Excursió al Cogulló d'Estela i al Roc d'Oró (Berguedà)
3 Juny de 2015

Com que la primavera ja està esclatant, ens decidim per anar a veure la verdor dels prats, les flors, ocells, papallones, cabirols, etc.  ens hem decidit anar cap al Berguedà. Deixem el cotxe al Santuari de Corbera i des d'aquí enfilar cap el Coll d'Estela  (1785 m alt.) i des del coll anar al Cogulló d'Estela (1869 m. alt.) i després al Roc d'Oró, (1948 m. alt.) En la foto es poden veure els dos objectius, vistos des de Corbera.

Agafem la carretera dels Rasos de Peguera,  tranquem a la dreta cap a Espinalbet, seeguim fins arribar Santuari de Corbera, que deixem el cotxe. La carretera fins aquí està enquitranada.

De darrera del santuari surt una petita pista pista que porta cap al Coll d'Estela, hem de seguir els senyals grocs i blancs, agafem la pista, i de seguida trobem una fita de pedres, i els senyals ens indiquen que hem d'agafar un corriol a la dreta, pugem aquest corriol, molt fressat, a trossos en forta pujada, pugem un desnivell de prop de 100 metres, al cap d'amunt ens trobem una pista que seguim a l'esquerra, hi haa alguna fita de pedres, fins arribar a can Deu.

Passem pel corriol per darrera la casa, si seguim les marques blanques i grogues que passen pel davant de la casa on hi ha un rètol que indica la font de Tagast i fa la volta passant per la casa de Les Planes, però tan un camí com l'altre a parar al mateix lloc, a la font de Tagast. Així que seguim el corriol de darrera la cas ,i anem agafant dreceres que tallen una petita pista herbada que  fa temps que no es fa servir, fins que arribem a uns rètols que diuen Font de Tagast i Pla de la Cresta.

Nosaltres agafem a l'esquerra. A la dreta aniríem al Coll de Tagast que surt als Rasets i al Pla de la Bassa, però avui hem d'anar al coll d'Estela, seguim doncs a l'esquerra per un bosc de pins, fins a sortir a uns prats verds, pugem una mica, quan som a un gran prat, sabem que estem a la vora de la font de Tagast, una estaca de fusta a la dreta ens fa pensar que per allà hi ha la font, pugem una mica i superem el petit turó que dona a un altra gran prat i al fons a l'esquerra ja veiem la font de Tagast.

Darrera la font que sembla una barraca, a dins hi ha una porta de ferro que deu ser una mina que recull l'aigua de la font, també dins d’aquesta entrada pot servir de refugi en cas de pluja. Bevem de l’aigua fresca de la font, i retrocedim a buscar el camí. Continuem pujant entra bosc i prats verds, el camí va pujant per superar una gran roca. Seguim així fins que sortim a una pista molt ample que puja de l’esquerra, seguim aquesta pista fins arribar al coll d’Estela, on hi ha la font d’Estela, que per cert raja molt poc. 

Aquí al coll hi ha rètols de colors, que indiquen el Cogulló d'Estela i el Roc d'Óro,  nosaltres seguim a l'esquerra el que diu “Cogulló d’Estela”, a més el camí està marcat  amb  una fletxa blava i així continuen les marques amb aquest color. Seguim un corriol al costat d’un tancat de filferro pel bestiar, el camí s’estreny, passem per sobre una tartera i aquí comença un camí de roques que hem de grimpar i fer servir les mans. Abans, però, podem veure un cabirol amb la seva cria que passen lleugers per la tartera.

Continuen grimpant per les roques fins que s’arriba al tram equipat amb un cable que ajuda, perquè la pedra és força llisa i desgastada pel pas de la gent. 

Superat aquest tram s’entra a una petita xemeneia de roca que es supera fàcilment. 

 

Donem la volta cap al sud del cim amb un tram de grimpada fàcil, no recomanable per persones amb vertigen, i ja som al cim. 

                                                     Cogullo d'Estela 

Amb menys de mitja hora, pugem i baixem cap el Coll d'Estela.

En el coll veiem que ve un corriol del cantó de ponent, sembla que  ve de Castellar del Riu, i surt d’una casa Turisme Rural que hi ha que es diu Puigventós.

Una vegada al Coll d'Estela seguim el rètol que indica el Roc d’Oró i Rasets. Cal superar un desnivell de 150 metres per pujar fins al Roc d’Oró.

                                    El Roc d'Oró des del coll d'Estela

Comencem a pujar, als cinc minuts trobem dues fonts una a cada banda del camí, tampoc ragen gaire, continuem el camí i a cap d’una estona hi ha una bifurcació de camins, el que va als Rasets, a l'esquerra, i el que va a al Roc d’Oró, a la dreta, ( Aquest cim el veurem anomenat de moltes formes, Roc D’Uró, d’Oró, Auró, fins i tot hi ha qui el confon amb la Torreta de l’Enginyer).

El camí segueix, sort que hi ha moltes fites de pedres, doncs cal estar atent ja que cada vegada hi ha més pedres i roques al mig del camí i costa de veure quin camí  és el bo, seguim el que ens sembla més fàcil, cada vegada puja amb més pendent, quan som molt amunt arriem a una tartera, fa algunes giragonses, enfila uns marges de roca i herba i ja es veu el coll d’Oró. El coll és estret en mig d’arbres, però ja estem al peu d’una roca equipada amb una cadena que ajuda als qui passen per aquesta roca, però al costat esquerra s’endevina un petit corriol en mig de l'herba que va a parar sobre aquesta roca. 

Agafem el caminet d'herba, girem a l'esquerra, seguim un corriol bastant erosionat i ja som al cim!!!.

                             Roc d'Oró. Al fons es veu el Cogulló d'Estela.

".

No cal dir que la vista és fantàstica des de cada un da'quests cims, Com es pot veure a la fotografia veiem el Cogulló d'Estela. A sobre mateix hi tenim la Torreta dels Enginyers, amb les seves antenes.

Després de reposar i fer fotos, baixem cap al Coll d'Oró. En el coll hi ha uns senyals grocs que sembla que pugen a la Torreta dels Enginyers,  però com que comença a ser tard, optem per baixar pel mateix camí. Baixem a poc a poc, procurant no relliscar, ja que com hem dit el camí és molt pedregós i a trossos passa per una tartera, fins que al final arribem al coll d'Estela.

Agafemel mateix camí de tornada. Al passar per l’ indret de la font de Tagast ens hi desviem per tornar a beure de la seva aigua tan fresca, ens hi parem un moment, i continuem avall.

Arribem a Corbera, agafem el cotxe i cap a casa.

Tot plegat, a un costat de la carretera trobem un esquirol que ens obliga parar el cotxe, perquè no sap si travessar la carretera o no, al final no la travesa, i podem continuar.

Crònica feta per Assumpta Vall-llovera

Fitxa tècnica:

Km: 10,160
Durada: 6 hores,  ( amb parades)
Desnivell acumulat:  688 m.
Dificultat: Fàcil fins Coll d’Estela. ( Mitjana-Alta pujar al Cogulló i al Coll del Roc d’Oró)