. Hi ha uns plafons que informen molt bé sobre com va anar aquesta batalla. Des d'aquí, lluny a la carena podem veure el Mas La Mussarra, on hi havia els comandaments borbònics.

Hi ha una ruta circular que està degudament senyalitzada d'uns 3,5 km. Aquesta ruta tan es pot començar des de darrera del Castell, o de darrera l'església. Nosaltres la varem començar agafant una pista emporlanada que puja uns 20 metres darrera el Castell i allà ja trobem el primer indicador cap a "El Molí del Menut". Comença una pista que baixa decidida i en poc menys de 1/2 hora arribem al Molí del Menut.

És una casa ben conservada, sembla que estigui habitada, la Riera de Talamanca, hi passa pel davant, hi ha molt joncs, i tot que hi passa aigua,  no es veu, però si que la trobem quan hem de travessar-la, que ho fem sense cap problema, ja que fa dies que no ha plogut i la quantitat que baixa és escasa.

El Molí del Menut és un exemple dels petits masos que es van edificar al massís durant la repoblació del segle XI, després de la retirada dels sarraïns. La casa estava equipada amb premsa, tines i celler vinícola, molí de gra i corrals per al bestiar.

Continuem seguint la ruta i passem per algunes cabanes de pedra seca. Aquestes construccions eren utilitzades pels jornalers de la vinya per desar les eines i refugiar-se en cas de pluja.

Anem pujant, travessem una altra riera i arribem on la ruta senyalitzada tomba a la dreta, però com que nosaltres tenim tot el dia per caminar, i aquest itinerari és curt, decidim continuar per la pista que puja i que ens fa pensar que anirem a parar a la masia de la Mussarra, quan baixem continuarem la ruta senyalitzada. Anem pujant pel mig d'un bosc de pins, la pista es veu transitada, i anem pujant. Trobem una drecera a l'esquerra, però com que no hi  ha indicadors no l'agafem, i anem pujant.

Quan ja fa més d'una hora que pugem, sentim un tractor que carrega troncs i que sembla que vindrà per la pista on som, i tal dit tal fet. Quan el tractor passa per davant nostre demanem al senyor que el porta si anem bé per anar a la Mussarra i diu que si, i que ell viu allà. Ens indica el camí que ens falta i cada u continua el seu camí.

Al cap d'amunt de la carena trobem uns indicadors, seguim a l'esquerra i als pocs metres ja trobem un rètol que diu La Mussarra. 

Trobem una porta de ferro amb baldó, hi entrem i ens dirigim cap a la casa. És una casa molt gran amb capella incorporada, i un gran espai tot envoltat per una paret. No hi poden faltar el gossos que vigilen, a fora en un altre tancat hi ha cavalls de pota grossa i a sota on hi ha el llenye hi ha un petit galliner, i un llenyer.

Saludem al senyor del tractor, li demanem per anar a l'ermita de Sant Pere Màrtir i ens diu que és a una mitja hora.

Contemplem la gram masia de la Mussarra, i la seva situació que era veritablement estratègica, doncs està situada a la carena i domina totes les contrades veïnes, Calders, Mura, Manresa, Talamanca, etc.

Com que ja són cap a les dues del migdia, i el dia és curt, fem un mossec i tornem pel mateix camí que hem vingut. En baixar agafem un camí que hi ha una fita que creiem que és una drecera, i evidentment ens estalviem algun revolt, tot i que quan som al mig del bosc, com que han tallat branques, tenim alguna dificultat per passar i tornar a trobar el corriol. Adafem la pista i ara ens toca baixar.

Quan arribem allà on hem deixat l'itinerari circular, trenquem a l'esquerra i seguim els pals indicadors, passem per sobra un salt d'aigua, que quan deu baixar aigua ha de ser molt bonic, avui no raja gaire, a l'altra banda del salt i trobem una barraca de vinya molt ben conservada.

Seguim   el corriol i passem per "La Sínia del Forner". Antiga sínia, avui en desús, que amb l'ajut d'un animal de càrrega elevava l'aigua des d'una bassa fins a un dipòsit comú. Un cop allà, l'aigua es repartia pels horts a través d'un sistema de recs.

Anem seguint pel corriol fins trobar una pista que puja cap a Talamanca.

En un revolt trobem un indicador que diu "Forn d'Obra", el seguim i el trobem.

És un forn forn per coure argila, constava de dues parts: la cambra de foc, que s'omplia de llenya, i la cambra de cocció, on s'apilaven les peces de ceràmica (teules, rajoles maons).






 Continuem per la pista i trobem "La Font de Talamanca"

La font, que funcionava com a safareig comunal, era propietat del castell. El "negundo" arbre que creix al costat de la font va ser plantat a principis del segle passat i actualment està catalogat.

Arribem a Talamanca i una vegada més contemplem tot l'escenari des del Mirador.

                                                 

I contentes per aquesta passejada per la història ens entornem cap a casa.

Fitxa tècnica:

Dificultat: Baixa
km.:17
Temps: 4 hores, sense parades
Desnivell: 400 m.
Època: Evitar els dies calorosos de l'estiu si es puja fins a la Mussarra. Si només es fa el recorregut circular senyalitzat de 3,5 km. es pot fer tot l'any.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

Mapa de la ruta 
 

RUTA DE LA BATALLA DE TALAMANCA

14 gener 2015

Avui hem decidit passejar-nos per on va tenir lloc la batalla on l'exercit català va vèncer les tropes Borbòniques.

Referent a la història d'aquesta batalla podeu entrar al web:

ca.wikipendia.org/wiki/Batalla-de-Talamanca.

 En arribar a Talamanca ens dirigim cap al Castell, on hi ha un aparcament per cotxes.

Aquest casal senyorial està vestit sobre un edifici del segle XI que formava part de la xarxa de castells de defensa contra els sarraïns. La fortalesa original va sobreviure fins al 1717, moment en què va ser enderrocada per les tropes borbòniques.

Davant del castell hi trobem el "Mirador del Memorial 1714" on es pot veure ben bé tota la serra de la Mussarra, on hi havien les forces borbòniques, i podem contemplar l'escenari on tingué lloc la Batalla. Hi ha uns plafons que informen molt bé sobre com va anar aquesta batalla. Des d'aquí, lluny a la carena podem veure el Mas La Mussarra, on hi havia els comandaments borbònics.

Hi ha una ruta circular que està degudament senyalitzada d'uns 3,5 km. Aquesta ruta tan es pot començar des de darrera del Castell, o de darrera l'església. Nosaltres la varem començar agafant una pista emporlanada que puja uns 20 metres darrera el Castell i allà ja trobem el primer indicador cap a "El Molí del Menut". Comença una pista que baixa decidida i en poc menys de 1/2 hora arribem al Molí del Menut.

És una casa ben conservada, sembla que estigui habitada, la Riera de Talamanca, hi passa pel davant, hi ha molt joncs, i tot que hi passa aigua,  no es veu, però si que la trobem quan hem de travessar-la, que ho fem sense cap problema, ja que fa dies que no ha plogut i la quantitat que baixa és escasa.

El Molí del Menut és un exemple dels petits masos que es van edificar al massís durant la repoblació del segle XI, després de la retirada dels sarraïns. La casa estava equipada amb premsa, tines i celler vinícola, molí de gra i corrals per al bestiar.

Continuem seguint la ruta i passem per algunes cabanes de pedra seca. Aquestes construccions eren utilitzades pels jornalers de la vinya per desar les eines i refugiar-se en cas de pluja.

Anem pujant, travessem una altra riera i arribem on la ruta senyalitzada tomba a la dreta, però com que nosaltres tenim tot el dia per caminar, i aquest itinerari és curt, decidim continuar per la pista que puja i que ens fa pensar que anirem a parar a la masia de la Mussarra, quan baixem continuarem la ruta senyalitzada. Anem pujant pel mig d'un bosc de pins, la pista es veu transitada, i anem pujant. Trobem una drecera a l'esquerra, però com que no hi  ha indicadors no l'agafem, i anem pujant.

Quan ja fa més d'una hora que pugem, sentim un tractor que carrega troncs i que sembla que vindrà per la pista on som, i tal dit tal fet. Quan el tractor passa per davant nostre demanem al senyor que el porta si anem bé per anar a la Mussarra i diu que si, i que ell viu allà. Ens indica el camí que ens falta i cada u continua el seu camí.

Al cap d'amunt de la carena trobem uns indicadors, seguim a l'esquerra i als pocs metres ja trobem un rètol que diu La Mussarra. 

Trobem una porta de ferro amb baldó, hi entrem i ens dirigim cap a la casa. És una casa molt gran amb capella incorporada, i un gran espai tot envoltat per una paret. No hi poden faltar el gossos que vigilen, a fora en un altre tancat hi ha cavalls de pota grossa i a sota on hi ha el llenye hi ha un petit galliner, i un llenyer.

Saludem al senyor del tractor, li demanem per anar a l'ermita de Sant Pere Màrtir i ens diu que és a una mitja hora.

Contemplem la gram masia de la Mussarra, i la seva situació que era veritablement estratègica, doncs està situada a la carena i domina totes les contrades veïnes, Calders, Mura, Manresa, Talamanca, etc.

Com que ja són cap a les dues del migdia, i el dia és curt, fem un mossec i tornem pel mateix camí que hem vingut. En baixar agafem un camí que hi ha una fita que creiem que és una drecera, i evidentment ens estalviem algun revolt, tot i que quan som al mig del bosc, com que han tallat branques, tenim alguna dificultat per passar i tornar a trobar el corriol. Adafem la pista i ara ens toca baixar.

Quan arribem allà on hem deixat l'itinerari circular, trenquem a l'esquerra i seguim els pals indicadors, passem per sobra un salt d'aigua, que quan deu baixar aigua ha de ser molt bonic, avui no raja gaire, a l'altra banda del salt i trobem una barraca de vinya molt ben conservada.

Seguim   el corriol i passem per "La Sínia del Forner". Antiga sínia, avui en desús, que amb l'ajut d'un animal de càrrega elevava l'aigua des d'una bassa fins a un dipòsit comú. Un cop allà, l'aigua es repartia pels horts a través d'un sistema de recs.

Anem seguint pel corriol fins trobar una pista que puja cap a Talamanca.

En un revolt trobem un indicador que diu "Forn d'Obra", el seguim i el trobem.

És un forn forn per coure argila, constava de dues parts: la cambra de foc, que s'omplia de llenya, i la cambra de cocció, on s'apilaven les peces de ceràmica (teules, rajoles maons).






 Continuem per la pista i trobem "La Font de Talamanca"

La font, que funcionava com a safareig comunal, era propietat del castell. El "negundo" arbre que creix al costat de la font va ser plantat a principis del segle passat i actualment està catalogat.

Arribem a Talamanca i una vegada més contemplem tot l'escenari des del Mirador.

                                                 

I contentes per aquesta passejada per la història ens entornem cap a casa.

Fitxa tècnica:

Dificultat: Baixa
km.:17
Temps: 4 hores, sense parades
Desnivell: 400 m.
Època: Evitar els dies calorosos de l'estiu si es puja fins a la Mussarra. Si només es fa el recorregut circular senyalitzat de 3,5 km. es pot fer tot l'any.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

Mapa de la ruta

LES MONTSERRATINES

(o també "Roques Medes" o Les Encantades o Montserratines de Mora Comtal")

19 de novembre de 2014

Aquest dimecres, com que haviem d'anar a buscar patates a Canalda, varem decidir arrivar-nos a Cambrils del Pirineu per conèixer el grup de muntanyes que en diuen Les Montserratines i altres noms com  he indicat.

Ens dirigim cap a Cambrils del Pirineu ,( l7 km de Canalda) després de demanar informació seguim la carretera C-463 fins arribar a Llinars, aquí girem a l'esquerra i un cop dalt del coll, seguimr una pista de terra que passa pel mig de camps fins al Coll de la Femta, no té pèrdua, ja que a sobre hi ha unes grans entenes de comunicacions.

Deixem el cotxe a coll de Femta (1372 m.), de moment no es veu cap muntanya montserratina, veiem un rètol que en indica "Forat de les Encantades", seguim aquesta direcció i unes marques grogues que baixan per un terreny pedregós, caranejan per un llom de muntanya, baixem uns 272 m. de desnivell fins arribar a sobre mateix de les muntanyes montserratines, i ara si que ja les podem veure bé, també ens sembla endavinar el forat de les encantades.

Ens trobem davant unes cingleres de roca, la seva constitució és el conglomerat com Montserrat. Mirem si hi ha cap camí apte per poder baixar, però no en veiem cap, decidim pujar cap a un tossal per poder tenir més bona vista d'aquest conjunt de muntanyes.


Pugem en diagonal, un llom ple de farigola, travessem l’Espluga de les Amoroses, ens enfilem, sense camí, cap el “Roc de la Torre” (1300 m.) on podem veure el conjunt esplèndit que formen aquestes roques.

Ara de més a prop podem contemplar el "Roc de la Bala", al mig del conjunt hi ha "Les amoroses", dues roques que pugen dretes  enganjades l'una a l'altre que semblen que es bèsin. És tot aquest conjunt que es veu al darrera a la foto, en diuen ", aquest grup concret en diuen "Grup de les Artigues".

La vista és magnífica, un pilot de muntanyes que no te les acabes, cada una amb  la seva forma, i en totes s’endevina que alguns itineraris poden presentar una dificultat alta per la quantitat de roca i d'estimballs que hi ha. Al davant tenim Les roques del Corb i de Sant Honorat que formen un massís aïllat de conglomerats, entre Oliana i Peramola. És un sistema muntanyós de gran complexitat, una regió intricada. Podem admirar les muntanyes  i la plana on es veu a brillar el pantà d'Oliana, des de la nostra posició, veiem, la tres vallsi, a la dreta la vall de Les Anoves,davant nostra la vall de La Móra Comdal, i més a l'esquerra la Valldan, totes arriben fins trobar la plana i el pantà d’Oliana. 

Després d'haver contemplat llargament aquest magnífic indret i fet les fotos de rigor, emprenem la tornada carenejant i en pocs moments trobem una pista que puja fort per la carena de la “Serra de la Coma Deuda” que ens portarà al Coll de Femta. Pel camí podem observar algunes trumferes, alguna tancada i protegida que fa pensar que encara s’està fent servir. 

Arribem al Coll de Femta i pugem fins el Pla de les Guàrdies (1401 m.) on podem veure, a l’altre cantó Cambrils, i les muntanyes del Port del Comte.

  

Tornem al cotxe i emprenem la tornada, agafem la carretera que ens portarà a Oliana. Ja a la banda d’Alinyà passem per un espai que veiem que està patrocinat per l’Obra Social de Caixa Catalunya, segons ens hem informat hi ha un programa pel refugi d’espècies emblemàtiques com son l’Isard, el Trencalós,  el Gall Fer, etc. Alinyà i la seva Vall se’ns presenta  llarga, tortuosa però al mateix temps tranqui-la i acollidora, en el seu engorjat per anar a trobar el pantà, presenta unes parets de roques magnífiques, la qual cosa ens fa sentir enyorança d’haver de deixar aquest indret, però diem que hi tornarem.

Tot marxant a l'indret de la Vall de la Móra del Comdal, veiem 

despuntar alguna roca de les Montserratines, diem que una altra 

vegada anirem a visitar-les per aquest cantó.

Com sempre estem contents i satisfets de la sortida i també com 

sempre tenim la sensació que ens queden pendent moltes 

excursions per fer per aquesta zona i que hi hem de tornar.

 

Fitxa tècnica:

Dificultat: Baixa
Km.:  al voltant d’uns 7,5  km.
Temps: Total, 2,30 hores amb parades 
Desnivell acumulat: 302 m. aprox.
Època: Tot l’any. 

 

Roc dels Llamps per Nevà (2046 m.alt.)

16 de juliol de 2014

Aquest itinerari surt de Nevà. A partir d'aquesta població es pot anar a molts llocs, nosaltres anirem al Roc dels Llamps passant pels Plans de Nevà.

Arribem a Nevà i agafem un carrer que puja i que passa per darrera una bandera estalada, que tenim sobre nostre, passem per un indret on hi ha molts xalets, alguns de fusta, nosaltres anem seguint les indicacions d'una Hípica.

Quan s'acaba la carretera asfaltada just a la pista que indica Hípica i que baixa tot travessant un torrent, veiem en un arbre un senyal groc de pas barrat, no l'hem d'agafar. Si mirem a la dreta veiem una pista, i en un pal hi ha un senyal groc. A uns 10 metres hi ha una tanca metàl·lica, blanca i verda on al costat hi ha lloc per deixar el cotxe.

Comencem a caminar per aquesta pista que puja suaument, passem un pont que travessa un petit torrent i anem enfilant, amb el torrent a la nostra dreta i a l'esquerra camps amb herba pel bestiar.

 Quan fa uns 20 minuts que caminem veiem una petita edificació, que sembla un col·lector d'aigües, amb plaques solars a la teulada. Uns 10 metres abans d'arribar a aquesta edificació hi ha un camí herbat a l'esquerra que passa per mig dels camps, i una estaca on hi ha el senyal groc. (Cal vigilar ja que la pintura groga está una mica desdibuixada). Enfilem pel mig dels camps i anem seguint els senyals grocs que en uns 15 minuts ens portarà a la pista que acabem de deixar i que  ara travessem i seguim les indicacions de les estaques amb senyals grocs. Estem de ple als Plans de Nevà. (1500 m. alt.)

Al cap d'uns 45 minuts d'anar pujant pels plans, arribarem al peu de la muntanya on trobarem un pal amb tres indicadors de direccions: una ve de Tosses, l'altre ve de Nevà, el nostre, i l'altre va a Montgrony. Agafem la que indica Montgrony que és la direcció que ens interessa.

Si mirem la muntanya, podem identificar el Cim de Pedra Picada, L'Emperadora, i més a l'esquerra El Roc dels Llamps, on sota mateix s'hi troba el Coll de la Bona que és on nosaltres volem anar. 

Al fons el Roc dels Llamps

Anem seguint els senyals grocs que passa pel repeu de la muntanya i per sobre  els extensos Plans de Nevà. La vista és molt relaxant ja que tot és verd, amb diversos grups de vaques pasturant pels plans i un gran ramat de xais amb el seu pastor que sentim con dona ordres als seus gossos amb una gran veu que ressona en tota la vall, segons podem intuir es dirigeix cap al cim de la muntanya.

 Al cap d'uns quinze minuts que caminem, trobem un corriol a la dreta, una mica pedregós que puja en diagonal i ens fa pensar que arribarem al Coll de la Bona, (1890 m. alt.) i així és.

Aquí fem una bona reposada i contemplem tot aquest gran espectacle de la natura i també el remat de xais que acaba d'arribar al cim de l'Emperadora.

El temps és bo però pel cantó de Montgrony està entrant una gran boirada que tot plegat ens amaga els cims propers.

 Al final decidim emprendre el camí cap el Roc dels Llamps, en el primer turó que pugem trobem un dels búnquers que hi ha per aquests indrets. En cas de mal temps va bé saber que hi és per poder-se eixuplugar.

 

Continuem pujant fins el Roc dels Llamps (2046 m. alt.). La boira va entrant i s'esvaeix. Ens plantegem anar fins al Pla de Pujals (2045 m. alt.) o Costa Pubilla que tenim al costat, però se'ns ha fet tard i com que hi ha aquesta boira, el més probable és que des de dalt no es pugui veure res, i decidim baixar.

L'itinerari que fem en la baixada, el fem des del Coll de la Bona i baixem en diagonal pels prats i anem a buscar la pista que surt a la dreta d'un toronet i baixa fins a Nevà. Al cap d'uns 30 minuts de caminar trobem els pals amb senyals grogues que travessen la carretera i que hem seguit al matí, ara es pot triar o seguir baixant pels pals indicadors o seguir la carretera.

Fins una altra.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

 

Fitxa Técnica:                                                                                                             

Dificultat: Fàcil
Km.:  10 km.
Temps: Total, 5 hores sense parades.
Desnivell acumulat: 700 m. Aproximadament.
Època: Tot l’any.