PIC DE LA COMA D'OR (França) i PIC DEL MOIXERÓ

El grup dels dimecres durant l'estiu hem fet dues sortides, que ara posarem al blog.

PIC DE LA COMA D'OR
3 agost 2011

Ens hem agrupat unes 10 persones i ens hem dirigit cap al port de Pimorent, allà hem entrat per una pista de muntanya fins a la vall d'en Garcia, on hem deixat els cotxes i hem començat l'excursió.

Ens parem a esmorzar a la Coma d'Engracies i continuem fins al Llac de la Coma d'Or.

Des del llac de la Coma d'Or, es pot veure el refugi de

Bessines.


Continuem pujant fins l'últim collet per dirigir-nos ja cap al Coma D'Or.


Des del Coll del Coma d'Or, es pot veure la punta nord, també el llac de Lanus.

Davant mateix el Puigpedrós de Lanus.

El temps era una mica insegur, ja que hi havia nuvolades grises i la boira que remenava tan a dalt dels pics com a les valls, la qual cosa ha fet que l'excursió durés més del compte. Però amb tot, hem pogut gaudir d'aquest indret amb ganes de tornar-hi en una altra ocasió.

En arribar allà on teníem els cotxes, em dinat, hem fet la foto de rigor i contents i satisfets em donat per acabada l'excursió.



PIC DEL MOIXERÓ
10 agost 2011

Un altre dimecres hem anat al Pic del Moixeró des de la Cerdanya.

Tota la serra del Moixeró des de la Cerdanya, té una visió molts diferent de la que estem acostumats a veure des del Berguedà.

Sortim de Riu de Cerdanya per una pista que passa pel Refugi de Les Esposes i arribem al Coll de la Trapa, on hi ha una una tanca que prohibeix passar els vehicles.

Agafem una pista a l'esquerra que passa per bonics boscos i prats verds i que ens porta fins al coll davant del Moixeró.

des d'aquí es pot contemplar una bonica vista de la Cerdanya. En la foto al fons es pot veure La Tossa Plana de Lles.

CAMÍ RAL DE BAGÀ A URÚS
29 de juny de 2011

Aquest camí fa tres anys que l'han recuperat, és el que antigament passava del Berguedà a la Cerdanya.
Aquest camí surt de l'Hospitalet de Rocasansa, municipi de Bagà, passa per Coll de Jou (el coll està entre la Tossa d'Alp i les Penyes Altes del Moixeró) i va a parar al poble d'Urús, poble de la Cerdanya.

Comencem a caminar des del trencant que va a l'ermita i antic hospital de Rocasansa.
A mesura que anem pujant, gaudim de millor vista, com és el cantó est del Pedraforca, i també de la quantitat de roques que hi ha durant tot l'itinerari.

Al cap d'un quilòmetre i mig trobem un rètol que ens indica el camí que hem de seguir.

El camí està molt ben senyalitzat, blanc i groc, ja sigui en pintades a pedres o uns cercles lligats en els arbres.

És un camí que fa contínues llaçades, que passa pel mig de bosc i de les moltes roques que hi ha, molt difícil d'endevinar, però que el trobes bé, molt ben marcat i no té pèrdua.

Anem pujant doncs el desnivell total és de 800 metres, però la pujada és agradable per la varietat d'arbres i arbusts que hi ha, pi, faig, boix...., i també de flors.

Arribem a dalt al collet de Deogràcies, i seguim un corriol pel mig del bosc que en poca estona ens porta a Coll de Jou.

Des de Coll de Jou tenim una gran vista de la Cerdanya ,i ha uns indicadors que ens marquen la direcció dels camins: A la dreta la Tossa d'Alp, a l'Esquerra Les Penyes Altes del Moixeró, les roques del davant son les Suquetes i endavant comença el camí per baixar cap a Urús.

Mentre reposem al Coll de Jou, passen dos excursionistes que ens diuen que venen de la Tossa d'Alp, que van cap a Les Penyes Altes i aniran a dormir al refugi dels Cortals. Ens diuen que fan la ruta dels Cavalls del Vent.

Després de fer la foto de rigor, i fer un mossec, emprenem la baixada, i potser més lentament que la pujada per contemplar més bé el paisatge, ja que ara ja tenim el camí segur, i així podem tornar a contemplar la varietat de plantes i flors. N'hi ha una que ens crida l'atenció, surt de les roques com si sortissin unes punges de la roca, però vistes de més aprop veiem que és una flor que es fa a les escletxes de la roca.

Aném baixant i contemplant la natura vigilantperò, on posem els peus.

I molt contents i satisfets, busquem una ombra per reposar i dinar una miqueta, i fins la propera!!!.

RUTA HISTÒRICA DEL GENERAL MORAGUES
Sant Hilari Sacalm

(13 Juny de 2011)

Com a conseqüencia de la dedicació que aquest hivern varem fer del coneixement de les sortides que hi ha des de Sant Hilari Sacalm, ens varem proposar conèixer els llocs significacitus d'aquest indret i que son importants en la nostre història de Catalunya.

Després de coneixer els indrets de Joan de Serrallonga, La Sala, Querós, etc i al final la Masia Serrallonga, varem voler conèixer els indrets del General Moragues, fill del Mas Moragues de Sant Hilari.

Fotografies del Mas Moragues.

...................................................Les Agudes des del Mas Moragues

Després de la visita al Mas Moragues, ens varem dirigir cap el Mas Regàs, d'on era la primera muller del General Moragues.

El Mas Regàs, és una masia que conserva encara cert aspecte senyorial. Compta amb Molí propi que l'alimenta la riera d'Arbúcies, amb vivenda inclosa.

Una pista, per sobre la riera d'Arbúcies,
ens porta a l'ermita de Santa
Maria de Lliors, on es va casar el General Moragues amb Cecília de Regàs.

És un indret molt ben cuidat, hi ha alguns vivers i una vegetació que fa que sigui un espai agradable de passejar.

......................................................... Riera d'Arbúcies

A continuació anotem quatre apunts de la vida del General Josep Moragues i Mas.

Josep Moragues i Mas va néixer al Mas Moragues de Sant Hilari Sacalm l'any 1669. L'any 1685 va morí el seu pare i va rebre en herència la propietat del mas i les finques.

Es va casar amb Cecília de Regàs, d'Arbúcies, de la que enviudà l'any 1707.

L'any 1710 es va casar amb Magdalena de Giralt, Baronesa de Bresssui de Sort. I és per això que el poble de Sort diu que el General Moragues és de Sort, i que fa consta en la inscripció del monument que aquest poble l'hi ha dedicat.

...........................Bust de Josep Moragues i Mas a la Plaça Major de Sort.


El general Josep Moragues és recordat com a un dels més importants defensors de la causa catalana a la guerra de successió. Això fa que molts l'hagin considerat com a heroi i màrtir de Catalunya. Encara avui, es un símbol de catalanitat per molta gent.


El 1991 el poble de Sant Hilari Sacalm erigí l'actual monument que es pot veure a la plaça Josep Moragues, obra de l'escultor Domènec Fita.

Com a cloenda.
El general Moragues i els capitans Jaume Roca i Pau Macip foren executats de manera infamant el 27 de març de 1715. Al general Moragues no se li reconegueren els honors militars, i descalç i amb camisa de penitent, fou arrossegat viu pels carrers de Barcelona per un cavall fins arribar al patíbul, on fou executat, decapitat i esquarterat. El cap del general Moragues, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona, amb una inscripció en llatí que deia:

«	"Josep Moragues, per haver comès el crim d'una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres i executat per la justícia."	»

Malgrat les súpliques de la seva vídua, el cap no es va retirar fins al cap de dotze anys (març del 1727).

SANT ANIOL D'AGUJA
4 maig 2011

(Sortides dels dimecres)

Com que hem sentit a parlar tan de Sant Aniol d'Aguja, al final hem decidit anar-hi.

Ens dirigim cap a Sadernes, i donem un volt per l'ermita de Santa Cecília, que es troba al costat de l'aparcament. Però com que és un dia feiner, podem pujar amb el cotxe fins els aparcaments que hi ha més amunt.

Continuem amb el cotxe i el deixem al 3r. aparcament. De seguida agafem el corriol que baixa cap el pont d'en Valentí. Al costat encara hi ha una edificació que es diu era un hostal on els traginers si paraven, alguns mapes consta com a "Ca la Bruta" ,i altres com " l'Hostal de les Mosques."

Seguim endavant caminant gairebé al costat de la riera de Sant Aniol, que travessem diverses vegadaes, de primer la travessem per pedres, però a mesura que ens acostem a Sant Aniol hi ha passeres de troncs.

Per sobre nostre podem veure l'ermita de Sant Feliu del Riu, que una ermita que es troba pel camí que porta, per aquest cantó, a Coll de Riu i al Bassagoda.

Fem via, i més endavant trobem un troç de corriol molt pedregós, pedres esmolades i humides, és molt estret i s'ha d'anar en compte de no relliscar, ja que hi ha alguna esllavissada que estreny encara més el camí.

Durant tot el camí es pot contemplar una aigua transparent amb un to blavós degut als que el fons dels gorgs és roca.


I ja som a Sant Aniol. Aquesta ermita queda al final de la vall, envoltada d'una exuberant vegetació.


Visitem l'entorn, la casa on fa temps havia estat un refugi de muntanya ud'un centre excursionista de la Garrotxa,


I com que ens hem entretingut molt en l'anada, s'ens ha fet tard i no tenim temps d'arrivar-nos al gorg blau i al salt del Brull, una altra vegada serà.



Fem una reposada, bevem aigua de la Font de Sant Aniol i tornem pel mateix camí.


Al tornar parem un moment per contemplar l'esvelt pont de Llierca sobre el riu del mateix nom.


I fins la propera.

 

ROCACORBA (Gironès)
23 març 2011

Després de dues setmanes d'estar pendents de la pluja, ha arribar al final amb un dia esplèndid fem una nova excursió, que per cert teníem pendent; Rocacorba del Gironès. Dic pendent perquè ho varem intentar un altre dia i com que varem anar-hi pel camí més llarg per l'altra banda de la muntanya de Rocacorba, se'ns va fer tard i no hi varem poder arribar.

Avui em començat l'excursió per un camí senyalat, que sembla que és el més habitual i antigament era el camí dels matxos. Un camí ben marcat i hem anat pujant un desnivell de 500 metres del punt de partida.

El camí gairebé tota l'estona és ombrívol, la qual cosa ens beneficia en els trams de forta pujada.

Aquesta muntanya, "Muntanya de Rocacorba", està plena de camins per totes bandes. Quan som sota el cim trobem una cruïlla que prové d'una altra banda.

Seguim amunt. A partir d'aquest punt el camí es converteix amb un grau amb llaçades, i cada llaçada està numerada, n'hi ha 14, o sigui que comença el compte enrera, podríem dir, això distreu de la pujada forta de l'últim tram.

Una vegada a dalt ens recorda el Castell de la Popa, només que aquest hi ha l'ermita a dalt, molt ben restaurada, llàstima que està tancat, només l'obren alguns caps de setmana a l'estiu.

Després de visitar tot l'entorn, hi dinem i llavors ens dirigim a un turó veí que hi ha moltes antenes.

La vista tan des del santuari com del pla de les entenes és molt amplia, es veu tot el gironès, llac de Banyoles, Golf de Roses, etc.
(Cal dir que fins a les antenes s'hi pot arribar amb una carretera encimentada que surt de Banyoles).

A continuacióni tranquil.lament prenem el camí de retorn.

Uns excursionistes que hem trobat pel camí, ens han explicat la seva excursió i ens han indicat que podríem visitar "Les cascades" de Canet d'Adri, que estan al costat mateix del poble. En arribar al cotxe, considerem que no és pas tard i ens dirigim a buscar les cascades. No ha estat pas difícil doncs a la primera persona que ho hem demanat ens ho ha indicat molt clar.

És un indret molt agradable, amb una font, cascades i una Nòria, que una font d'aigua fa rodar.

I d'aquesta manera hem acabat una vegada
més, una interessant excursió.

El Turó del Pou d'en Sala

El Turó del Pou d'en Sala

12 gener 2011

La colla dels dimecres hem començat l'any amb una nova sortida, aquesta vegada hem anat pel Montseny, al
Turó del Pou d'en Sala.











Font Riudeboix o Artur Osona

Amb un dia molt assolellat hem començat una pujada una mica dreta i Pomereta. Aquesta font que es troba en un indret molt acollidor l'hem trobada negada d'aigua, pensem que és degut a que han fet una carretera i no pot desaiguar, tan la font com el banc de pedra es troben sota l'aigua. No ho hem entès massa donat que el Montseny és parc natural. Els de Seva, però, hi han portat un magnífic pessebre.

..........Font Pomereta



Després d'esmorçar en un solei hem continuat cap el nord guanyant alçada fins arribar a la carena on davant mateix, però a l'altre banda de Riudemules, es veu Sant Segimon i Sant Miquel dels Barrets, una vista magnífica. Aquí hi ha el petit "Turó de les Queredes" i també hi hem trobat també un pessebre molt ben fet.

..........................................Sant Segimon i Sant Miquel dels Barretets

I també es veu allà on anem, "El Turó del Pou d'en Sala.

........................................................Turó del Pou d'en Sala

Hem continuat, per un corriol fins arribar al Turó del Pou d'en Sala. La vista és magnífica, es veu des de Montserrat al Canigó i tot el Pirineus, a sota mateix hi ha La Sala, casa natalícia de Joan Serrallonga, Can Gat, l'Ermita de l'Erola, Viladrau i més. Aquí hi hem trobat dos pessebres més.











Dalt el "Turó del Pou d'en Sala" .................................................................... Masia La Sala


Hem desfet el camí fins enllaçar amb el camí que ve de Font Pomereta i ens hem dirigit cap al NE fins aconseguir la carena, i una vegada més hem pogut contemplar la vista anterior, però ara amb el Matagalls i tot.

Al Collet de Font Pomereta, hem dinat en un solei que s'hi estava d'allò més bé, i després, ben satisfets ens hem anat cap el collet de "Les Saleres de Font Pomereta" i agafar el camí que ens ha portat al lloc de partida.

............................................................ Camí de baixada


Una sortida agradable, sense cap dificultat.