Excursió al Montclar. Carcaixells

27 Maig de 2015

El Montclar és un cim de 407 metres d'altitud, que forma part dels 100 cims de la FEEC. Avui hi volem anar, ens ha costat trobar un d'itinerari per anar-hi sense passar pels camins equipats dels Carcaixells, ja que el pont i aquests camins equipats estan tancats per manca de manteniment i no son segurs. Això és el que indiquen els rètols de prohibició.

Abans d'arribar a Santa Cristina d'Aro, agafem la sortida de Solius, quan falta poc par arribar a Solius, trobem a la dreta el restaurant del Pla, enfront del restaurant, agafem una pista a l'esquerra. Trobem un pal amb indicacions cap el Montclar, senyals blanques i grogues, seguim les indicacions, passem pel costat de Can Llaurador i deixem el cotxe a sota unes alzines.

Seguim la pista ampla i en pocs moments trobem el Menhir de

Can Llaurador.

Continuem la pista, ara més estreta, i arribem a una bifurcació de camins, els senyals blancs i grocs segueixen un camí planer a la dreta,  però nosaltres aconsellem que s'agafi el camí de l'esquerra, ja que va a parar al mateix lloc, és un camí que passa entre matolls de bruc, arboç i altres mates. 

Per què no agafem el camí de la dreta?, doncs tot i que el camí de la dreta està senyalat amb les marques blanques i grogues, tal com hem dit, segueix sempre al costat d'un torrent, que sol ser sec, però en arribar al fons de la vall, travessa el torrent, i s'enfila de cop per un camí inestable, relliscadís,  s'ha de remuntar uns 100 mestres de desnivell arrapant'he a les mates i matolls, doncs està molt esllavissat. Dona la impressió que és la única sortida que han de fer els que han passat per aquest camí, i de cop es queden sense sortida,  ja que en tota aquesta pujada no es troba cap senyal blanc i groc. A més aquest camí queda ensotat.

Per tant agafem el de l'esquerra.

Anem pujant per aquest camí seguint unes marques de pintura blaves. El camí és sorrenc i rocós, va guanyant alçada per la carena. En tot moment saps on ets i pots contemplar el paisatge, i les grans roques que formen, aquesta zona dels Carcaixells.

El camí a estones passa pel mig del bosc, els arbres son vairats, alzina, pi, roure i també hi ha algun til.ler que al trepitjar les fulles de terra en podem sentir la seva aroma.

Després d'una hora de camí arribem a dalt i seguim a la dreta, per una pista força malmesa per l'aigua,  veiem una fita, feta de suro que indica el camí del torrent que hem comentat abans, seguim endavant, el camí de roca i sorra continua en forta pujada, fins arribar al Coll de Ceps, que hi trobem un rètol amb indicacions.

Tal com indica el rètol falten uns 15 minuts per arribar al nostre destí. Seguim pujant fins arribar al Coll de Montclar, continuem el camí i ben aviat ja veiem el cim.

Arribem al coll de Montclar i un indicador ens informe que en 6 minuts arribarem al cim. Agafem un corriol de pedra i sorra, força "aixergaiat" fins topar-nos amb una roca, que hem de superar. Hi ha marcats, com uns graons a la pedra, cal pujar fent una grimpada fàcil, d'uns 6 metres, si la roca no és molla, no patina, una vegada superada agafem un corriol que ens porta al cim del Montclar.

La vista és magnífica. Una vegada reposats emprenem el retorn, i una vegada a la roca, hem de desgrimpar, ens ajudem els uns al altres i de seguida som al coll de Montclar.

Emprenem el retorn per mateix camí de pujada.

Hem tingut interès en penjar aquesta sortida al nostre blog, ja que tots els itineraris que hem trobat, passen pels camins equipats dels Carcaixells, el pont i com que es troben  fora de servei, per manca de seguretat, volíem trobar una alternativa vàlida per qui volgués fer el cim del Montclar.



Fitxa tècnica:

Km.  9
Durada: 4 hores 30 minuts ( amb parades)
Desnivell acumulat: 392 m.
Dificultat: Mitjana

                                                                  Mapa del recorregut 

 Crònica feta per: Assumpta Vall-llovera

EL MONTCLAR (CARCAIXELLS)

EL MONTCLAR (CARCAIXELLS)

Excursió al Montclar. Carcaixells

27 Maig de 2015

El Montclar és un cim de 407 metres d'altitud, que forma part dels 100 cims de la FEEC. Avui hi volem anar, ens ha costat trobar un d'itinerari per anar-hi sense passar pels camins equipats dels Carcaixells, ja que el pont i aquests camins equipats estan tancats per manca de manteniment i no son segurs. Això és el que indiquen els rètols de prohibició.

Abans d'arribar a Santa Cristina d'Aro, agafem la sortida de Solius, quan falta poc par arribar a Solius, trobem a la dreta el restaurant del Pla, enfront del restaurant, agafem una pista a l'esquerra. Trobem un pal amb indicacions cap el Montclar, senyals blanques i grogues, seguim les indicacions, passem pel costat de Can Llaurador i deixem el cotxe a sota unes alzines.

Seguim la pista ampla i en pocs moments trobem el Menhir de

Can Llaurador.

Continuem la pista, ara més estreta, i arribem a una bifurcació de camins, els senyals blancs i grocs segueixen un camí planer a la dreta,  però nosaltres aconsellem que s'agafi el camí de l'esquerra, ja que va a parar al mateix lloc, és un camí que passa entre matolls de bruc, arboç i altres mates. 

Per què no agafem el camí de la dreta?, doncs tot i que el camí de la dreta està senyalat amb les marques blanques i grogues, tal com hem dit, segueix sempre al costat d'un torrent, que sol ser sec, però en arribar al fons de la vall, travessa el torrent, i s'enfila de cop per un camí inestable, relliscadís,  s'ha de remuntar uns 100 mestres de desnivell arrapant'he a les mates i matolls, doncs està molt esllavissat. Dona la impressió que és la única sortida que han de fer els que han passat per aquest camí, i de cop es queden sense sortida,  ja que en tota aquesta pujada no es troba cap senyal blanc i groc. A més aquest camí queda ensotat.

Per tant agafem el de l'esquerra.

Anem pujant per aquest camí seguint unes marques de pintura blaves. El camí és sorrenc i rocós, va guanyant alçada per la carena. En tot moment saps on ets i pots contemplar el paisatge, i les grans roques que formen, aquesta zona dels Carcaixells.

El camí a estones passa pel mig del bosc, els arbres son vairats, alzina, pi, roure i també hi ha algun til.ler que al trepitjar les fulles de terra en podem sentir la seva aroma.

Després d'una hora de camí arribem a dalt i seguim a la dreta, per una pista força malmesa per l'aigua,  veiem una fita, feta de suro que indica el camí del torrent que hem comentat abans, seguim endavant, el camí de roca i sorra continua en forta pujada, fins arribar al Coll de Ceps, que hi trobem un rètol amb indicacions.

Tal com indica el rètol falten uns 15 minuts per arribar al nostre destí. Seguim pujant fins arribar al Coll de Montclar, continuem el camí i ben aviat ja veiem el cim.

Arribem al coll de Montclar i un indicador ens informe que en 6 minuts arribarem al cim. Agafem un corriol de pedra i sorra, força "aixergaiat" fins topar-nos amb una roca, que hem de superar. Hi ha marcats, com uns graons a la pedra, cal pujar fent una grimpada fàcil, d'uns 6 metres, si la roca no és molla, no patina, una vegada superada agafem un corriol que ens porta al cim del Montclar.

La vista és magnífica. Una vegada reposats emprenem el retorn, i una vegada a la roca, hem de desgrimpar, ens ajudem els uns al altres i de seguida som al coll de Montclar.

Emprenem el retorn per mateix camí de pujada.

Hem tingut interès en penjar aquesta sortida al nostre blog, ja que tots els itineraris que hem trobat, passen pels camins equipats dels Carcaixells, el pont i com que es troben  fora de servei, per manca de seguretat, volíem trobar una alternativa vàlida per qui volgués fer el cim del Montclar.



Fitxa tècnica:

Km.  9
Durada: 4 hores 30 minuts ( amb parades)
Desnivell acumulat: 392 m.
Dificultat: Mitjana

                                                                  Mapa del recorregut 

 Crònica feta per: Assumpta Vall-llovera

EXCURSIÓ A LA SERRA DE L'OBAC

Pins recargolats i Alzina Bonica o del Vent

4 de març de 2015

Aquest dimecres tot i el pronòstic de possibilitats de pluja, ens hem decidit anar cap a la Serra de l'Obac a veura uns pins recaragolats que ens han dit que hi havia, i també una Alzina Bonica o del Vent.

Comencem l'excursió al Coll d'Estenalles i agafem el GR-5 , passem per sobre de la Font i la bassa de la Mata. A la casa de la Mata sembla que hi ha els serveis que gestionen el Parc.

Anem seguint la pista fins que arribem a un coll, on veiem que per l'esquerra ens ve un camí de l'aparcament de l'Alzina del Salari, i davant hi ha un camí que careneja cap a l'esquerra que aniria cap a altres itineraris, aquí nosaltres hem de deixar el GR-5 i tombar a la dreta fins el Coll de Boix, una vegada al Coll, busquem  a ma esquerra una escala amb tres o quatre graons de fusta que baixa cap a una pista que va a Mata-rodona, no agafem aquesta pista, el que hem d'agafar és un corriol que surt a l'altra banda de la pista, davant mateix de les escales. És un corriol molt fresat, va baixant per dins el bosc d'alzines, de tant en tant surt a alguna clariana. Aquest camí s'ha de seguir sempre en direcció a ponent, no fer cas si hi ha algun corriol a dreta o esquerra, sempre seguir el mes fresat, el camí baixa però no s'enfonsa, sempre va carenejant. De tant en tant es troba alguna fita de pedres.

L’entorn es molt bonic, passem per boscos d’alzines, en algun tros hi ha algun pi però pocs, també passem per grans roques, el camí no presenta cap dificultat. Al cap d’uns ¾ d’hora que caminem, ja veiem en alguna vessant alguns pins, ara s’obra una clariana i carenegem sobre una  esplenada, tornem a entrar al bosc, quan s'acaba el bosc arribem ara a un pla sobra una roca més gran que la que hem trobat primer, estem a l'Era dels Enrics,

  

anem seguint el camí més fresat, entrem a un bosc i cal estar alerta i mirar cap dintre el bosc i trobarem el primer pi recaragolat anomenat el " Pi Arrastrat".

Tornem a recuperar el corriol  i amb cinc minuts trobarem el "Pi Anaconda".

Seguim una mica a l'esquerra, on hi sol haver una fita de pedres, i en dos minuts trobem el "Pi Cua de porc".

Allà a prop passat per un terrer hi ha un pilot de llenya i veiem un pi recaragolat arrencat, molt vell i sec.

Comença a caure gotes i una mica de calamarsa petita, ens afanyem a tornar, i en poc més de 40 minuts arribem a Coll de Boix, al sortir del corriol trobem la pista i la seguim a l'esquerra,  en 3 minuts passarem a tocar " l'Alzina Bonica o del Vent", ( foto que encapçala aquesta crònica).

El temps està empitjorant, hi ha negror tant a llevant com al nord, ens afanyem seguim aquesta pista.

Anem carenejant i tot i el mal temps les vistes son esplèndides, tant d'una banda com d'una altra.

Trobem un indicador a l'esquerra que diu Mura, nosaltres seguim per la pista,

Passem per més d'una bassa amb aigua, ara trobem "La bassa nova",potser son pels senglars, ja que tota l'estona trobem terra remoguda.

 Arribem a la Coma d'en Vila, on hi ha una casaenrunada  i també una bassa al costat.

Al fons veiem la Masia de La Mata i l'ermita de Sant Jaume que és per on hem vingut. Al cap de 20 minuts trobem el GR-5, és per allà on hem fet a l'anada. Seguim sense torbar-nos, amb 20 minuts arribem a l'Ermita de Sant Jaume.

Baixem, passem novament per la font i la bassa de La  Mata i agafem una pista amb avets que ens portarà al Coll d'Estenalles.

Fitxa tècnica:

Itinerari circular, en una part petita

Temps: 4 h. sense parades.

Desnivell: 350 m.

Dificultat: Baixa

Km. 12

Mapa de l’itinerari.

Crònica feta per: Assumpta Vall-llovera i Roca

RUTA DE LA BATALLA DE TALAMANCA

14 gener 2015

Avui hem decidit passejar-nos per on va tenir lloc la batalla on l'exercit català va vèncer les tropes Borbòniques.

Referent a la història d'aquesta batalla podeu entrar al web:

ca.wikipendia.org/wiki/Batalla-de-Talamanca.

 En arribar a Talamanca ens dirigim cap al Castell, on hi ha un aparcament per cotxes.

Aquest casal senyorial està vestit sobre un edifici del segle XI que formava part de la xarxa de castells de defensa contra els sarraïns. La fortalesa original va sobreviure fins al 1717, moment en què va ser enderrocada per les tropes borbòniques.

Davant del castell hi trobem el "Mirador del Memorial 1714" on es pot veure ben bé tota la serra de la Mussarra, on hi havien les forces borbòniques, i podem contemplar l'escenari on tingué lloc la Batalla. Hi ha uns plafons que informen molt bé sobre com va anar aquesta batalla. Des d'aquí, lluny a la carena podem veure el Mas La Mussarra, on hi havia els comandaments borbònics.

Hi ha una ruta circular que està degudament senyalitzada d'uns 3,5 km. Aquesta ruta tan es pot començar des de darrera del Castell, o de darrera l'església. Nosaltres la varem començar agafant una pista emporlanada que puja uns 20 metres darrera el Castell i allà ja trobem el primer indicador cap a "El Molí del Menut". Comença una pista que baixa decidida i en poc menys de 1/2 hora arribem al Molí del Menut.

És una casa ben conservada, sembla que estigui habitada, la Riera de Talamanca, hi passa pel davant, hi ha molt joncs, i tot que hi passa aigua,  no es veu, però si que la trobem quan hem de travessar-la, que ho fem sense cap problema, ja que fa dies que no ha plogut i la quantitat que baixa és escasa.

El Molí del Menut és un exemple dels petits masos que es van edificar al massís durant la repoblació del segle XI, després de la retirada dels sarraïns. La casa estava equipada amb premsa, tines i celler vinícola, molí de gra i corrals per al bestiar.

Continuem seguint la ruta i passem per algunes cabanes de pedra seca. Aquestes construccions eren utilitzades pels jornalers de la vinya per desar les eines i refugiar-se en cas de pluja.

Anem pujant, travessem una altra riera i arribem on la ruta senyalitzada tomba a la dreta, però com que nosaltres tenim tot el dia per caminar, i aquest itinerari és curt, decidim continuar per la pista que puja i que ens fa pensar que anirem a parar a la masia de la Mussarra, quan baixem continuarem la ruta senyalitzada. Anem pujant pel mig d'un bosc de pins, la pista es veu transitada, i anem pujant. Trobem una drecera a l'esquerra, però com que no hi  ha indicadors no l'agafem, i anem pujant.

Quan ja fa més d'una hora que pugem, sentim un tractor que carrega troncs i que sembla que vindrà per la pista on som, i tal dit tal fet. Quan el tractor passa per davant nostre demanem al senyor que el porta si anem bé per anar a la Mussarra i diu que si, i que ell viu allà. Ens indica el camí que ens falta i cada u continua el seu camí.

Al cap d'amunt de la carena trobem uns indicadors, seguim a l'esquerra i als pocs metres ja trobem un rètol que diu La Mussarra. 

Trobem una porta de ferro amb baldó, hi entrem i ens dirigim cap a la casa. És una casa molt gran amb capella incorporada, i un gran espai tot envoltat per una paret. No hi poden faltar el gossos que vigilen, a fora en un altre tancat hi ha cavalls de pota grossa i a sota on hi ha el llenye hi ha un petit galliner, i un llenyer.

Saludem al senyor del tractor, li demanem per anar a l'ermita de Sant Pere Màrtir i ens diu que és a una mitja hora.

Contemplem la gram masia de la Mussarra, i la seva situació que era veritablement estratègica, doncs està situada a la carena i domina totes les contrades veïnes, Calders, Mura, Manresa, Talamanca, etc.

Com que ja són cap a les dues del migdia, i el dia és curt, fem un mossec i tornem pel mateix camí que hem vingut. En baixar agafem un camí que hi ha una fita que creiem que és una drecera, i evidentment ens estalviem algun revolt, tot i que quan som al mig del bosc, com que han tallat branques, tenim alguna dificultat per passar i tornar a trobar el corriol. Adafem la pista i ara ens toca baixar.

Quan arribem allà on hem deixat l'itinerari circular, trenquem a l'esquerra i seguim els pals indicadors, passem per sobra un salt d'aigua, que quan deu baixar aigua ha de ser molt bonic, avui no raja gaire, a l'altra banda del salt i trobem una barraca de vinya molt ben conservada.

Seguim   el corriol i passem per "La Sínia del Forner". Antiga sínia, avui en desús, que amb l'ajut d'un animal de càrrega elevava l'aigua des d'una bassa fins a un dipòsit comú. Un cop allà, l'aigua es repartia pels horts a través d'un sistema de recs.

Anem seguint pel corriol fins trobar una pista que puja cap a Talamanca.

En un revolt trobem un indicador que diu "Forn d'Obra", el seguim i el trobem.

És un forn forn per coure argila, constava de dues parts: la cambra de foc, que s'omplia de llenya, i la cambra de cocció, on s'apilaven les peces de ceràmica (teules, rajoles maons).






 Continuem per la pista i trobem "La Font de Talamanca"

La font, que funcionava com a safareig comunal, era propietat del castell. El "negundo" arbre que creix al costat de la font va ser plantat a principis del segle passat i actualment està catalogat.

Arribem a Talamanca i una vegada més contemplem tot l'escenari des del Mirador.

                                                 

I contentes per aquesta passejada per la història ens entornem cap a casa.

Fitxa tècnica:

Dificultat: Baixa
km.:17
Temps: 4 hores, sense parades
Desnivell: 400 m.
Època: Evitar els dies calorosos de l'estiu si es puja fins a la Mussarra. Si només es fa el recorregut circular senyalitzat de 3,5 km. es pot fer tot l'any.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

Mapa de la ruta 
 

RUTA DE LA BATALLA DE TALAMANCA

14 gener 2015

Avui hem decidit passejar-nos per on va tenir lloc la batalla on l'exercit català va vèncer les tropes Borbòniques.

Referent a la història d'aquesta batalla podeu entrar al web:

ca.wikipendia.org/wiki/Batalla-de-Talamanca.

 En arribar a Talamanca ens dirigim cap al Castell, on hi ha un aparcament per cotxes.

Aquest casal senyorial està vestit sobre un edifici del segle XI que formava part de la xarxa de castells de defensa contra els sarraïns. La fortalesa original va sobreviure fins al 1717, moment en què va ser enderrocada per les tropes borbòniques.

Davant del castell hi trobem el "Mirador del Memorial 1714" on es pot veure ben bé tota la serra de la Mussarra, on hi havien les forces borbòniques, i podem contemplar l'escenari on tingué lloc la Batalla. Hi ha uns plafons que informen molt bé sobre com va anar aquesta batalla. Des d'aquí, lluny a la carena podem veure el Mas La Mussarra, on hi havia els comandaments borbònics.

Hi ha una ruta circular que està degudament senyalitzada d'uns 3,5 km. Aquesta ruta tan es pot començar des de darrera del Castell, o de darrera l'església. Nosaltres la varem començar agafant una pista emporlanada que puja uns 20 metres darrera el Castell i allà ja trobem el primer indicador cap a "El Molí del Menut". Comença una pista que baixa decidida i en poc menys de 1/2 hora arribem al Molí del Menut.

És una casa ben conservada, sembla que estigui habitada, la Riera de Talamanca, hi passa pel davant, hi ha molt joncs, i tot que hi passa aigua,  no es veu, però si que la trobem quan hem de travessar-la, que ho fem sense cap problema, ja que fa dies que no ha plogut i la quantitat que baixa és escasa.

El Molí del Menut és un exemple dels petits masos que es van edificar al massís durant la repoblació del segle XI, després de la retirada dels sarraïns. La casa estava equipada amb premsa, tines i celler vinícola, molí de gra i corrals per al bestiar.

Continuem seguint la ruta i passem per algunes cabanes de pedra seca. Aquestes construccions eren utilitzades pels jornalers de la vinya per desar les eines i refugiar-se en cas de pluja.

Anem pujant, travessem una altra riera i arribem on la ruta senyalitzada tomba a la dreta, però com que nosaltres tenim tot el dia per caminar, i aquest itinerari és curt, decidim continuar per la pista que puja i que ens fa pensar que anirem a parar a la masia de la Mussarra, quan baixem continuarem la ruta senyalitzada. Anem pujant pel mig d'un bosc de pins, la pista es veu transitada, i anem pujant. Trobem una drecera a l'esquerra, però com que no hi  ha indicadors no l'agafem, i anem pujant.

Quan ja fa més d'una hora que pugem, sentim un tractor que carrega troncs i que sembla que vindrà per la pista on som, i tal dit tal fet. Quan el tractor passa per davant nostre demanem al senyor que el porta si anem bé per anar a la Mussarra i diu que si, i que ell viu allà. Ens indica el camí que ens falta i cada u continua el seu camí.

Al cap d'amunt de la carena trobem uns indicadors, seguim a l'esquerra i als pocs metres ja trobem un rètol que diu La Mussarra. 

Trobem una porta de ferro amb baldó, hi entrem i ens dirigim cap a la casa. És una casa molt gran amb capella incorporada, i un gran espai tot envoltat per una paret. No hi poden faltar el gossos que vigilen, a fora en un altre tancat hi ha cavalls de pota grossa i a sota on hi ha el llenye hi ha un petit galliner, i un llenyer.

Saludem al senyor del tractor, li demanem per anar a l'ermita de Sant Pere Màrtir i ens diu que és a una mitja hora.

Contemplem la gram masia de la Mussarra, i la seva situació que era veritablement estratègica, doncs està situada a la carena i domina totes les contrades veïnes, Calders, Mura, Manresa, Talamanca, etc.

Com que ja són cap a les dues del migdia, i el dia és curt, fem un mossec i tornem pel mateix camí que hem vingut. En baixar agafem un camí que hi ha una fita que creiem que és una drecera, i evidentment ens estalviem algun revolt, tot i que quan som al mig del bosc, com que han tallat branques, tenim alguna dificultat per passar i tornar a trobar el corriol. Adafem la pista i ara ens toca baixar.

Quan arribem allà on hem deixat l'itinerari circular, trenquem a l'esquerra i seguim els pals indicadors, passem per sobra un salt d'aigua, que quan deu baixar aigua ha de ser molt bonic, avui no raja gaire, a l'altra banda del salt i trobem una barraca de vinya molt ben conservada.

Seguim   el corriol i passem per "La Sínia del Forner". Antiga sínia, avui en desús, que amb l'ajut d'un animal de càrrega elevava l'aigua des d'una bassa fins a un dipòsit comú. Un cop allà, l'aigua es repartia pels horts a través d'un sistema de recs.

Anem seguint pel corriol fins trobar una pista que puja cap a Talamanca.

En un revolt trobem un indicador que diu "Forn d'Obra", el seguim i el trobem.

És un forn forn per coure argila, constava de dues parts: la cambra de foc, que s'omplia de llenya, i la cambra de cocció, on s'apilaven les peces de ceràmica (teules, rajoles maons).






 Continuem per la pista i trobem "La Font de Talamanca"

La font, que funcionava com a safareig comunal, era propietat del castell. El "negundo" arbre que creix al costat de la font va ser plantat a principis del segle passat i actualment està catalogat.

Arribem a Talamanca i una vegada més contemplem tot l'escenari des del Mirador.

                                                 

I contentes per aquesta passejada per la història ens entornem cap a casa.

Fitxa tècnica:

Dificultat: Baixa
km.:17
Temps: 4 hores, sense parades
Desnivell: 400 m.
Època: Evitar els dies calorosos de l'estiu si es puja fins a la Mussarra. Si només es fa el recorregut circular senyalitzat de 3,5 km. es pot fer tot l'any.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

Mapa de la ruta